Balkh: diferència entre les revisions

'''Balkh''' ([[persa]]: بلخ, ''Balḫ'') és una ciutat de l'[[Afganistan]] a la [[província de Balkh]], a uns 20 km de la capital provincial [[Mazar-e Sharif]] (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'[[Amudarià]]. Està a la vora del riu sec anomenat ''Balkh''. El seu clima és calorós i amb molta pols l'estiu, i humit a l'hivern quan el terreny esdevé una mena de maresma, provocant brots de malària.

[[Fitxer:BactriaMap.jpg|thumb|Mapa onen què es pot veure Bactres, la capital de [[Bactriana]].]]

Fou coneguda en l'antiguitat com a ''Bactra'', [[Bactres|''Bactres'']] o ''Bactris'' i fou la capital de [[Bactriana]]. S'hi van instal·lar les tribus indoàries en la seva emigració des del nord de l'[[Amudarià]] entre 2000 i 1500 aC. Llavors la regió era fèrtil, però modernament s'ha desertitzat. Després dels [[aquemènides]], van venir els macedonis i després el regneRegne grec de Bactriana, els [[heftalites]] i els [[kushana]]. Fou un centre budista i zoroastrià.

Situada a la riba del riu homònim, fou una ciutat important que formava part de la [[Rutaruta de la Seda]] fins que fou destruïda pels [[mongols]]. És l'actual ''''''Balkh'''''', al nord de l'[[Afganistan]], amb aproximadament 10.000 habitants. Segons les tradicions, era la ciutat més vella del món i on nasqué [[Zaratustra]] (que hi va morir i fou suposadament enterrat allí) i on hi havia hagut nombrosesnombrosos temples del foc.<ref>[http://tenets.zoroastrianism.com/padshah33.html PADSHAHS & PEHELVANS: by Rohinton G.N. Panthaky<!-- Bot generated title -->]</ref> Fou la residència dels primers [[aquemènides]]; fou conquerida per [[Alexandre III de Macedònia|Alexandre]] i, sota els macedonis, s'hi van construir muralles; esdevingué la capital del regne hel·lenístic de [[Regne Grec de Bactriana|Bactriana]] i, després, del principat heftalita de [[Tukharistan]]. Fou un centre budista amb el celebracèlebre claustre de Nawbahar o Nava Vihara, amb una gran estatuaestàtua de [[Siddharta Gautama|Buda]]; el temple estava dirigit per sacerdots de Caixmir, anomenats Pramukh''pramukh'' (que els àrabs van convertir en ''Barmak''), però poc abans de la conquesta musulmana el temple va passar als zoroastrians. Barmak, tenia, probablement, control polític sobre la ciutat. Al segle VII, fou visitada pel xinès [[Xuanzang]], que diu que hi havia, a la mateix ciutat o rodaliesrodalia, un centenar de temples budistes amb 30003.000 devots, i moltesmolts més estupes''stupa'' i altres monuments religiosos, entre els quals el Nawbahar o Nava Vihara.

La ciutat fou capital de la satrapia de [[Bactriana]] sota l'[[imperi Persa|imperi persa]] i sota l'[[imperi Selèucida|imperi selèucida]]. [[Plini el vell|Plini el Vell]] i [[Estrabó]] la consideren la mateixa ciutat que Zariaspa, però [[Flavi Arrìa|Arrià]] diferencia les dues ciutats. Segons Plini, el seu nom deriva del riu a la riba del qual estava situada, però Curtius diu que era al mig d'una plana al peu de les muntanyes [[Paropamisades]] i sense cap riu. Tolomeu confirma que era a la riba d'un riu, però no en donadóna el nom. Alexandre el granGran hi va passar l'hivern del [[328 aC]] al [[327 aC]], a la seva tornada de [[Sogdiana]], i des allí va començar la primavera següent la seva invasió del [[Panjab]]. Vers el [[255 aC]], el sàtrapa grec Diodot es va fer independent i va originar el [[Regne grec de Bactriana|regneRegne indogrec de Bactriana]]. Els àrabs hi van arribar a la meitat del [[segle VII]]. A finals d'aquest segle, va quedar destruïda per les lluites que s'hi van produir i després ja és esmentada com a ''Balkh''.

