Llangardaix ocel·lat: diferència entre les revisions

Es tracta d'una espècie pròpia del sud-est d'[[Europa]], associada a ecosistemes [[mediterrani]]s. La trobem distribuïda a la [[península Ibèrica]], sud de [[França]], nord-oest d'[[Itàlia]] i el nord-oest d'[[Àfrica]]. A la [[península Ibèrica]], només és absent al nord de [[Galícia]], al vessant nord de la [[Cornisa Cantàbrica]], al [[País Basc]] i al nord de [[Navarra]]. A [[Catalunya]], es distribueix per tot arreu excepte les zones de més altitud dels [[Pirineus]], podent-lai es pot trobar des del nivell del mar fins als 2.200 m. AEn totatot lael comunitatPaís valencianaValencià i a balearsBalears també se'n poden trobar.

Dins de l'hàbitat mediterrani, sembla no dependre gaire dels factors climàtics, i es podent-sepot trobar sota condicions molt diferents, tot i que no ha estat trobada per sota dels 6 °C de temperatura mitjana anual.

És una espècie ubiqua, que ocupa tota mena de [[biòtop]]s, exclosos aquells completament humanitzats i els de caràcter Eurosiberiàeurosiberià. Així doncs, es troba aen tota mena de conreus i boscos mediterranis i de muntanya, com són els [[alzinar]]s, [[pins|pinedes]], [[Garrigar |garrigues]], [[brolla|brolles]], vegetació de ribera, sorrals costaners, [[erm]]s i prats de muntanya mitjana.

En general, aquest llangardaix és una espècie que prefereix àrees amb cobertura vegetal no gaire elevada, ja que així té espais oberts on poder prendre el Solsol i refugis per poder-se amagar. L'abandonament progressiu de les zones de conreu ha fet que el llangardaix ocel·lat s'hagi vist desplaçat pel [[lluert]] (''Lacerta bilineata''), un altre llangardaix de mida mitjana més acostumat a la vegetació espessa i que viu a la Catalunya humida.<ref>[http://www.adenc.org/activitats/2008/CursosCicles/reptils/080605GeneralitatsReptils.pdf INTRODUCCIÓ ALS RÈPTILS DELS PAÏSOS CATALANS]</ref>

És de color verd o bru, amb ocels blaus als costats del cos. La coloració i el disseny en varien amb l'edat, i és generalment molt vistós. Els adults presenten un disseny dorsal format per un reticulat negre sobre un fons verd groguenc. El cap és d'un color més bru i sense el reticulat. Els dos sexes presenten uns ocels blaus als costats del cos, essenti són més marcats en els mascles. Els individus juvenilsjoves es caracteritzen per presentar fileres transversals d'ocels clars encerclats de negre al llarg de tot el cos.

És una espècie diürna que insola per mantenir la temperatura corporal. Es manté inactiva durant els mesos d'hivern i incrementen l'activitat a mesura que va augmentant la temperatura. Quan arriba la primavera, els mascles es mostren territorials i agressius.

És una espècie [[ovípar]]a, amb postes entre 7 i 25 [[ou (biologia)|ou]]s, depenent de la mida de la femella. En general, fan una única posta a l'any. Els [[ou (biologia)|ous]] tenen una closca amb consistència apergaminada que permet l'intercanvi de gasos i aigua amb el medi.

L'època de [[zel]] i posta varia en funció de la regió i l'altitud, tot i que generalment comencen els festejos els mesos d'abril i maig, i les primeres còpules en la segona meitat de maig. Les postes tenen lloc a la primera meitat de juny i els naixements tenen lloc entre finals d'agost i principis d'octubre.

Els seus depredadors més habituals són la [[serp verda|colobra de Montpeller]], la [[serp blanca]] i diverses aus de presa. Tot i així, no és una presa fàcil degut aper la seva gran agilitat, les seves urpes agudes i a queperquè utilitza una tècnica emprada per altres saures, com és autotomitzar (deixar anar) la cua. Quan la cua queda alliberada manté un cert moviment que fa que sembli viva, i això distreu el depredador.

El llangardaix ocel·lat forma part de la [[cuina extremenya]], onen què es prepara el ''lagarto con tomate'', un plat fet amb filets de llangardaix fregits i posteriorment guisats amb tomaquettomàquet i ceba a foc lent.<ref>[http://ab.dip-caceres.org/alcantara/alcantara_online/56/56_005b.htm Gastronomia extremeña]</ref>

El programa de [[Conservació ambiental|conservació]] del llangardaix comú a Catalunya és un pla de cria d'aquesta espècie de [[rèptil]] iniciat l'any [[2015]] com a reacció a la seva progressiva desaparició al [[Principat]]. És dut a terme pel [[Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya]] (CRARC), a les instal·lacions de [[Masquefa]], a l'[[Anoia]]. Els espècimens criats seran progressivament alliberats aen diverses contrades de Catalunya en les quequals les seves poblacions hagin decrescut o desaparegut. Les raons de la desaparició del llangardaix comú són diverses: pèrdua d'hàbitat per l'increment de [[Bosc|massa forestal]] (habiten zones de conreu i boscos oberts), contaminació per [[Pesticida|pesticides]] (reducció de nombre de preses i intoxicació) i atropellaments. Un altre motiu de la seva desaparició és la captura per a col·leccionisme.<ref name="AraLlangardaix">{{ref-notícia |títol=Impulsen un programa pioner de cria del llangardaix comú davant de la seva progressiva desaparició |url= http://www.ara.cat/societat/Impulsen-programa-llangardaix-progressiva-desaparicio_0_1370263103.html |format= |agencia= ACN Masquefa |obra= |editorial= Ara.cat |pàgines= |data= 5 juny 2015 |consulta=5 juny 2015 }}</ref>

*[[Lluert]] (''Lacerta bilineata'').

*[[Llista d'amfibis i rèptils de Catalunya]].

* [http://www.mma.es/portal/secciones/biodiversidad/inventarios/inb/anfibios_reptiles/pdf/reptil_34.pdf Fitxa d'aquesta espècie del Ministerio de Medio Ambiente] {{es}}{{pdf}}.

*[https://www.youtube.com/watch?v=Y1gJE2U8MTI Vídeo que mostra la construcció de la instal·lació per la cria del llangardaix comú al CRARC].