Al·legoria: diferència entre les revisions

L''''al·legoria''' és un [[recurs literari]] consistent en una [[metàfora]] continuada. En un text, se substitueix un referent pel seu equivalent metafòric i tots els termes lligats al referent tenen una metàfora equivalent, de manera que es genera un text amb diversos nivells de lectura.

El mot prové de dos termes en llengua grega clàssica: ἀλλή + ἀγορεύω, literalment "'un altre"' + "'parlar"', és a dir, parlar d'alguna altra cosa, llegir entre línies, sobreentendre una cosa que no és explícita en un context determinat.

També es diu al·legoria a un recurs molt relacionat, en el qual en comptes d'un referent s'usa un concepte abstracte com a [[símbol]]. L'[[edat mitjana]] era molt procliu a usar al·legories en les seves obres literàries, sobretot en textos religiosos. L'exemple màxim de novel·la al·legòrica és [[La Divina Comèdia|''La Divina Comèdia'']] del [[Dant]].

En aquest sentit, es parla de lectura al·legòrica, afirmant d'un text que té una significació oculta més enllà delde la literal o de la simple [[connotació]]. Els estudiosos, així, troben 4 nivells de lectura aen la [[Bíblia]]: literal, tipològic, moral i anagògic, essenti elsaquests darrers trets són al·legòrics.

En l'art plàstic, poden aparèixer al·legories quan unes figures corporals suplanten idees, com per exemple una deessadea que fa de [[primavera]], recurs molt usat alen el [[Barrocbarroc]].

Fitxer:Watertoorn Groot Sand Allegorie 2.jpg|Al·legoria de l'aigua aen la [[torre d'aigua]] de [[Torre d'aigua Groß Sand|Groß Sand]] a [[Wilhelmsburg|Willemsborg]] ([[Hamburg]])

* [[Pintura mitològica i al·legòrica]].