== Balkh, musulmana fins a l'actualitat ==

[[Yezdegerd III]] de Pèrsia va fugir cap a Bactriana després de la derrota davant els àrabs a [[Nihawand]]. El [[653]], l'àrab al-Ahnad ibn Kays va fer una expedició a la zona i va sotmetre Balkh a tribut, però la regió no fou conquerida efectivament abans del califat de Muawiya I: el [[663]] o [[664]], la va conquerir Kays ibn al-Haytham o Abd al-Rahman ibn Samura i el ''Nawbahar'' fou llavors destruït. Un príncep local, Nezak Tarkhan, es va apoderar en aquest temps de Balkh i es va enfrontar durant un temps als àrabs, però tant la cronologia com els fets en si mateixos són mal coneguts i molt confosesconfosos aen les fonts àrabs. En tot cas, la zona va estar quasi sempre revoltada fins que, el [[715]], fou dominada per Kutayba ibn Muslim. En aquests anys, la ciutat va patir atacs i contraatacs i, segons al-Tabari, estava en runes el [[705]].

Els àrabs van establir una guarnició a Barukan (no gaire lluny de Balkh), però el [[725]] el governador de Khurasan, [[Asad ibn Abd-Allah]] al-Kasri (723-727), va traslladar la guarnició a la mateixa ciutat, la qual va fer reconstruir. La van anomenar ''Balkh'' i de malnom ''Umm Al-Belaad'' o "Mare'mare de les Ciutats"ciutats' per considerar-la de gran antiguitat.<ref>Frank Harold, ''BALKH AND MAZAR-e-SHARIF'', Silk Road Seattle (a project of the Walter Chapin Simpson Center for the Humanities at the University of Washington), {{ref-web|url=http://depts.washington.edu/silkroad/cities/afghanistan/balkh.html|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}</ref> El [[736]], Asad va traslladar la capital del Khurasan des de [[Merv]] a Balkh, i això la va fer prosperar. Balkh fou oposada als abbàssides i Abu Muslim la va haver d'ocupar dues vegades ([[747]] i el [[748]], quan es va revoltar a favor dels [[omeies]]). El lloctinent d'[[Abu Muslim]], Abu Dawud, va controlar llavors Balkh i Tukharistan en nom dels abbàssides. Progressivament, el Khurasan va esdevenir independent sota diversos governadors, i culminantculminà amb els [[tahírides del Khorasan]] ([[821]]). Dawud ibn Abbas al-Banidjuri, príncep de [[Khutal]], que va succeir al seu pare en el govern de la ciutat, es va fer semi independentsemiindependent a Balkh i Khutal (dinastia [[Banudawúdidabanudawúdida]] o [[Banidjúridabanidjúrida]]), però el [[870]] en fou expulsat pel [[saffàrida]] [[Yakub ibn al-Layth]]. L'islam i hi fou definitivament introduït sota el govern de Yakub al [[segle IX]].

El seu germà [[Amr I ibn al-Layth]] fou derrotat prop de Balkh la primavera del [[900]] i el Khurasan va passar llavors als samànides, als quals el califa els hi va confirmar el [[902]]. El [[997]], va passar a [[Mahmud de Gazni]]. El [[1006]], la va ocupar temporalment el [[qarakhànida]] Ilig Khan, però Mahmud la va recuperar poc després. Després de la victòria [[seljúcida]] a [[Dandakan]], Balkh va estar a punt de ser ocupada pels vencedors, però no la van poder dominar fins al [[1059]]. Sota dominació dels seljúcides, pertanyia al sultàsoldà [[Sandjar]] quan el [[1115]] fou ocupada pels irregulars [[oghuz]], que la van destruir. Va retornar als seljúcides, però vers el [[1165]] havia passat a mans dels [[kara khitay]]. El [[gúrida]] [[Baha al-Din Sam I]] de [[Bamian]] (1192-1206) la va conquerir el [[1198]] i la va conservar fins al [[1206]], quan la va ocupar el [[khwarizmshah]] [[Ala al-Din Muhammad]].

