Revisió del 16:41, 27 oct 2007 modifica Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.164 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 16:50, 27 oct 2007 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.164 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 11: ==Història== El Ducat de Brabant adquirí el ~~comptat~~comtat de [[Dalhem]] al [[1244]]. Després de la seva victòria a la [[Batalla de Woeringen]] al [[1288]], s'~~afegi~~afegí el ducat de Limburg i la senyoria de [['s Hertogenrade]] i finalment i el [[País de Valkenburg]] al [[1347]]. Fins als segles [[segle XVII\|XVII]] i [[segle XVIII\|XVIII]], els tres països tenien els seus propis estats als negociacions amb [[Brusel·les]]: el tercer estat, la noblesa i el clerge (l'abat de [[Val-Dieu]] per a Dalhem i l'abat de [[Rolduc]] per a 's-Hertogenrade. Línia 17: [[Image:Ruines château-fort Dalhem.jpg\|thumb\|left\|Ruïnes del castell de [[Dalhem]]]]Els tres territoris van tenir un paper militar important, com quarter d'hivern, com zona d'allistament i com camp de batalla. Durant la [[guerra dels vuitanta anys]], [[Espanya]] i la [[República de les Set Províncies Unides\|República]] sovint van s'afrontar-hi. Després de la [[Pau de Westfàlia\|pau de Munster]] al [[1648]], les hostilitats van continuar fins al [[Tractat de partició]] ''(partagetractaat)'' de [[1661]], quans es van dividir en una part espanyola i una part que esdevingué [[terres de la Generalitat\|terra de la Generalitat]] o ''Staats-Overmaas''. A varis nuclis de Staats-Overmaas, la república introduí el ''simultaneum,'' un decret que estipulava que els creients protestants i catòlics havien de compartir les mateixes esglésies. Al [[1785]], Dalhem passà a la corona d'[[Àustria]] com part dels [[Països Baixos austríacs]]. De [[1795]] a [[1815]], [[França]] va annexar el territori i compartir-lo entre els departaments [[departament de l'Ourte\|de l'Ourte]] i el [[departament del Mosa inferior\|del Mosa inferior]] sense cap relació amb les subdivisions del [[~~règim~~Antic Règim\|antic règim]]. ==Els països enllà del Mosa avui== El [[1815]], el [[~~congrès~~congrés de Viena]] atorgà [['s-Hertogenrade]] o [[Herzogenrath]] i [[Eupen]] a [[Prússia]] i la resta al [[Regne Unit dels Països Baixos]]. [[Guillem I dels Països Baixos\|Guillem I]] canvià el nom del [[departament de l'Ourte]] en [[província de Lieja]] i el Mosa inferior en [[província de Limburg]], una denominació que no correspon gaire als territoris històrics (la part major del [[ducat de Limburg]] es va trobar a la província de Lieja). Al [[1839]], el [[Tractat de Londres (1839)\|tractat de Londres]] atorgà Overmaas als Països Baixos excepte una part del país de Dalhem i els nuclis [[Moelingen]], [['s-Gravenvoeren]], [[Sint-Martens-Voeren]], [[Sint-Pieters-Voeren]] del territori que és vaui el [[municipis de Bèlgica\|municipi]] de [[Voeren]]. Aleshores la província de Limburg es va escindir en les províncies de [[Limburg (Bèlgica)]] i [[Limburg (Països Baixos)]]. ==Les llengües als Països enllà del Mosa==

Països enllà del Mosa: diferència entre les revisions