Selva amazònica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link GA template (handled by wikidata) |
Retiro informació sense referències |
||
Línia 1:
{{neutralitat|data=abril de 2013}}
[[Fitxer:River in the Amazon rainforest.jpg|255px|Paisatge riberenc a l'Amazònia|thumb]]
La '''selva amazònica''', també coneguda com l''''Amazònia''', és la regió d'[[Amèrica del Sud]] definida per la [[conca amazònica|conca del riu Amazones]] i els seus afluents, la conca fluvial més gran del món, i coberta en gran part per la [[selva tropical]]. S'estén per nou estats i territoris: [[Bolívia]], el [[Brasil]], [[Colòmbia]], l'[[Equador]], la [[Guaiana Francesa]], [[Guyana]], el [[Perú]], [[Surinam]] i [[Veneçuela]]. Més de la meitat de la seva extensió correspon al Brasil.
Sembla que el nom de l'[[riu Amazones|Amazones]] sorgí de la batalla que els conqueridors [[espanya|espanyols]], encapçalats per [[Francisco Orellana]], lliuraren amb una tribu de [[tapuies]] on les dones acostumaven a lluitar igual que els homes. Una altra teoria atribueix el nom al mateix Orellana el qual hauria confós homes indígenes duent faldilles de fulles amb dones. En qualsevol cas, el nom se'ls atribuí derivat de les llegendàries guerreres [[Amazones (mitologia)|amazones]] de l'antiga [[mitologia grega]], que vivien als confins de les terres civilitzades i foren descrites per [[Heròdot]] i [[Diodor de Sicília]].<ref name=taylor1898>{{ref-llibre | nom=Isaac | cognom=Taylor | any=1898 | títol=Names and Their Histories: A Handbook of Historical Geography and Topographical Nomenclature | editorial=Rivingtons | lloc=London | url=http://books.google.cat/?id=vqgYAAAAIAAJ&pg=PA44 | consulta=12 d'octubre de 2008 | isbn=0559296681 }}</ref> Orellana fou el primer europeu a navegar per tot el riu Amazones l'any 1542.<ref>{{ref-llibre|cognom=Smith|nom=A|títol=Explorers of the Amazon|editorial=University of Chicago Press|lloc=Chicago|any=1994|isbn=0226763374}}</ref>
== Geografia==
Linha 45 ⟶ 38:
Un aspecte destacat és el balanç net de gasos que ocorre com a part del cicle biològic dels bovins i els cultius de pastures. En el primer cas els animals,a través del seu procés ruminal, emeten metà i, en el segon cas, les pastures són fertilitzats amb abonaments nitrogenats, emetent-se diòxid de nitrogen. L'efecte net que aquests tres gasos tenen en l'atmosfera i,per tant, en la capa d'ozó, ja ha estat referit; no obstant això, encara queden importants aspectes a ser investigats.
La selva amazònica, sempre verda, acumula el 10 % de la productivitat primària del món i el 10 % del carboni en ecosistemes<ref name="Melillo">{{ref-publicació | cognom=Melillo | nom=J. M. | coautors=McGuire, A. D.; Kicklighter, D. W.; Moore III, B.; Vörösmarty, C. J.; Schloss, A. L.
| article=Global climate change and terrestrial net primary production | publicació=Nature | data=20 de maig de 1993 | volum=363▼
| pàgines=234–240 | doi=10.1038/363234a0 | exemplar=6426}}</ref> (de l'ordre d'1,1 x 10<sup>11</sup> tones de carboni).<ref name="Tian">{{ref-publicació | cognom=Tian | nom=H. | coautors=Melillo, J.M.; Kicklighter, D.W.; McGuire, A.D.; Helfrich III, J.; Moore III, B.; Vörösmarty, C.J.
| article=Climatic and biotic controls on annual carbon storage in Amazonian ecosystems | publicació=Global Ecology and Biogeography | mes=juliol | any=2000 | volum=9 | exemplar=4 | pàgines=315–335 | doi=10.1046/j.1365-2699.2000.00198.x }}</ref> S'estima que l'Amazones va acumular 0,62 ± 0,37 tones de carboni a l'any entre 1975 i 1996.<ref name="Tian"/>▼
▲ | article=Global climate change and terrestrial net primary production
▲ | exemplar=4 | pàgines=315–335 | doi=10.1046/j.1365-2699.2000.00198.x }}</ref> S'estima que l'Amazones va acumular 0,62 ± 0,37 tones de carboni a l'any entre 1975 i 1996.<ref name="Tian"/>
== Importància i problemàtica de la selva amazònica ==
Linha 83 ⟶ 68:
=== La selva inundada ===
La [[selva Amazònica]] [[brasil]]era distingeixeel ‘''guazú''', o selva de terra ferma, la ‘''vàrzea''', o selva inundada estacionalment, i l'"''igapó''", o selva inundada de forma permanent. ''Vàrzea'' són els [[bosc]]os que s'inunden estacionalment amb aigües carregades de sediments (són molt riques en nutrients), i procedents de rius d'aigües tèrboles. ''Igapó'' són els [[bosc]]os inundats permanentment d'aigües pobres en sediments (de [[color]] de té), més àcides i procedents de rius d'aigües negres.
== Referències ==▼
{{referències|2}}▼
== Vegeu també ==
Linha 90 ⟶ 78:
* [[Desforestació]]
* [[Kayapó]]
▲== Referències ==
▲{{referències|2}}
{{commonscat}}
Linha 98 ⟶ 83:
{{Patrimoni de la Humanitat al Brasil}}
{{coord|3|10|S|60|02|O|display=title}}
{{ORDENA:Selva Amazonica}}
[[Categoria:Geografia d'Amèrica del Sud]]
| |||