|
L'ozó té un interessant ús industrial com a precursor en la síntesi d'alguns compostos orgànics, i sobretot, com a desinfectant (en depuradores). La seva principal propietat és que és un [[oxidant]]. És, no obstant, conegut per l'important paper que exerceix a l'[[atmosfera terrestre|atmosfera]]. A aquest nivell és necessari distingir entre l'ozó present a l'[[estratosfera]] i el de la [[troposfera]]. En ambdós casos la seva formació i destrucció són fenòmens [[fotoquímica|fotoquímics]].
L'ozó és un oxidant potent (molt més que el dioxígendioxigen) i té moltes aplicacions industrials. Aquest mateix alt potencial d'oxidació és el causant dels danys que es produeixen als teixits respiratoris d'animals i als teixits de les plantes si la concentració d'ozó és més alta que 100ppm. Això fa que l'ozó a prop del sòl sigui perillós. Però la [[capa d'ozó]] (una porció de la [[estratosfera]] amb una alta concentració d'ozó, de 2 fins a 8 ppm) és beneficiosa perquè evita que la lum ultraviolada arribi a la superfície de la Terra.
==Història==
[[Fitxer:Aura_satellite.jpg |thumb| Satèl·lit Aura]]
L'ozó es troba principalment ena 2dues regions de l'atmosfera. Aproximadament el 10% de l'ozó atmosfèric és a la troposfera, la regió més propera a la terra (des de la superfície fins a 10 -16 km). L'ozó restant (90%) resideix a l'estratosfera, aquesta concentració d'ozó a l'estratosfera es denomina comunament la "[[capa d'ozó]] ".
=== On es troba l'ozó===
* A altitud mitjana: sobre els 23 Km
Es produeixen les dosdues reaccions anteriors, perquè hi ha suficient concentració d'O<sub>2</sub> i energia per trencar l'enllaç oxigen- oxigen.
* A altituds baixes:
O<sub>2</sub> té una vida de cinc anys
=== Cóm es mesura l'ozó ===
La mesura de la quantitat d'ozó a l'[[Atmosfera terrestre|atmosfera]] és una tasca difícil perquè:
* Dificultat en lL'obtenció de mostres és dificultosa.
* L'ozó es destrueix fàcilment per reacció amb els recipients on s'emmagatzema.
* A l'aire hi ha una concentració d'ozó baixa.
* La baixa concentració d'ozó que hi ha a l'aire.
L'alternativa és l'ús d'instruments que mesuren verticalment a través d'una columna en l'atmosfera. Es mesura el total d'O<sub>3</sub> ena la columna vertical. El total d'O<sub>3</sub> a la columna es mesura en [[unitat Dobson]] (DU), és el gruix equivalent de la capa d'ozó [[pur]]. La forma habitual d'expressar els nivells d'ozó total a l'[[Atmosfera terrestre|atmosfera]] és mitjançant l'ús d'[[unitat Dobson]]. Els mesuraments puntuals es presenten com a fraccions molars en nmol/mol (parts per bilió, ppb) o com a concentracions en mg/m <sup>3</sup>.<br />
La quantitat d'ozó a l'atmosfera es pot mesurar amb instruments des de la superfície, globus sonda i satèl·lits. Algunes mesures consisteixen ena col·locar aire dins d'un instrument amb un sistema per detectar ozó. Altres mesures es basen en les característiques úniques d'absorció de la llum de l'ozó a l'atmosfera. En aquest cas, la llum del [[Sol]] o d'un [[làser]], éses mesura amb precisió després de travessar una porció de l'atmosfera que contingui ozó. Fonamentalment, s'utilitzen estacions terrestres situades a llocs clau del continent Antàrtic i els seus voltants, i satèl·lits com el TOMS o l' AURA.
