Revisió del 15:57, 21 juny 2015 modifica Marionaaragay (discussió \| contribucions) Autopatrullats 2.834 edits →‎Anafil a la literatura Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 15:58, 21 juny 2015 modifica desfés Marionaaragay (discussió \| contribucions) Autopatrullats 2.834 edits →‎Anafil a la literatura Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 14: L'anafil apareix documentat gràficament en les [[Cantigas de Santa María\|''Cantigas de Santa María'']] d'[[Alfons X el Savi]] (vegeu la il·lustració lateral). En la literatura medieval i cròniques de l'època, s'esmenta aquest instument en variades ocasions:<ref name=Alcover-Moll></ref> A la [[Crònica de Jaume I\|Crònica]] de [[Jaume el Conqueridor\|Jaume I]], 176, es fa referència a l'anafil com a instument dels àrabs: ''E els sarrains hoiren que les trompes tocauen,... e tocaren tantost lur anafil.'' Així mateix, a les Ordenacions de Valls, datades del 1299, esmenten ''Serà cridat per la uila ab l'anafil''.<ref name=Alcover-Moll></ref> En un document del 1381 conservat a l'[[Arxiu de la Corona d'Aragó]], Pere IV demana que li siguin tramesos ''dos trompadors, dos naffilers e un tabaler''.<ref name=GEM></ref> A [[Tirant lo Blanc]] apareix l'instrument en dues ocasions: ''Los moros feyen grans alegries sonant tabals, trompetes e anafils'' (cap. 24), i ''Ells feriren en l'estol dels moros ab l'esclafit tan gran de les trompetes e anafils e botzines e crits'' (cap. 403). Finalment a [[Ausiàs March]] cxxvii, s'esmenta l'instrument en els versos: ''Ja l'anafil diu: «Ta, ta, ta, \| aquest es qui del mon sen va, \| e fuig. A Deu!»''<ref name=Alcover-Moll></ref>

Anafil: diferència entre les revisions