La Farga de Bebié: diferència entre les revisions

'''La Farga de Bebié'''<ref>Aquest topònim apareix al [http://www.icc.cat/cat/Media/Files/Home-ICC/Nomenclator/Montesquiu-Cartografia Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya], [[Departament de Política Territorial i Obres Públiques]], [[Generalitat de Catalunya]] 2000; tot i que a Serra 2000 hi dedica un capítol amb el nom '''La Farga Bebiè''' (amb accent obert i sense preposició).</ref> és una [[colònia tèxtil]] centenària en ple declivi. Està compartida entre els municipis de [[Montesquiu]] i [[les Llosses]], a cavall entre les comarques d'[[Osona]] i el [[Ripollès]], i entre les províncies de [[Província de Barcelona|Barcelona]] i [[Província de Girona|Girona]]. Fou fundada el 1895 pel ciutadà suís Edmond Bebié, per la qual cosa també era coneguda com la colònia ''dels suïssos''. En el padró del 2005 tenia 56 habitants de Montesquiu i 54 de les Llosses. La fàbrica tancà el 2008. Té [[Estació de la Farga de Bebié|estació d'ADIF]].

La colònia està ubicada a banda i banda del Ter, en un meandre molt pronunciat. Està composta per les dues fàbriques, les dependències de l'empresa, diversos blocs d'habitatges, dues torres dels amos (la ''torre vella'' i la ''torre nova''), una església, una pista esportiva i un baixador de tren. El nucli de la colònia és una gran fàbrica de naus, la ''fàbrica vella''. Les instal·lacions fabrils es van ampliar el 1917 amb la segona fàbrica de planta baixa i un pis, situada al marge esquerre del Ter. La ''fàbrica nova'' té una façana d'estil monumental que marca bé la separació entre ambdós nivells. Les portes i el finestral de la planta baixa són coronats per un fris que sosté grans finestrals d'arc de mig punt del pis superiors. El cos central destaca per la inscripció de l'empresa "Edmond Bebié S.A." i pel coronament a tall de frontó semicircular. Hi ha diversos blocs d'habitatges, amb un estat de conservació divers:. elsEls habitatges dels '''Sunyers''', al nord, és un bloc en forma de U de planta baixa i tres pisos, amb un estil que recorda l'arquitectura rural suïssa. S'hi accedeix per una escalinata monumental i consta de vint-i-quatre habitatges repartits en planta bixa i tres pisos, a l'entorn d'un pati interior, amb galeries d'arc de mig punt als diferents nivells i una porxada a planta baixa. El conjunt, avui molt deteriorat, comptava amb safareigs i una pista de bàsquet. Els habitatges '''Tibidabo''', arran de la carretera N-II, són cinc blocs arrengleratsadossats de tres plantes amb coberta a dos vessants,. actualmentActualment estan abandonats i són els que es troben en pitjor estat de conservació. L'aspecte més destacat d'aquest conjunt és són les galeries, amb alternança de finestrals d'arc de mig punt. El '''Balcó del Ter''' és el bloc d'habitatges més modern. És un edifici allargassat de planta baixa i tres pisos, on se centrà principalment la vida de la colònia, ja que s'hi trobava el cinema, la residència de les noies, el cafè i la fonda. A més, també hi havia les botigues, arrenglerades sota el porxo de planta baixa que dóna al riu: queviures, lleteria, carnisseria, economat, etc. Dins el terme municipal de Montesquiu s'hi construí l'església, Conangle i el Solell. Els habitatges '''Conangle''', prop de la fàbrica nova, són dos blocs de cases unifamiliars adossades, amb coberta a quatre vents i un habitatge aïllat, que tenen porticons d'estil suís. LEl '''Solell'''església, oberta(pronunciat al culte,''solei'') és dedicadaun acarrer lade Mareblocs de Déuplanta del Carmebaixa i, al seu soterranipis, hia haviaprop hagutde l'escola.<refestació name=ConsTerFarga>{{ref-web|url=http://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/colonies/la-farga-de-bebie|consulta=23 maig 2015|títol=La Farga de Bebié|editor=Consorci del Ter}}</ref>ferrocarril.

Un fet destacat que es va produir a la colònia fou un tiroteig entre la guàrdia civil i uns membres dels GRAPO, el 17 de juny de 1981, en al qual van morir quatre membres de la banda i va resultar ferit un guàrdia civil. En la seva història més recent ha viscut l'acomiadament dels treballadors existents i la fi de l'activitat productiva (març del 2008).