Revisió del 10:43, 19 maig 2015 modifica Maria Fullana de València (discussió \| contribucions) 24.369 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 22:11, 10 juny 2015 modifica desfés RMEspi (discussió \| contribucions) 114 edits Ampliació substancial de l'article a partir del petit esborrany disponible inicialment. Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: La '''gramàtica generativa''' o '''generativisme''' és una teoria lingüística apareguda en la segona meitat del segle XX segons la qual la gramàtica és un sistema de regles o "transformacions" que generen totes les combinacions de mots que són considerades com a frases gramaticals (és a dir, gramaticalment correctes) d’una llengua. El fundador de la teoria va ser el lingüista nord-americà [[Noam Chomsky\|Noam A. Chosmky]], professor a l’[[MIT]]. Chomsky ha estat un dels personatges crucials en l’anomenada '''revolució cognitiva''', que va permetre el pas del [[conductisme]] a l’estudi mentalista del llenguatge.<ref>Climent Roca, S.; Mateu Fonatanals, J. "Teories lingüístiques contemporànies". Dins: Climent Roca, S.; Mateu Fonatanals, J. (coord.). L'estructura de les llengües. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2009, p. 20.</ref> Inicialment la teoria va ser anomenada gramàtica generativa-transformacional (o de vegades gramàtica transformacional), però posteriorment s’ha anat consolidant la denominació gramàtica generativa o generativisme. El '''generativisme''' és un corrent de la lingüística també anomenat [[gramàtica\|''gramàtica'']] ''transformacional''. Parteix de la idea que totes les [[frase]]s d'una llengua són en realitat l'estructura superficial, fruit de diverses transformacions, que reflecteix l'estructura real, la profunda, la que està en el [[pensament]]. [[File:Noam Chomsky 2011-04-07 004.jpg\|thumb\|343x343px\|[[Noam Chomsky\|Noam A. Chomsky]], considerat el pare de la gramàtica generativa.]] Des dels seus orígens l’obra ''Syntactic Structures'' (1957) de Chomky,<ref>{{Ref-llibre\|cognom = Chomsky\|nom = N.\|títol = Syntactic Structures\|url = \|edició = \|llengua = \|data = 1957\|editorial = Mounton\|lloc = La Haia\|pàgines = \|isbn = }}</ref> la gramàtica generativa s’ha basat tradicionalment en l’estudi de la sintaxi (és de fet una teoria "sintacticocentrista"<ref>{{Ref-llibre\|cognom = Jackendoff\|nom = R.\|títol = Foundations of Language. Brain, Meaning, Grammar, Evolution\|url = \|edició = \|llengua = \|data = 2002\|editorial = Oxford University Press\|lloc = Nova York\|pàgines = \|isbn = }}</ref>), però també ha considerat altres aspectes de la lingüística com la morfologia i la fonologia. Els dos pilars fonamentals del generativisme són el '''caràcter''' '''innat''' de la facultat humana del llenguatge i la '''competència lingüística''' del parlant nadiu. Així, una frase pot alterar l'ordre, ometre elements, canviar de modalitat o interaccionar amb altres oracions; tot són transformacions a partir d'una mateixa estructura mental que transmet la informació bàsica d'aquella frase. Aquesta estructura s'adapta als paràmetres de la [[lògica]] i és comuna a tots els idiomes. El tipus i freqüència de determinades transformacions és el que marca les característiques d'una llengua concreta. Per tant, la feina de la [[lingüística]] és analitzar les dades de l'estructura superficial per arribar a l'estructura profunda de cada frase. == Elements bàsics de la gramàtica generativa == ~~Un dels principals defensors d'aquesta teoria és [[Noam Chomsky]].~~ === Aparell d’adquisició del llenguatge (language acquisition device, LAD) === ~~== Escoles generativistes ==~~ La gramàtica generativa es basa en la hipòtesi bàsica mentalista que el llenguatge és una qualitat innata dels humans, que disposem d’un '''aparell d’adquisició del llenguatge''' (en anglès ''language acquisition device'', LAD) des del moment de néixer. Això té una certa relació amb les idees dels cartesians racionalistes del segle XVII, però s’oposa frontalment a les idees dels estructuralistes, per als quals el llenguatge és adquirit i s’aprèn, com qualsevol altra cosa, a través de la imitació, la repetició i el reconeixement de models. === Estructures profunda i superficial de la llengua i gramàtica universal === La programació genètica dels humans per al llenguatge es troba directament relacionada amb un dels aspectes bàsics de