El [[1220]], en la campanya mongola contra el ''khwarizmshah'', Muhammad va fugir a Balkh i d'allí cap al [[Gran Khorasan |Khurasan]] occidental refugiant-sei es refugià a [[Nishapur]] primer i després a [[Qazwin]]. Genguis va enviar en persecució seva alsels generals [[Djebé]] i [[Subotai]]. Balkh va obrir les portes als mongols i fou perdonada rebent un governador, però llavors Muhammad ja havia sortit de la ciutat. L'any següent, [[Genguis Khan]] va creuar l'Amudarià cap a l'Afganistan i Khurasan, perseguint a les forces del khwarizmshah. Balkh fou ocupada i, tot i haver-se sotmès, fou destruïda i cremada i els habitants massacrats. La ciutat va quedar en ruïnes. Ibn Battuta la descriu com una ciutat en runes encara vers el [[1335]] (fins al [[1338]], no es va autoritzar la reconstrucció i repoblació de ciutats). Vers el [[1245]], va quedar dins els dominis de la [[dinastia Kart]] d'[[Herat]], vassalla dels mongols, i després dels [[Il-khans]], els dominis de la qual van ser incorporats per [[Tamerlà]] el [[1389]]. La ciutadella fou arrasada per Tamerlà, però el seu fill [[Shah Rukh (timúrida)|Shah Rukh]] la va reconstruir el [[1407]].

El [[1480]], es va descobrir a uns 20&nbsp;km a l'est de la ciutat una tomba considerada la tomba d'[[Alí ibn Abi Tàlib]] i, el [[1481]], s'hi va erigir un mausoleu ena tornl'entorn del qual es va desenvolupar la ciutat de Mazar-i Sharif, que va fer ombra a Balkh. El [[1506]], Balkh fou conquerida per [[Shibani Khan]] dels [[uzbeks]]. Conquerida pel safàvida [[Ismail I]] ([[1510]]) després de la derrota i mort de Shibani Khan a [[Merv]] el [[2 de desembre]] de [[1510]], el [[1511]] Baber la va dominar durant un temps breu com a vassall [[safàvida]], però després de les victòries dels uzbeks a Kul-i Malik el maig dedel [[1512]] i Ghudjuwan el [[12 de novembre]] dedel [[1512]], [[Baber]] esse'n va retirar precipitadament.

Un khan local uzbek la van dominar en endavant. Aquest khan va haver de fer submissió al xa de Pèrsia [[Abbas I el Gran]], el [[1598]] fins al [[1600]]/[[1601]], quan el khan uzbek de Transoxiana, Baki Muhammad, va reconquerir Balkh. El [[1641]], la va conquerir [[Shah Djahan]], emperador mogul, que en va donar el govern a [[Aurangzeb]] ([[1647]]), però aquest la va perdre al cap de poc. Els uzbeks la van conservar fins al temps de [[Nadir Shah]], al quequal es va sotmetre, però es va revoltar i Nadir la va ocupar el [[1737]]. A la seva mort, el khan uzbek local Hadji Khan es va fer independent, però al cap de poc es va haver de sotmetre a [[Ahmad Shah Durrani]] ([[1752]]). El fill i successor d'Hadji Khan es va enfrontar a la revolta de la població instigada per Bukharà i Timur Shah Durrani va haver de sotmetre la ciutat. A la mort de Timur Shah, Shah Murad de Bukharà va assetjar la ciutat ([[1793]]), peroperò no la va poder conquerir i va restar en poder dels afganesos fins al [[1826]].

