Claudi Frederic t'Serclaes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 29:
[[Fitxer: Maastricht - rijksmonument 27017 - Hof van Tilly - Grote Gracht 90-92 20100516.jpg|esquerra|Entrada del Casal Tilly a [[Maastricht]]|thumb]]Fill segon, com era de tradició en les nissagues nobles, els pares el destinaven a la carrera eclesiàstica i li van proposar una funció com a canonge al [[capítol (catolicisme)|capítol]] de la [[Catedral de Sant Lambert]] del [[Principat de Lieja]]. Va refusar i preferir la carrera militar. Va començar la seva formació a l'exèrcit de [[França]] i després va passar a l'exèrcit [[Espanya|espanyol]], com el seu germà [[Alberto Octavio t'Serclaes de Tilly|Albert Octavi]] que hi va fer carrera i terminar com a vice-rei d'[[Aragó]], però el [[1672]] va canviar de camp i reincorporar-se a l'exèrcit de l'[[stadhouder]] [[Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia|Guillem III d'Orange-Nassau]], cap de l'exèrcit protestant a la República de les [[Províncies Unides]] en la guerra contra Espanya. Tot i que fos catòlic, Guillem III, que sempre solia més prendre en compte la capacitat i fiabilitat que la confessió, va promoure'l [[Tinent General|tinent general]] de la cavalleria.{{sfn|Frey|1995}}
El 1704, després de la mort de Guillem III, va ser promogut general. Tot i aixó, el seu catolicisme va ser un obstacle i mai no va realitzar la seva ambició d'obtenir el grau de [[mariscal de camp]]. Després del [[Tractat d'Utrecht]] (1713) en reconeixement dels seus mèrits, va obtenir les funcions lucratives de gobernador de [[Namur]] el 1713, de [['s-Hertogenbosch]] l'any següent, i finalment el 1718 el molt anhelat governadorat de [[Maastricht]].{{sfn|Frey|1995}}
==Bibliografia==
| |||