Ludwig Wittgenstein: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiqueta: escolar
Línia 35:
 
=== Primers anys ===
Ludwig va néixer a [[Viena]] a dos quarts de nou del vespre del [[26 d'abril]] del [[1889]], al Palais Wittgenstein, al número 16 d'Alleegasse, actualment Argentinierstrasse, prop de la [[Karlskirche]].<ref>Edmonds, David; Eidinow, John. ''Wittgenstein's Poker''. Faber and Faber, 2001, p. 57.</ref> Era fill de Karl i la seva dona, Kalmus, jueus per part de pare i catòlica romana per part de mare, Leopoldine.<ref>Vegeu [http://www.wittgen-cam.ac.uk/cgi-bin/text/biogre1.html "Ludwig Wittgenstein: Background"], Wittgenstein archive, University of Cambridge, consultat el 2 de setembre de 2010.</ref> Karl i Poldi, com se'ls coneixia, van tenir nou fills en total. Hi va haver quatre nenes: Hermine, Margaret (Gretl) –que fou psicoanalitzada per Sigmund Freud, a principis dels anys 1930–, Helene, i una quarta filla que va morir quan era petita; i cinc nens: Johannes (Hans), Kurt, Rudolf (Rudi) i PauPaul, que fou un reconegut [[pianista]]; va perdre un braç durant la guerra i Maurice Ravel li va compondre el seu ''[[Concert per a la mà esquerra]]''. Ludwig fou el més petit de la família.<ref name=Bartley16>Bartley, William Warren. ''Wittgenstein''. Open Court, 1994, p. 16, first published 1973.</ref>
[[Fitxer:Gustav Klimt 055.jpg|thumb|150px|''Retrat de Margarethe Stonborough-Wittgenstein'' per [[Gustav Klimt]] (1905), pintat per al casament de la segona germana Wittgenstein, la Gretl.]]
Els nens van ser batejats com a catòlics i es van criar en un entorn excepcional. L'activitat familiar es va situar en el centre de la vida cultural de Viena; [[Bruno Walter]], el famós director d'orquestra, va descriure la vida al Palais Wittgenstein com un lloc amb una "atmosfera omnipresent d'humanitat i de cultura".<ref>Monk, p. 8.</ref> Karl era un destacat mecenes de les arts; finançà obres d'[[Auguste Rodin]] i de la sala d'exposicions i galeria d'art de la ciutat, la Wiener Secessionsgebäude (l'edifici de la Secessió). [[Gustav Klimt]] va pintar el retrat de casament de Gretl, la segona germana, i [[Johannes Brahms]] i [[Gustav Mahler]] van fer concerts de manera regular a la casa familiar. Alexander Waugh descriu que la pubilla, Hermine, estava tan nerviosa quan veia Brahms que, un cop que la van convidar a seure al seu costat en un sopar, es va passar la major part de la nit vomitant en un dels banys.<ref>Waugh, p. 9.</ref>