Aposematisme: diferència entre les revisions

; Una inapetència: tal com és el sabor amarg resultant d'alguns [[insectes]] com els casos de la [[marieta]] o dels [[Arctiidae]], o l'olor nociu produït per la [[mofeta]] o :

;Altres perills: com les glàndules verinoses de la [[Dendrobàtid|granota de dard enverinat]], el fibló de la [[formiga de vellut]] o la [[neurotoxina]] de l'[[Latrodectus| aranya vídua negra]]

Diversos tipus d'arnes tigre anuncien la seva inapetència ja sigui per la producció de soroll per [[ultrasons]] que aderteixin els ratpenats que les evitin,,<ref>Hristov, & William E. Conner. (2005).</ref> o per postures d'alerta amb colors brillants. Les formigues de vellut tenen les dues coses: colors brillants i sorolls per [[estridulació]], el qual serveix per reforçar l'advertiment.

Principalment els senyals visuals aposemàtics són brillants i amb colors contrastats brillants. Com més brillant i més visible és l'organisme, més tòxic és.<ref>M. E. Maan, M. E. Cummings, 2012. ''Poison frog colors are honest signals of toxicity, particularly for bird predators''. American Naturalist 179:E1-E14</ref> Els colors més comuns i eficaços són el vermell, el groc i el negre.<ref>M. Stevens, G. D. Ruxton, 2012. ''Linking the evolution and form of warning coloration in nature''. Proceedings of the Royal Society B-Biological Sciences 279:417-426</ref> Aquests colors proporcionen un fort contrast entre el fullatge verd. El vermell, el groc i el negre també són resistents als canvis d'ombres i de luminiscència i són altament cromàtics. L'avantatge final d'aquests colors és proporcionar camuflatge segons la distància.