Les mesures d'ozó es realitzen amb:
*'''Instruments capaços de mesurar la radiació UV incident sobre la superfície terrestre i transformar aquesta mesura en la columna total d'ozó''', com l'[[espectrofotòmetre Dobson]], el Brewer, [[DIAL]].<ref>A Differential Absorption Lidar (DIAL) for Ozone Measurements in the Planetary Boundary Layer in an Urban Area,Sung-Chul Choi and Young-Joon Kim; Journal of the Korean Physical Society, Vol. 44, No. 6, June 2004, pp. 1432-1437</ref>
*'''[[Ozonosondes]]''', és a dir, globus meteorològics que porten una càrrega útil capaç de registrar els valors d'ozó punt a punt. Aquest procediment permet obtenir perfils de la concentració d'ozó amb l'altura. L'equip per a la realització de perfils verticals d'ozó està format per diverses parts. La principal és l'ozonosonda, que consta d'un sensor electroquímic format per dos elèctrodes de platí immersos en una solució de iodur potàssic en diferents concentracions a les cambres de l'[[ànode]] i del [[càtode]]. L'ozonosonda es connecta per mitjà d'una interfície a una radiosonda per adequar el senyal d'ozó al protocol de la radiosonda per al seu enviament a terra. La radiosonda està proveïda d'un [[sensor]] per mesurar la [[temperatura]], la [[humitat]] i la [[pressió]]. A més, té un sistema GPS que permet conèixer les dades de la [[velocitat]] i el mòdul del [[vent]].<ref>http://www.spain.oracle-o3.org/index.php?Itemid=47&id=19&option=com_content&task=section [consulta:14/07/2012] </ref>
*'''Satèl·lits''': El sensor [[TOMS]] (Sensor per a la Mesura del Ozó Total) en el [[Satèl·lit artificial|satèl·lit]] [[Nimbus-7]] i la sèrie [[UARS]] (Satèl·lit d'Investigació de l'Alta Atmosfera) capta radiació en 6 longituds donad'ona dins de l'ultraviolat, es tracta de radiació solar reflectida o absorbida i reemesa per l'atmosfera. El [[Satèl·lit Aura]] està dedicat a l'observació d'ozó, la qualitat de l'aire i el clima. Les mesures fetes pel satèl·lit Aura complementen les mesures fetes pel satèl·lit UARS.
===Tipus d'ozó a l'atmosfera===
''''Ozó bo''''
L'ozó ena l'estratosfera protegeix la vida vegetal i animal a la Terra mitjançant l'absorció de radiació UV d'alta energia. L'ozó a l'estratosfera absorbeix la major part de la radiació ultraviolada del Sol. Sense la capa d'ozó, la radiació UV intensa del Sol seria com esterilitzar la superfície de la Terra. L'ozó filtra tota la més enèrgica, la radiació UV-C i la majoria de la radiació UV-B. L'ozó només filtra aproximadament la meitat de la radiació UV-A. L'excés de radiació UV-B i UV-A pot causar cremades i podenpot provocar càncer de pell i lesions oculars. L'augment dels nivells dels gasos produïts per l'home, com ara els gasos clorofluorocarbonis (CFC) hanha donat lloc a majors taxes de destrucció de la capa d'ozó, alterantja que ha alterat l'equilibri natural de la capa d'ozó i això comporta la reducció dels nivells d'ozó estratosfèric. Al reduir els nivells d'ozó s'ha augmentat la quantitat de radiació ultraviolada que arriba a la superfície de la Terra. Quan els científics parlen del forat d'ozó, estan parlant de la destrucció de l'ozó estratosfèric, " ozó bo", la capa d'ozó.<br />
''''Ozó dolent''''
Ozó troposfèric causa irritació i mal a les plantes i animals a causa del seu poder oxidant, a més a més, és també un gas de l'efecte hivernacle. Encara que fins a la capa d'ozó a l'estratosfera proporciona un escut per protegir la vida a la Terra, el contacte directe amb la capa d'ozó és nociu per a les plantes i els animals (incloent-hi humans). A nivell del sòl, l'ozó és "dolent", la capa d'ozó es forma quan els gasos d'òxid de nitrogen de les emissions dels vehicles i industrials reaccionen amb els compostos orgànics volàtils (carboni que contenen productes químics que s'evaporen fàcilment a l'aire, com ara dissolvents de pintura). A la troposfera prop de la superfície de la Terra, la concentració natural de la capa d'ozó és d'aproximadament 10 parts per mil milions (0,00001 per cent). D'acord amb l'Agència de Protecció Ambiental, l'exposició als nivells d'ozó superiors a 80 parts per mil milions per 8 hores o més no és saludable. Aquestes concentracions solen trobar-se a prop de les ciutats durant els períodes en què l'ambient és càlid i estable. Els efectes perjudicials poden incloure mal de gola i la irritació dels pulmons o l'agreujament d'asma.<ref> http://ozonewatch.gsfc.nasa.gov/facts/SH.html dia 13/06/2012</ref>
===Importància de l'ozó per a les persones===
[[Fitxer:Ozone altitude UV graph.svg|thumb|280px|Els nivells d'ozó a diferents altituds, i el bloqueig de les diferents bandes de la radiació ultraviolada. Essencialment, totes UVC (100-280 nm) estan bloquejades per dioxígenodioxigen (de 100-200 nm), o bé per l'ozó (200-280 nm) a l'atmosfera. La porció més curta de la banda UV-C i la radiació UV més enèrgica per sobre d'aquesta banda causa la formació de la capa d'ozó, quan els àtoms d'oxigen individuals produïts per UV [[fotòlisi]] de dioxígendioxigen (per sota de 240 nm) reaccionen amb més dioxígendioxigen. LesLa cremadescapa ded'ozó Solbloqueja quela major produeixenpart de la radiació UV-B (280-315 nm), la banda, que es troba enprodueix les longitudscremades d'onade més llargues que la radiació UV-CSol. La banda de UV més properpropera a la llum visible, raigs UV-A (315-400 nm), amb prou feines es veu afectatafectada per l'ozó, i la majoria que arribiarriben a terra.]]
