Anafil: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 6:
== Història ==
En l'antiguitat existeixen instuments de forma similar a l'anafil, considerats trompes naturals, com per exemple el Salpinx grec, la tuba romana o algun exemplar trobat a la tomba de tumba de [[Tutankamon]] a Egipte. L'''anafil'' s'introdueix a la Península Ibèria en època de la [[conquesta musulmana]]<ref name=Grove>{{ref-llibre|títol=The New Grove Dictionary of Musical Instruments Online|lloc=London|editorial=MacMillan Press Limited|any=2014|url=http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/L2261305?q=a%C3%B1afil&search=quick&pos=1&_start=1#firsthit|consulta=21 juny 2015}}</ref>, i manté durant segles el nom de '''nafil moresc''', ja que els àrabs andalusins en feien ús per executar les parts agudes de les fanfares i els tocs militars. Posteriorment, fou introduït a Europa pels exercits [[Sarraí|sarraïns]] i els exercits cristians de les croades.<ref name=GEM></ref>
A partir de la [[Baixa Edat Mitjana]] comença l'anafil comença a perdre el seu caràcter d'instrument bèlic per convertir-se en missatger i protocolari, encara que va mantenir la fisonomia de l'[[heràldica]], però ara amb caràcter cortesà. Progresivament, el tub llarg de l'anafil se es va anar corvant, i en el [[Renaixement]] continúa corvant-se en forma de «S» i retorçant-se en bucles. Evoluciona fins a confluir amb la trompeta barroca, i progressivament fou assimilat per les noves trompetes i sacabutxos. En el [[segle XIX]] aquest instrument de vent metall incorpora claus i pistons que li donen l'apariença i funcionalitats dels instuments de metall actuals.
| |||