Trastorn bipolar del tipus I: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «El '''trastorn bipolar del tipus I''' és una malaltia mental que produeix en la persona cicles alterns d'eufòria i depressió molt acusats i amb presèn...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
==Criteris de diagnòstic==
La persona per ser diagnosticada amb aquest trastorn ha d'haver patit episodis de manies, estats de depressió clínica i estats d'agitació elevada que no puguin ser atribuïts a l'esquizofrènia o altres malalties. Durant la fase de pujada o eufòria, s'experimenta una energia inusual, conductes potencialment temeràries i alteració de la parla o dels moviments. Durant la fase depressiva, sobrevé una enorme tristesa, baixada d'autoestima, [[apatia]] i alteracions en el son. Cal experimentar aquestes alternances de forma continuada o severa, no atribuïble a estats d'ànim puntuals. Els deliris esporàdics són un criteri addicional de diagnòstic.
Existeixen subtipus del trastorn que consideren la rapidesa en l'alteració de l'humor, la presència o no d'ansietat i atacs de pànic o la influència de factors estacional<ref>"Issues pertinent to a developmental approach to bipolar disorder in DSM-5". ''American Psychiatric Association''. 2010</ref>.
==Tractament==
El tractament per al trastorn bipolar del tipus I es basa en una medicació que controla les fluctuacions en els estats anímics, amb rutines de control a l'hora de menjar i dormir. La teràpia psicològica ajuda a reconduir les conductes i percepcions durant les diferents fases.
Alguns dels components més freqüents de la medicació prescrita són el [[liti]], [[àcid valproic]] i els fàrmacs lamotrigina, [[quetiapina]] i [[risperidona]]. Els antidepressius ordinaris poden tenir efectes no desitjats com l'increment de tendències suïcides.
==Referències==
| |||