L'ozó actua com a filtre o escut protector de les radiacions nocives i d'alta energia que arriben a la [[Terra]] toti permetentpermet que en passin altres com l'[[ultraviolat]] d'ona llarga. Aquesta radiació ultraviolada és la que permet la vida al planeta, ja que és la que permet que es realitzi la [[fotosíntesi]] del [[planta|regne vegetal]], que es troba en la base de la [[xarxa tròfica|piràmide tròfica]].
Tot i que la concentració de l'ozó a la capa d'ozó és molt petita, és de vital importància per a la vida, ja que absorbeix radiació [[ultraviolada]] biològicament nociva (UV) procedent del Sol. La radiació UV que té una [[longitud d'ona]] de 10-100 nm és eliminada pel nitrogen.
La radiació UV capaç de passar el nitrogen es divideix en tres categories, en funció de la seva [[longitud d'ona]]:
*'''UV-A (315-400nm )''': L'ozó és transparent per a la majoria d'UV-A, de manera que la majoria d'aquest tipus UV arriba a la Terra. No obstant això, aquest tipus de radiació UV és significativament menys perjudicial per l'ADN, tot i que encara també pot causar danys indirectes a la pell.
*'''UV-B (280-315nm)''': La [[capa d'ozó]] (que absorbeix entre 200 nm a 310 nm amb una absorció màxima a aproximadament 250 nm)<ref>{{ref-web|url=http://yly-mac.gps.caltech.edu/N2O/Prasad/Matsumi_O3_cr0205255%20copy.pdf|títol=Photolysis of Atmospheric Ozone in the Ultraviolet Region<!--Títol generat per bot-->}} See the graphical absorption of ozone in two bands, as a function of wavelength </ref> és molt eficaç a descartar alsels raigs UV-B. No obstant això, alguns d'UV-B, en particular elels que tenen les seves longituds d'ona més llargues, arriben a la Terra. Radiació UV-B pot ser perjudicial per a la pell i és la principal causa de les cremades de Sol,. lL'exposició excessiva també pot causar dany genètic, donanti donar lloc a problemes com el càncer de pell, però un efecte positiu de l'exposició de la pell a la radiació ultraviolada de tipus B (UVB) és la inducció de la producció de la [[vitamina D]].
*'''UV-C (100-280nm)''': és el tipus de radiació més perjudicial per als éssers vius, aquest tipus de radiació ultraviolada s'absorbeix per una combinació de dioxigen (<200 nm) i l'ozó (> 200 nm).
=== Ozó estratosfèric ===
L'ozó de la terra es troba de forma natural a l'[[estratosfera]], formanti forma la denominada [[capa d'ozó]]. L'ozó estratosfèric es forma per acció de la [[ultraviolat|radiació ultraviolada]], que dissocia les molècules d'oxigen molecular (O<sub>2</sub>) en dos àtoms, els quals són altament reactius, podenti poden reaccionar aquests amb una altra molècula d' O<sub>2,</sub> formant-se de manera que es forma l'ozó.