la gramàtica generativa: l'anomenada [[gramàtica universal]], que està constituïda per les regles gramaticals bàsiques subjacents i comunes a totes les llengües naturals. Totes les llengües tenen una '''estructura profunda subjacent''', regulada per les regles de la gramàtica universal, i una '''estructura superficial''', que pot arribar a ser molt diferent entre una llengua i una altra. Per a Chomsky, els [[estructuralisme\|estructuralistes]] s’havien dedicat a estudiar l’estructura superficial de les llengües. De l’estructura profunda a l'estructura superficial s’arriba a través de les '''transformacions''' (o "regles T", d’acord amb la nomenclatura original de Chomsky), que són les que justifiquen el nom inicial ("generativo-transformacional") de la lingüística chomskiana. Climent i Mateu expliquen el concepte de transformació de la manera següent:<ref>Climent Roca, S.; Mateu Fontanals, J. "Teories lingüístiques contemporànies". Dins: Climent Roca, S.; Mateu Fontanals, J. (coord.). L'estructura de les llengües. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2009, p. 22.</ref> <blockquote>Una transformació és una operació sintàctica que converteix una estructura "subjacent" o "profunda" (per exemple, una estructura amb un ordre bàsic com el de (2a)) en una estructura "superficial" (p. ex., una estructura amb un ordre derivat com el de (2b)). Fixeu-vos que a (2b) el subjecte del verb subordinat cantaria s’ha desplaçat a la posició inicial de l’oració principal i ha deixat en la posició original una traça (''t'') per indicar que és en aquesta posició on s’interpreta semànticament: fixeu-vos, doncs, que el pronom interrogatiu ''qui'' no manté la relació sintàctica ni semàntica amb el verb principal va dir, sinó amb el verb subordinat ''cantaria'' (n’és el subjecte i fa també l’acció d’aquest predicat).</blockquote><blockquote>(2) a. La Maria ens va dir que [<sub>SN</sub>X-qui] cantaria la cançó?</blockquote><blockquote>b. [<sub>SN</sub>Qui<sub>i</sub>] ens va dir la Maria que [''t''<sub>i</sub>] cantaria la cançó?</blockquote>Amb el temps, tot i que no desapareixen de la nomenclatura generativista, es va anar rebaixant el pes de les transformacions en el conjunt de la teoria, la qual cosa explica perquè avui dia s’acostuma a parlar simplement de “gramàtica generativa” i ja no tant de “gramàtica transformacional” o “generativa-transformacional”. Per a la gramàtica generativa, paral•lelament a la gramàtica universal, hi ha elements característics i diferenciadors de les llengües que no són innats sinó apresos, tals com les posicions del subjecte, del verb i de l’objecte. Un nen parlant de llengües com el català, l’anglès o el castellà ha d’aprendre que la posició convencional és subjecte-verb-objecte (SVO), mentre que un parlant d’irlandès ha d’aprendre l’ordre verb-subjecte-objecte (VSO) i un parlant de turc aprendrà l’ordre subjecte-objecte-verb (SOV). És interessant d’observar que molt poques llengües utilitzen l’ordre verb-objecte-subjecte (VOS) i cap (o pràcticament cap) llengua utilitza l’odre objecte-subjecte-verb (OSV) o objecte-verb-subjecte (OVS). === Regles gramaticals i arbres sintàctics === El concepte de '''regla gramatical''' va ser bàsic per al generativisme des d’un primer moment. Chomsky volia proposar una gramàtica de regles que haurien d’explicar com els parlants són capaços de produir un nombre infinit d’oracions a partir d’un nombre limitat de recursos lingüístics. Les regles per a combinar mots i formar frases gramaticalment correctes poden canviar d’una llengua a una altra, com demostra Frías en els següents exemples:<ref>{{Ref-llibre\|cognom = Frías-Conde\|nom = X.\|títol = An introduction to syntax according to Generative Grammar Theories\|url = http://www.romaniaminor.net/ianua/sup/sup08.pdf\|edició = \|llengua = \|data = 2005\|editorial = Romania Minor\|lloc = \|pàgines = \|isbn = }}</ref> <blockquote>1. Espanyol. ''Tengo hambre'' → literalment: ''I have hunger'' ⇒ ''I am hungry''<br> 2. Anglès. ''I like animals'' → literalment: ''Yo gusto animales'' ⇒ ''Me gustan los animales''<br> 3. Espanyol. ''Hablo bien alemán'' → literalment: ''I speak well German'' ⇒ ''I speak German well''</blockquote>També es manté al llarg del temps la idea d’'''arbre sintàctic''', que, si bé també s’utilitza en la lingüística estructuralista de Bloomfield, es diferencia perquè junt a