Perú: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Cultura: Cuzco > Cusco |
→Història: Cuzco > Cusco |
||
Línia 168:
Hi ha evidències d'assentament humà al Perú de fa més de cinc mil anys: les trobades arqueològiques recents a la regió de [[Norte Chico]] semblen indicar que s'hi desenvoluparen les civilitzacions més antigues del continent americà, prop del 3000 aC.<ref name=histo1>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570790_8/Peru_(country).html#s32 Peru]. History. MSN Encarta. Data d'accés: 27 de gener de 2008</ref> Altres cultures aparegueren, com ara els [[chavín]], [[chimú]], [[Cultura del Nazca|nazca]] i [[tiwanaku]] que emigraren al Perú des del nord.<ref name=histo1/> Totes les cultures tingueren característiques comunes, entre les quals, l'agricultura intensiva i rica en recursos tècnics, la ramaderia—única a Amèrica—, art, tècnica tèxtil, arquitectura, ceràmica, metal·lúrgia i orfebreria, així com de l'organització social i religiosa.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0050510 Perú. La història. El Perú precolombí]. L'Enciclopèdia Catalana. Data d'accés: 27 de gener de 2008</ref>
El nom de l'imperi en [[quítxua]] fou ''Tawantinsuyu'', que vol dir "les quatre regions" i prové de llurs divisions: Chinchaysuyu (al nord), Collasuyu (al sud), Antisuyu (a l'est) i Contisuyu (a l'oest). La capital fou la ciutat de [[
Després d'aquest període d'apogeu l'imperi entrà en declivi per diversos problemes, entre els quals, la confrontació pel tron entre els fills de [[Huayna Cápac]], els germans [[Huáscar]] i [[Atahualpa]] que es traduí en una guerra civil. Atahualpa vencé el 1532, però quan pujà al poder, arribaren les tropes espanyoles sota el comandament de [[Francisco Pizarro]]. Els espanyols capturaren l'emperador i l'executaren. Diversos inques rebels continuaren la lluita contra els espanyols fins a 1572.
Línia 174:
El 1532, un grup de conqueridors espanyols encapçalats per Francisco Pizarro derrotaren les forces inques. Deu anys després la [[Imperi Espanyol|corona espanyola]] establí el [[virregnat del Perú]] que incloïa, al començament, la majoria de les colònies sud-americanes.<ref name=recopilacion>Recopilación de leyes de los Reynos de las Indias. Madrid: Cultura Hispánica, 1973</ref> El virrei [[Francisco de Toledo]] reorganitzà el país el 1570; la mineria de plata es convertí en la principal activitat econòmica basada en la mà d'obra forçada dels indígenes.<ref name=bakewell>Bakewell, Peter. Miners of the Red Mountain: Indian labor in Potosi 1545–1650. Albuquerque: University of New Mexico, 1984.</ref> Els metalls preciosos de tots els virregnats americans proveïren de recursos a la corona espanyola, la qual, al seu torn, permetia el comerç centralitzat a la metròpoli. En el segle XVIII el declivi de la producció de plata, en conjunció amb una dolenta administració dels recursos anteriors, disminuïren les entrades de la corona. Com a resposta, s'efectuaren les [[Reformes Borbòniques]], una sèrie d'edictes que incrementaren els impostos, i reorganitzaren econòmicament i políticament l'Imperi. El virregnat del Perú es dividí, i es crearen el [[virregnat de Nova Granada]] i el [[virregnat del Riu de la Plata]]. Les noves lleis provocaren diverses revoltes dels indígenes que foren sufocades.
El 28 de juliol de 1821, el moviment independentista encapçalat pel general argentí [[José de San Martín]], que arribà des de [[Xile]], declarà la independència del Perú, i instaurà la República del Perú, nom que quedà consignat tàcitament en l'Acta d'Independència. Tanmateix, no seria sinó fins al 1824 que el general veneçolà [[Simón Bolivar]] aconseguí expulsar definitivament les tropes reialistes establertes al sud.<ref name="Walker">Walker, Charles. Smoldering ashes:
[[Fitxer:Angamos.jpg|thumb|Batalla d'Angamos, decisiva en la [[Guerra hispanosudamericana]]]]
| |||