L'ozó estratosfèric es destrueix al seu torn per acció de la pròpia [[ultraviolat|radiació ultraviolada]], ja que la radiació amb [[longitud d'ona]] menor de 290 nm fa que es desprengui un àtom d'oxigen de la molècula d'ozó. Es forma així un equilibri dinàmic en què es forma i destrueix ozó, consumint-se d'aquestade manera que es consumeix la majoria de la radiació de longitud d'ona menor de 290 [[nanòmetre|nm]]. Així, l'ozó actua com un filtre que no deixa passar la dita radiació perjudicial fins a la superfície de la Terra.
:O<sub>2</sub> + radiació ultraviolada → 2 O<sub>(radical)</sub>
Tanmateix, també podem trobar ozó a la [[troposfera]], la zona més baixa de l'[[atmosfera terrestre|atmosfera]], on esdevé un problema, ja que l'ozó, en concentració suficient pot provocar danys a la vegetació (a partir d'uns 60 micrograms per metre cúbic) o a la salut humana (a partir d'uns 150 micrograms per metre cúbic). L'ozó en aquesta capa es forma a causa de la [[contaminació atmosfèrica]] (presència de [[diòxid de carboni]] de [[vehicle]]s i [[indústria]], etc.) que, amb la [[llum]] i l'[[oxigen]], produeixen aquesta substància [[tòxica]] per als éssers vius. Al tenir efectes adversos per a la salut, ha estat regulat per normes ambientals.
El mecanisme per mitjà del qual es genera l'ozó en la troposfera és doncs completament diferent a l'estratosfèricaestratosfera, ja que a aquesta altura no arriben les radiacions ultraviolades. L'ozó, en aquest cas, es forma a partir de certs precursors (NO<sub>x</sub> - [[òxids de nitrogen]]; i COVs - [[compost orgànic volàtil|compostos orgànics volàtils]], com el [[formaldehid]]) i el [[nitrat de peroxiacetil]], contaminants provinents de l'activitat humana. Aquests contaminants es dissocien formant [[radicals]] amb radiació menys energètica, i ditsaquests radicals poden formar ozó amb l'oxigen molecular. El conjunt de l'ozó, NO<sub>x</sub> i COVs forma una boira marró visible a zones molt contaminades denominada [[boira fotoquímica]].
===Conseqüències de l'ozó a la troposfera===
''Vegeu també:''[[Boirum]] <br />
L'ozó de la [[troposfera]] és un contaminant atmosfèric.<ref name=who-Europe>[http://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0005/112199/E79097.pdf Health Aspects of Air Pollution with Particulate Matter, Ozone and Nitrogen Dioxide]. WHO-Europe report 13–15 January 2003 (PDF)</ref> lL'ozó a la troposfera no s'emet directament pels motors dels automòbils o per les indústries. L'ozó a la troposfera es forma per la reacció de la llum solar en els hidrocarburs que hi ha a l'aire i els òxids de nitrogen, l'ozói es pot quedar en el lloc queon es forma o, per l'acció del vent, trobar-se a molts quilòmetres deld'aquest lloc on es forma l'ozó.
L'ozó reacciona directament amb alguns hidrocarburs com ara aldehids i així comença la seva eliminació de l'aire, els productes són components clau del [[boirum]] fotoquímic. La fotòlisi de l'ozó per la llum UV condueix a la producció del radical hidroxil. La vida de l'ozó a l'atmosfera ( troposfera) és d'uns 22 dies.<ref>{{ref-web | autor = Stevenson et al.| any = 2006|url=http://www.agu.org/pubs/crossref/2006/2005JD006338.shtml| títol = Multimodel ensemble simulations of present-day and near-future tropospheric ozone| editor = [[American Geophysical Union]]| consulta = 2006-09-16}}</ref>
Hi ha evidència d'una reducció significativa en els rendiments agrícoles a causa de l'augment de l'ozó que es troba a la troposfera i la contaminació que interfereix en la fotosíntesi, i el retard del creixement global d'algunes plantes.<ref>{{ref-web | data = 2003-07-31|url=http://earthobservatory.nasa.gov/Newsroom/view.php?id=23565| títol = Rising Ozone Levels Pose Challenge to U.S. Soybean Production, Scientists Say| editor = NASA Earth Observatory| consulta = 2006-05-10}}</ref><ref name="arb.ca.gov">{{ref-web | cognom = Mutters| nom = Randall| any = 1999| mes = March|url=http://web.archive.org/web/20040217151427/http://www.arb.ca.gov/research/abstracts/94-345.htm| títol = Statewide Potential Crop Yield Losses From Ozone Exposure| editor = California Air Resources Board| consulta = 2006-05-10}}</ref> AlgunsAlgunes de ciutats amb concentracions molt elevades d'ozó són [[Houston]], [[Texas]], i [[Mèxic]].