les etiquetes gramaticals (p. ex. NP: frase nominal; VP: frase verbal) també inclou altres etiquetes més abstractes (WH: ''who'', ''what'', etc.) i operadors que pretenen explicar l’agramaticalitat de frases que des d'un punt de vista estrictament formal i estructural no ho haurien de ser. El següent és un exemple d’un arbre sintàctic molt senzill en lingüística chomskiana: <code>S<br> / \<br> NP VP<br> / \ / \<br> D N V NP<br> El gos menja / \<br> D N<br> els ossos</code> === Competència lingüística i actuació === Mentre que els lingüistes bloomfieldians feien un estudi empíric del llenguatge —és as dir, "des de fora" —, la lingüística chomskiana utilitzava una aproximació racional i feia un estudi del llenguatge "des de dins". Expressat amb altres paraules: Chomsky tenia en compte la '''competència lingüística''' i les percepcions individuals dels parlants nadius. La lingüística chomskiana estableix una clara diferència entre la competència lingüística i l’'''actuació''' (''performance''). La primera fa referència al coneixement gramatical del parlant, mentre que la segona té a veure amb l’acte comunicatiu, és a dir amb l’ús real de la llengua en situacions concretes. Considerem l’exemple següent proposat per Climent i Mateu:<ref>Climent Roca, S.; Mateu Fontanals, J. "Teories lingüístiques contemporànies". Dins: Climent Roca, S.; Mateu Fontanals, J. (coord.). L'estructura de les llengües. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2009, p. 23.</ref> <blockquote># [<sub>SN</sub>Qui<sub>i</sub>] ens va dir la Maria que creia en Pere que s’imaginava l’Anna que pensava en Claudi que suposava l’Antoni que [''t''<sub>i</sub>] cantaria la cançó? (''cf.'' La Maria ens va dir que en Pere creia que l’Anna s’imaginava que en Claudi pensava que l’Antoni suposava que X cantaria la cançó).</blockquote>Si bé des del punt de vista de la competència la construcció anterior és perfectament gramatical i no transgredeix cap regla, és evident que cap parlant de català arribaria a produir mai aquesta oració en situacions normals. En termes d’actuació (és a dir, des del punt de vista de l’acte comunicatiu), la seqüència és inacceptable, la qual cosa s’acostuma a marcar amb el símbol # (en contrast amb l’agramaticalitat, marcada amb un asterisc ). Mentre que la correcció gramatical està relacionada amb la competència lingüística, la correcció pragmàtica està relacionada amb l’actuació. == Orígens i evolució històrica de la teoria == El model original, sovint anomenat ''minimalista'' o ''teoria estàndard'', ha anat evolucionant fins a desembocar en diferents escoles. Totes aquestes comparteixen els principis de transformació i [[innatisme]], però difereixen quant a les regles de formació de frases o categorització. Algunes de les més rellevants són: * Teoria de recció i lligament * Gramàtica relacional * Gramàtica ~~lèxicofuncional~~lexicofuncional La majoria d'aquestes han anat incorporant la [[semàntica]] al nucli de les transformacions, afirmant que només l'estructura de la frase no servia per a explicar determinats casos lingüístics, que es modificaven pel sentit que deduïa el parlant. == Algunes lliçons de Chomsky sobre gramàtica generativa en línia == * [https://www.youtube.com/watch?v=yJp1-Od67-U “Language and the Mind Revisited - The Biolinguistic Turn.”] Conferència a la Universitat de Califòrnia a Berkley, 2003. * [https://www.youtube.com/watch?v=Rgd8BnZ2-iw “After 60+ Years of Generative Grammar: A Personal Perspective.”] Conferència de Chomsky a la Universitat de Princeton, novembre de 2012. * [https://www.youtube.com/watch?v=GL1GcRrbPm0 “The minimalist program and language acquisition.”] Lliçó magistral durant la investidura de doctor honoris causa, International School for Advanced Studies (SISSA) a Trieste, 2012. == Lectures addicionals == * Frías-Conde, X. (2005). [http://www.romaniaminor.net/ianua/sup/sup08.pdf ''An introduction to syntax according to Generative Grammar Theories'']. Romania Minor. * Velarde Lombraña, J. (1979). [http://fgbueno.es/bas/pdf/bas10701.pdf "Metodología de la gramática generativa"]. ''El basilisco'' '''7''', pp. 4-15. == Vegeu també == * [[Forma fonètica]]. * [[Gramàtica cognitiva]] {{Autoritat}}▼ * [[Noam Chomsky]] == Referències == ▲<references />{{Autoritat}} [[Categoria:Gramàtica]] [[Categoria:Semiòtica]]

Gramàtica generativa: diferència entre les revisions