Vegeu '''[[Khanat de Balkh]].'''

El [[1826]], fou ocupada per Shah Murad, khan de [[Kunduz]], que la va governar dos anys, i després va passar sota autoritat del khan de [[Bukharà]], retirant-seque es retirà cap a l'est Shah Murad amb milers d'habitants; va estar sota govern de d'Eshan Khan, delegat de Bukharà fins al [[1838]], en què fou substituït per un nou governador que la va perdre el [[1841]] davant de Mir Wali de Khulm, en nom de Shah Shudja de Kabul, que sembla que la va restaurar a Bukharà al cap de poc sota petició britànica; el febrer dedel [[1850]], fou ocupada per [[Dost Muhàmmad]], cap dels [[Barakzay]],<ref name="WDL">{{ref-web|url = http://www.wdl.org/ru/item/11748/ |títol= Персия, Аравия и т. д. |website = [[World Digital Library]] |data= 1852 |consulta= 2013-07-27 }}</ref> i des de llavors va restar dins el domini afganès. El [[1866]], Balkh va perdre el seu rang de capital provincial a favor de [[Mazar-e Sharif]].<ref name=Iranica>{{ref-enciclopèdia|cognom=Grenet |nom=F. |enciclopèdia=[[Encyclopædia Iranica]] |títol=BAL'''K''' |url=http://www.iranica.com/newsite/articles/v3f6/v3f6a024.html |accessyear=2008 |accessmonth=January |edició=Online Edition |editorial=[[Columbia University]] |lloc=United States }}</ref>

La ciutat va caure en ruïnes i va subsistir al seu costat un llogaret. Les ruïnes ocupen una gran superfície, però els arqueòlegs no hi han trobat gairebé res interessant. Es poden veure les muralles de 10&nbsp;km de perímetre, que inclouen al seua l'interior la vila actual, i dos mausoleus, un dels quals a la gran mesquita d'estil timúrida datada al final del segle XVI i construïda segurament per un khan uzbek (Abd al-Mumin), i enfront del mausoleu de Khwadja Abu Nasr Parsa, sufita del segle XVI; propera, hi ha una madrassa construïda per Said Subhan Kuli Khan (mort el [[1702]]) i les ruïnes del mausoleu de Khwadja Akkashah Qali, del final del període timúrida.

La ciutat fou modernitzada a partir del [[1934]] i, actualment, se centrecentra de la indústria del cotó i produeix també altres productes agrícoles.

Prop de la ciutat en direcció a Mazar-i Sharif, hi ha Takhtapul, que fou seu de la guarnició afganesa de kasidars pel Turquestan Afganèsafganès (final segle XIX i part del segle XX).

* Tomba de la poetessapoeta Rabia Balkhi.

* Masjid Now Gumbad, mesquita ornamentada coneguda com a ''Haji Piyada'', considerada el primer monument islàmic de l'Afganistan.

* Tap-e Rustam i Takht-e Rustam (temples budistes).

Les excavacions han donat poc resultat, si bé és cert que mai hi havia treballat cap equip professional fins que n'hi fou enviat un el 2003, que està localitzant els estrats aquemènides i hel·lenístics. S'hi han trobat també construccions budistes. Les excavacions estan encara en un període inicial.

* [[Avicenna]] o Ibn Sina, filòsof musulmà, el seu pare havia nascut a Balkh.

* [[Hamid al-Din Abu Bakr Umar ibn Mahmud]], poetspoeta persa del segle XII.

* [[Província de Balkh]].

* [[Naw Bahar]].

* [[Muhammad Zaman ibn Badi al-Zaman]].

* {{de}} [http://www.mazar-i-sharif.de Mazar-i-Sharif (Balkh)].

* {{en}} [http://www.expressindia.com/news/ie/daily/20010105/iin05014.html Civilitzacions índies a Balkh, Afghanistan fins al segle X].