El gas ozó ataca qualsevol polímer que posseeixi enllaços olefínics o dobles enllaços dins la seva estructura, com el cautxú natural, el cautxú nitril i el cautxú d'estirè-butadiè. Els productes fets amb aquests polímers són especialment susceptibles a atac, elfet que provoca esquerdes. Aquests materials poden protegir per l'addició d'antiozonants, com ara les ceres. Les esquerdes produïdes per l'ozó era un greu problema pels [[pneumàtics]] dels automòbils.
== L'ozó com a gas hivernacle ==
===La contaminació de l'aire===
DegutA acausa de l'acció dels raigs UV durant el dia, l'ozó troposfèric es crea prop de la superfície terrestre en un grup de contaminants anomenats precursors d'ozó.
Una gran quantitat de proves demostren que la capa d'ozó a nivell del sòl irrita el [[sistema respiratori]] i afecta la capacitat pulmonar.<ref name="who-Europe"/><ref>[http://www.euro.who.int/document/E82790.pdf Answer to follow-up questions from CAFE (2004)] (PDF)</ref>
El risc de mort degutdeguda a una malaltia respiratòria es pot atribuir a una gran exposició a l'ozó. Durant 18 anys de seguiment es va realitzar un estudi sobre 450.000 persones que vivien a ciutats dels Estats Units, aquestque va mostrar una correlació significativa entre els nivells d'ozó i les malalties respiratòries. L'estudi va revelar que les persones que vivien en ciutats amb alts nivells d'ozó, com ara Houston o Los Angeles, tenien un 30% més de risc de morir d'una malaltia pulmonar.<ref>{{ref-publicació|cognom = Jerrett|nom = Michael|coautors = Burnett, Richard T. and Pope, C. Arden, III and Ito, Kazuhiko and Thurston, George and Krewski, Daniel and Shi, Yuanli and Calle, Eugenia and Thun, Michael|publicació = N. Engl. J. Med.|volum = 360|pàgines = 1085–1095|data = 12 març 2009|exemplar = 11|article = Long-Term Ozone Exposure and Mortality|doi = 10.1056/NEJMoa0803894|pmid = 19279340}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom = Wilson|nom = Elizabeth K.|article = Ozone's Health Impact|data = 16 març 2009|volum = 87|exemplar = 11|pàgina = 9|publicació = Chemical & Engineering News|editorial = American Chemical Society Publications|url = http://pubs.acs.org/cen/news/87/i11/8711notw9.html}}</ref>
DirectriusLes dedirectrius sobre qualitat de l'aire, com ara elsles de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'[[Agència Nord-americana de Protecció Ambiental]] (EPA) i la [[Unió Europea]], es basen en estudis detallats destinats a identificar els nivells que poden causar efectes nocius mesurables per a la salut.
