Convent de Santa Clara de Manresa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula patrimoni cultural
[[Fitxer:Manresa_-_Porta_del_convent_de_Santa_Clara.JPG|thumb|Porta romànica de la capella]]▼
| nom = Convent de Santa Clara de Manresa
El '''convent de Santa Clara''' formalment '''Nostra Senyora dels Àngels i Santa Clara''' és un antic [[convent]] al barri homònim de la ciutat de [[Manresa]]. Actualment alberga un centre de dia de [[salut mental]]. El temple és una construcció [[romànica]] tardana, amb un interessant portal on s'insinuen trets goticitzants. De les construccions medievals només en resten alguns elements aïllats, entre els quals destaca el portal d'estructura romànica probablement de finals del segle XIII o principis del XIV, fet prou lògic si tenim en compte els trets estilístics dels [[capitell]]s, que mostren unes formes gòtiques incipients. La part moderna de l'edifici conventual, obra de l'arquitecte [[Alexandre Soler i March]], és una de les obres que va projectar a Manresa.▼
| imatge = Convent de Santa Clara.JPG
| mapa_lloc = Espanya Catalunya
| mapa_peu = Localització a Catalunya
| lat_dec = 41.720279
| long_dec = 1.835587
| coord_par = region:ES-CT_type:landmark
| lloc = C. Nou de Santa Clara, 62. [[Manresa]] (Bages)
| construït = XX
| arquitectura = Modernisme, romànic
| designació1 = IPA
| designació1_id = [[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|IPAC]]: [http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16563 16563]
}}
▲El '''convent de Santa Clara''', formalment '''Nostra Senyora dels Àngels i Santa Clara''', és un antic [[convent]] al barri homònim de la ciutat de [[Manresa]] (Bages). Actualment alberga un centre de dia de [[salut mental]]. El temple és una construcció [[romànica]] tardana, amb un interessant portal on s'insinuen trets goticitzants. De les construccions medievals només en resten alguns elements aïllats, entre els quals destaca el portal d'estructura romànica probablement de finals del segle XIII o principis del XIV, fet prou lògic si tenim en compte els trets estilístics dels [[capitell]]s, que mostren unes formes gòtiques incipients. La part moderna de l'edifici conventual, obra de l'arquitecte [[Alexandre Soler i March]], és una de les obres que va projectar a Manresa. L'edifici forma part de l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]].
== Descripció ==
Edifici de grans dimensions. Treballat en pedra i decorat amb totxos tot el voltant de l'estructura i obertures. La façana principal està dividida en 5 cossos, tres d'ells que sobresurten -tant en relleu com en alçada-. Els dos cossos més extrems són llisos en la part inferior i en la superior contenen una decoració a mòduls d'arc mig apuntat amb la repetició d'aquesta figura per triplicat en el seu interior. El cos principal -central- presenta obertures en tota la seva superfície ressaltades amb l'ornamentació del totxo. Els dos cossos més enfonsats també presenten obertures en els diferents pisos, on s'altera la decoració. Aquesta mateixa decoració, una mica canviada, menys rica, la trobem en les façanes laterals.<ref name="patmapa"/>
=== Església ===
Fundat l'any 1322 com a convent de monges menoretes o [[clarisses]], s'instal·là vora una antiga capella dedicada a dos sants guaridors —[[Blai de Sebaste]] i [[Llàtzer de Betània]]— que en algun temps havia servit d'hospital o llatzeret d'empestats. La primera abdessa d'aquest convent fou [[Alamanda de Vilafreser]].<ref name="Editorial Base">[[Editorial Base]] ''Col·lecció Base Històrica'', Abadesses i priores a la Catalunya Medieval, ''pàgs. 171 a 174, llibre de'' [[Maria Carme Roca i Costa]] (ISBN 978-84-16166-22-0)</ref>▼
Construcció romànica tardana, amb un interessant portal on s'insinuen trets gotitzants. D'una nau, amb volta apuntada de pedra, sobreaixecada. Prolongada per l'Oest amb un cos de dues alçades, amb arcs torals apuntats i cor recolzat en arcs rebaixats. Capelles laterals al presbiteri, que està sobreaixecat.<ref name="patmapa"/>
Adossades a l'església seguint l'alineació del carrer Nou (façana nord) hi ha unes dependències construïdes en carreus de pedra amb dos portals adovellats, per on es fa actualment l'accés al convent.<ref name="patmapa"/>
=== Portada romànica ===
Portada que presenta arcs en degradació amb tres arquivoltes que descansen sobre una sola imposta que recorre tota la portalada. Les columnes que suporten les arquivoltes són coronades per capitells d'esculturació simple i senzilla. De les 6 columnes de que constava aquest portal, actualment només n'hi ha quatre, ja que en manca una per banda. El timpà no presenta ornamentació.<ref name="patmapa"/> És un portal que podria haver estat obrat posteriorment al període romànic.<ref name="patmapa"/>
=== Convent ===
La part antiga del convent és una monumental construcció gòtica inacabada, de mitjan segle XIV. L'edifici nou, construït paral·lelament a l'altre cos, és de grans proporcions, format per tres cossos rematats de forma escalonada, units per dos cossos més baixos a manera de passadissos, ordenats simètricament i de quatre plantes d'alçada. És una construcció en maó vist i paredat comú, seguint el llenguatge modernista-historicista. Un pati interior separa els dos edificis conventuals.<ref name="patmapa"/>
== Història ==
▲[[Fitxer:Manresa_-_Porta_del_convent_de_Santa_Clara.JPG|
▲Fundat l'any 1322 com a convent de monges menoretes o [[clarisses]], s'instal·là vora una antiga capella dedicada a dos sants guaridors —[[Blai de Sebaste]] i [[Llàtzer de Betània]]— que en algun temps havia servit d'hospital o llatzeret d'empestats.<ref name="patmapa"/> La primera abdessa d'aquest convent fou [[Alamanda de Vilafreser]].<ref name="Editorial Base">[[Editorial Base]] ''Col·lecció Base Històrica'', Abadesses i priores a la Catalunya Medieval, ''pàgs. 171 a 174, llibre de'' [[Maria Carme Roca i Costa]] (ISBN 978-84-16166-22-0)</ref>
El [[1342]] comencen les obres del claustre amb el suport reial. El [[1351]] participen en la fundació de [[Convent de les Germanes Clarisses (Balaguer)|Santa Clara de Balaguer]]. Al segle següent entra en un període de decadència, que fins i tot obliga a la comunitat a abandonar el lloc. S'extingí el [[1599]] amb la mort de la darrera monja que l'ocupava.
Linha 12 ⟶ 39:
L'església antiga de Sant Blai i Sant Llàtzer, documentada ja l'any [[1292]], fou objecte d'importants millores, i s'engrandí el [[presbiteri]] de l'altar major, on es posà un altar de la Mare de Déu dels Àngels i Sant Domènec, el qual fou cremat pels francesos el dia de la seva entrada a Manresa l'any [[1811]].
A principis del [[segle XX]] es feren importants construccions dins del recinte del convent,<ref name="patmapa"/> i fou quan s'edificà l'ala modernista seguint el projecte de l'arquitecte Soler i March.
==Referències==▼
▲== Referències ==
{{commonscat|Santa Clara de Manresa|Convent de Santa Clara de Manresa}}
{{referències|refs=
<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_16563 | títol=Convent de Santa Clara de Manresa | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=7 juny 2015 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
}}
{{ORDENA:Convent De Santa Clara De Manresa}}
| |||