Kabardino-Balkària: diferència entre les revisions

La '''República de Kabardino-Balkària''' ([[rus]]: Кабардино-Балкарская Республика ''Kabardino-Balkàrskaia Respúblika''; [[kabardí]]: Къэбэрдей-Балъкъэр Республикэ; [[karatxai-balkar]]: Къабарты-Малкъар Республика) és una de les [[repúbliques de Rússia|repúbliques]] ([[subjectes federals de Rússia|subjecte federal]]) de la [[Federació Russa|Federació russa]].

Limita al nord amb el [[Territori de Stàvropol]], al sud i l'est amb [[Ossètia del Nord - Alània]], i al nord i l'oest amb [[Karatxai-Txerkèssia]]. Està situada al [[Caucas]] septentrional,; és formada al NE per una plana estèpica i al sud-oest per la serralada del Gran Caucas, amb els cims més alts (com l'[[Elbrus]] (''X,was¯hemaxwe''), 5.642 m)

Els principals rius en són:

Hi ha uns 100 llacs a la república, cap d'ellsaquests gaire gran. Molts dse'ellsn (55) es troben entre els rius Baksan i Malka, i els més grans ocupen una àrea no superior a 0.,01 km². Alguns dels llacs són:

* [[Tserikkel]] (amb una àrea de 26,.000 m²; 368 m de profunditat)

* [[Tambukanskoy]] (areaàrea: 1.,77 km²; 1.,5-2 m de profunditat).

* [[Dykhtau]] (5,.402 m)

* [[Koshkhatau]] (5,.151 m)

* [[Pic Puixkin]] (5,.033 m)

* [[Mizhergi]] (5,.025 m)

* '''Població''': 901,.494 (2002)

** ''Urbana'': 510,.346 (56.,6%)

** ''Rural'': 391,.148 (43.,4%)

** ''Masculina'': 422,.720 (46.,9%)

** ''Femenina'': 478,.774 (53.,1%)

Kabardino-Balkària consisteix de dos territoris ètnics, l'un predominantment [[Kabardins|kabardí]] (parlants d'una [[Llengües caucàsiques nord-occidentals|llengua caucàsica nord-occidentalsoccidental]]) i l'altraaltre predominantment [[Balkars|balkar]] (parlants d'una de les [[llengües turqueses]]). Segons el [[Censcens rus (2002)]], els kabardins són el 55.,3% de la població, seguit pels [[russos]] (25.,1%) i balkars (11.,6%). Altres grups inclouen els [[ossets]] (9,.845, o 1.,1%), [[turcs]] (8,.770, o 1.,0%), [[ucraïnesos]] (7,.592, o 0.,8%), [[armenis]] (5,.342, o 0.,6%), [[coreans]] (4,.722, o 0.,5%), [[txetxens]] (4,.241, o 0.,5%), i un grapat de grups menors, cadascun amb menys del 0.,5% de la població.:

| 122,.402 (60.,0%)

| 152,.237 (42.,4%)

| 190,.284 (45.,3%)

| 264,.675 (45.,0%)

| 303,.604 (45.,5%)

| 364,.494 (48.,2%)

| 498,.702 (55.3,%)

| 33,.197 (16.,3%)

| 40,.747 (11.,3%)

| 34,.088 (8.,1%)

| 51,.356 (8.,7%)

| 59,.710 (9.,0%)

| 70,.793 (9.,4%)

| 104,.951 (11.,6%)

| 15,.344 (7.,5%)

| 129,.067 (35.,9%)

| 162,.586 (38.,7%)

| 218,.595 (37.,2%)

| 234,.137 (35.,1%)

| 240,.750 (31.,9%)

| 226,.620 (25.,1%)

| 4,.078 (2.,0%)

| 4,.608 (1.,3%)

| 6,.442 (1.,5%)

| 9,.167 (1.,6%)

| 9,.710 (1.,5%)

| 9,.996 (1.,3%)

| 9,.845 (1.,1%)

| 17,.213 (8.,4%)

| 11,.142 (3.,1%)

| 8,.400 (2.,0%)

| 10,.620 (1.,8%)

| 12,.139 (1.,8%)

| 12,.826 (1.,7%)

| 7,.592 (0.,8%)

| 11,.772 (5.,8%)

| 21,.328 (5.,9%)

| 18,.315 (4.,4%)

| 33,.790 (5.,7%)

| 47,.246 (7.,1%)

| 55,.672 (7.,4%)

| 53,.784 (6.,0%)

El [[12 de juny]] dedel [[2009]], centenars de persones van protestar al districte d'Elbrus bloquejant la carretera o autovia que connecta les muntanyes amb la plana. Els manifestants eren treballadors (o ex treballadorsextreballadors) de la indústria turística, quasi tots balkars que reclamaven una més justa distribució de la terra i participació aen la zona d'oci creada a les muntanyes, amb reducció de la zona de seguretat a l'entorn i amb la frontera de Geòrgia constituïda a costa de terres balkars. El president [[Arsén Kanokov]] va visitar els manifestants per calmar els ànims.

El mont [[Elbrus]] és considerat el lloc més atractiu pelper al turisme al [[Caucas]] i és la muntanya més alta de Rússia i d'Europa i des dedel [[2007]] s'hi han fet grans inversions per fomentar el turisme a la zona, tant russes com europees. Aquesta zona està habitada pels [[balkars]], que són minoria a la república (dominada pels [[kabardins]] que són el 55% de la població) i emparentats amb els karatxais que dirigeixen la república de [[Karatxai-Txerkèssia]]; des del [[1990]], els balkars (12% de la població) demanen una república separada, però les tensions es van agreujar el gener del 2008, quan la cort suprema de la república va dictar que el Consell d'Ancians del Poble Balkar (una organització nacionalista balkar) s'havia de dissoldre, acusada d'extremisme, i tot i que la cort suprema russa va revocar la decisió, això hi va disparar de nou l'enfrontament. Els incidents havien estat precedits el dia 11 d'un atac armat a Tirniàuz, d'autoria poc clara.