D'acord amb els científics de l'EPA, les persones susceptibles es poden veure afectades negativament per nivells d'ozó inferiors 40 nmol / mol.<ref name="pmid18629332">{{ref-publicació |autor=Weinhold B |article=Ozone nation: EPA standard panned by the people |publicació=Environ. Health Perspect. |volum=116 |exemplar=7 |pàgines=A302–A305 |any=2008|pmid=18629332 |pmc=2453178 |doi=10.1289/ehp.116-a302}}</ref>
Actualment a la UE, el valor límit de concentracions d'ozó és de 120 μg / m³, que es troba al voltant de 60 nmol / mol. Aquesta fita s'aplica a tots els estats membres d'acord amb la Directiva 2008/50/CE.<ref name="pmid18629332">{{ref-publicació |autor=Weinhold B |article=Ozone nation: EPA standard panned by the people |publicació=Environ. Health Perspect. |volum=116 |exemplar=7 |pàgines=A302–A305 |any=2008|pmid=18629332 |pmc=2453178 |doi=10.1289/ehp.116-a302}}</ref> La concentració d'ozó es mesura amb una màxima diària de 8 hores en mitjana, i ella blancdirectiva norecomana s'haque deel superarllindar enno se superi més de 25 dies naturals a l'any, a partir de gener de 2010. Mentre que la Directiva obliga en el futur a un estricte compliment de 120 μg / m³ com a límit (és a dir, la concentració d'ozó mitjana que no podrà superar-se en qualsevol dia de l'any), no hi ha data fixada per a aquest requisit i és tractat com un objectiu a llarg termini.<ref>{{ref-web |url=http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2008:152:0001:0044:EN:PDF | editor = EC | consulta = 2010-08-23 | data = 2008-06-11 | títol = DIRECTIVE 2008/50/EC on ambient air quality and cleaner air for Europe}}</ref>
LaAls EUA la Llei de l[[Llei d'Aire Net|'Aire Net]] dirigeix ainsta l'EPA a establir [[Normes Nacionals de Qualitat de l'Aire]] per a diversos contaminants, incloent-hi l'ozó a nivell del sòl, i obliga els comtats que es trobin fora del compliment d'aquestes normes estan obligats a prendre mesures per reduir els seus nivells. Al maig de 2008, l'EPA va reduir el nivell d'ozó de 80 nmol / mol a 75 nmol / mol. AixòAquesta decisió va ser controversial,polèmica ja que els mateixos científics de l'Agència i el Consell Assessor van recomanar rebaixar el nivell a 60 nmol / mol, i l'[[Organització Mundial de la Salut]] recomanà 51 nmol / mol. Els grups ecologistes i la majoria de la salut pública van recolzardonar elsuport al límit de 60 nmol / mol .<ref>Comments of the
American Lung Association Environmental Defense Sierra Club on the U.S. Environmental Protection Agency's
Proposed Revisions to the National Ambient Air Quality Standards for Ozone
72 FR 37818 July 11, 2007 http://www.lungusa.org/get-involved/advocate/advocacy-documents/Comments-to-the-Environmental-Protection-Agency-re-National-Ambient-Air-Quality-Standard-for-Ozone.PDF</ref> El 7 de gener de 2010, els EUA l'Agència de Protecció Ambiental nord-americana (EPA) va anunciar les revisions propostes a la Comissió Nacional Qualitat d'Aire Ambiental (NAAQS) per a la capa d'ozó contaminant, el component principal de l'<nowiki/>''smog'':
:... L'EPA proposa que el nivell de la principal norma de 8 hores, que es va fixar en 0,075 mmol / mol en la regla final del 2008, s'hauria de fixar en un nivell méses baixrebaixi dins el rang 0,060-0,070 mmol / mol, per tal de proporcionar una major protecció per als nens i'' altres'' poblacions en situació de risc contra una sèrie d'efectes adversos per a la salut relacionats amb el O3, aquests efectes van des de la disminució de la funció pulmonar i l'augment de símptomes respiratoris greus fins als indicadors de morbiditat respiratòria, incloent-hi les visites a urgències i ingressos hospitalaris per causes respiratòries, i, possiblement, cardiovascularcardiovasculars, la morbiditat relacionadaassociada, així com la mortalitat total no accidental i cardiopulmonar .<ref>[http://www.epa.gov/air/ozonepollution/fr/20100119.pdf National Ambient Air Quality Standards for Ozone]. Environmental Protection Agency (EPA). Proposed rule</ref>
L'EPA ha desenvolupat un [[Índex de Qualitat de l'Aire]] (AQI) per ajudar a explicar els nivells de contaminació de l'aire al públic en general. Sota les normes actuals, de vuit hores, les fraccions molars mitjana d'ozó de 85-104 nmol / mol es descriuen com "poc saludablesaludables per a grups sensibles", 105 nmol / mol a 124 nmol / mol com "no saludablesaludables", i 125 nmol / mol 404 nmol / mol com a "molt no saludableinsalubre".<ref>[http://www.airinfonow.org/html/ed_ozone.html What is Ozone?] airinfonow.org</ref>
L'ozó també pot estar present a la contaminació de l'aire en interiors, en part degut als equips electrònics, com les fotocopiadores. També esse coneixsap que hi ha una connexió entre l'augment de pol·len, les espores de fongs, i la capa d'ozó, causada per les tempestes i els ingressos hospitalaris dels malalts d'asma.<ref>{{ref-publicació|nom=W. |cognom =Anderson |coautors = G.J. Prescott, S. Packham, J. Mullins, M. Brookes, and A. Seaton| article = Asthma admissions and thunderstorms: a study of pollen, fungal spores, rainfall, and ozone|publicació = QJM: an International Journal of Medicine|volum = 94|exemplar = 8|pàgines = 429–433|editorial = Oxford Journals|any=2001 |doi= 10.1093/qjmed/94.8.429| pmid = 11493720}}</ref>
A l'època victoriana, un mite de Folk Britànic va sostenir que l'olor del mar era causatcausada per l'ozó. De fet, la característica d' "olor de mar" és causada pel [[sulfur de dimetil]], que és una substància química generada pel [[fitoplàncton]]. El Folk Britànic victorià considerava l'olor resultant "vigoritzant", però en concentracions elevades, el sulfur de dimetil és realment tòxic.<ref>University of East Anglia press release, [http://www.uea.ac.uk/env/research/reshigh/cloning Cloning the smell of the seaside], February 2, 2007</ref>
===Fisiologia===
L'ozó, conjuntament amb altres [[espècies reactives de l'oxigen]] (com ara el [[superòxid]], l'[[oxigen singlet]], el [[peròxid d'hidrogen]], i els ions [[hipoclorit]]), és produït naturalment per cèl·lules blanques de la sang i altres sistemes biològics (com ara les arrels de calèndules) com a mitjà per a destruir cossos extransextranys. L'ozó reacciona directament amb dobles enllaços orgànics. A més, quan l'ozó es descompon en dioxígendioxigen, els [[radicals lliures]] d'oxigen formats són altament reactius i tenen capacitat de fer malbé moltes molècules orgàniques. Es creu que les propietats oxidants de l'ozó poden ser un factor contribuentque decontribueix a la [[inflamació]]. La relació causa-efecte de la manera en quècom l'ozó es crea al cos i en com es comporta encara s'està estudiant i està subjecta a diverses interpretacions, ja que altres processos químics del cos poden desencadenar algunes d'aquestes reaccions. Un equip dirigit pel Dr Paul Wentworth, Jr, del Departament de Química a l'Institut d'Investigació Scripps, mostra l'evidència que vincula l'oxidació d'aigua de l'anticòs catalitzat de la resposta humana immune amb la producció d'ozó. En aquest sistema, l'ozó es produeix per la producció catalitzada de trioxidane d'aigua i neutròfils produït oxigen singlet.<ref>{{ref-publicació|article= The Story of O| nom=Roald |cognom=Hoffmann| publicació=American Scientist|volum=92|exemplar= 1|pàgina=23| mes=January|any=2004|url=http://www.americanscientist.org/template/AssetDetail/assetid/29647?&print=yes| doi=10.1511/2004.1.23 |consulta=2006-10-11 | urlarxiu = http://web.archive.org/web/20060925011907/http://www.americanscientist.org/template/AssetDetail/assetid/29647?&print=yes | dataarxiu = 2006-09-25}}</ref>
Quan s'inhala, l'ozó reacciona amb els compostos que recobreixen els pulmons de forma específica, el metabòlits derivats del colesterol, estan pensats per facilitar l'acumulació i la patogènia de les plaques d'ateroma (una forma de malaltia del cor). Aquests metabòlits han estat confirmats a les artèries ateroscleròtiques humanes i es classifiquen en una classe dels denominats atheronals secosteroles, generada per [[ozonòlisi]] del doble enllaç del colesterol per formar un 5,6 secosterol,<ref>{{ref-publicació|cognom = Smith|nom = LL|article = Oxygen, oxysterols, ouabain, and ozone: a cautionary tale|publicació = Free radical biology & medicine|volum = 37|exemplar = 3|pàgines = 318–24 |any = 2004|pmid = 15223065|doi = 10.1016/j.freeradbiomed.2004.04.024}}</ref>
===Seguretat===
DegutA acausa de les fortes propietats oxidants de la capa dl'ozó, l'ozóaquest element és un irritant primari, que afecta especialment els ulls i alel sistema respiratori i pot ser perillos fins i tot a baixes concentracions. El Centre Canadenc per a la Seguretat i l'ocupació de la Salut informa que:
"''Fins i tot a concentracions molt baixes de la capa dl'ozó pot ser perjudicial per a les vies respiratòries superiors i els pulmons. La gravetat de la lesió depèn tant de la concentració d'ozó com de la durada de l'exposició. La lesió pulmonar greu o permanent i fins i tot la mort, podria resultar d'una gran exposició a curt termini a concentracions relativament baixes.'' "<ref>[http://www.ccohs.ca/oshanswers/chemicals/chem_profiles/ozone/health_ozo.html 2-Health Effects of Ozone], Canadian Centre for Occupational Health and Safety</ref>
Per a protegir els treballadors potencialment exposats a la capa d'ozó, l'Administració de Seguretat i Salut dels Estats Units ha establert un límit d'exposició permissible (PEL) de 0,1 mmol / mol (29 CFR 1910.1000, Taula Z-1), calculat com la mitjana de 8 hores de temps de càrrega. Les concentracions més elevades són especialment perilloses i el NIOSH ha establert un Límit de Perill Immediat per a la Vida i la Salut (IDLH) de 5 mmol / mol. [43] Els entorns de treball on l'ozó s'utilitza o on és probable que es produeixi hahan de tenir una ventilació adequada i comptar amb un monitor d'ozó que indicarà la concentració que excedeix el PEL de l'OSHA. Els monitors continus de la capa d'ozó es poden obtenir de diversos proveïdors.
Una elevada exposició a l'ozó pot ocórrer en aeronaus de passatgers,; en aquest cas els nivells varien en funció de l'altitud i la turbulència atmosfèrica.<ref name="portfolio">Lai, Jennifer. (2008-05-08) [http://www.portfolio.com/views/blogs/daily-brief/2008/05/08/airplane-air-heavy-on-the-ozone Airplane Air Heavy On The Ozone – Daily Brief]. Portfolio.com. Retrieved on 2012-02-01.</ref> Les regulacions de l'Autoritat Federal d'Aviació dels estatsEstats unitsUnits estableixen un límit de 250 nmol / mol, amb un màxim de quatre hores de mitjana de 100 nmol/mol.<ref>[http://www.sciencedaily.com/releases/2007/09/070905140105.htm Air Quality In Airplanes: Blame Ozone And Natural Oils On Skin]. Sciencedaily.com (2007-09-05). Retrieved on 2012-02-01.</ref> Alguns avions estan equipats amb convertidors d'ozó en el sistema de ventilació per reduir l'exposició dels passatgers.<ref name="portfolio" />
==Producció==
La temperatura i la humitat són factors decisius de cara a la quantitat d'ozó que es produeix seguint un determinat mètode, podenti que poden donar lloc a produccions inferiors al 50% quan es genera ozó en un ambient humit, especialment si s'empren mètodes antics. La temperatura i la velocitat del flux de gas també afecten de manera important a la producció d'ozó, obtenintde manera que s'obté una major eficiència a menor temperatura i obtenint majorsunes concentracions d'ozó amés menorsaltes si els [[cabal hidràulic|cabals]] de gas són més baixos.
Mitjançant generadors moderns, es pot obtenir ozó dissolt amb una major puresa mitjançant processos [[Electròlisi_de_l%27aigua|electrolítics]] on l'aigua s'utilitza com a font d'oxigen.
Com que l'ozó descompon ràpidament per donar lloc a oxigen diatòmic, aquest no es pot emmagatzemar ni transportar durant períodes prolongats de temps. Per tant, cal produir l'ozó en el lloc i el moment de la seva utilització.
=== Nivell de laboratori ===
[[Fitxer:Brockhaus-Efron Electric Machine 3.jpg|thumb|200px|Màquina de Whimshurst, sovintment utilitzada per generar ozó amb funcions pedagògiques.]]
Un aparell que sovint s'usa quan es vol fer una demostració de la producció d'ozó és la [[Màquina_de_Wimshurst|màquina de Whimshurst]]. Aquest aparell, mitjançant la generació d'[[Electricitat_estàtica|electricitat estàtica]], és capaç depot produir un [[Arc_elèctric|arc elèctric]] que, en presència d'oxigen, dóna lloc a petites quantitats d'ozó.<ref>http://www.coe.ufrj.br/~acmq/wimshurst.html</ref>
Altres aparells més sofisticats -també basats en el fenomen de l'[[Arc_elèctric|arc elèctric]]-, permeten una obtenció més eficient d'ozó a nivell deal laboratori emprant [[corrent continu]] i oxigen gasós sec. Per a les tècniques d'obtenció d'ozó emprant l'electricitat, l'esquema de la reacció és el següent:
: O<sub>2</sub> — ''electricitat'' → 2 O</sub>
| 