FouVa deixebleser deixeple de [[Josep Lluís Pons i Gallarza]] a l'[[Institut Balear]] així com de [[Marià Aguiló i Fuster]].<ref>{{GEC|0065277|Josep Taronjí i Cortès}}</ref>El [[1865]] inicià els seus estudis eclesiàstics, els quals hagué de seguir de manera irregular, extern al [[Seminari Diocesà de Mallorca]]. Optà a una canongia a la [[Seu de Mallorca]] i no l'aconseguí. Finalment el [[1878]] obtingué una canongia al [[Sacromonte]] de [[Granada (Andalusia)|Granada]] onavon ess'en traslladàva anar a viure fins que alen es final de lasa seva vida retornà a [[Mallorca]].
Taronjí és conegut per lasa polèmica que mantinguéva mantenir en relació a lasa qüestió [[xueta]], causada per lasa negativa, a finals de [[1876]], deldes [[rector]] de ls'esglésiaiglesi de Sant Miquel a deixar que predicàs unes quarantacoranta horeshoras que anualment sufragava lasa famíliafamili, també xueta, delsdets Aguiló alsan es{{què}}. Cetre, lasa polèmica esse va mantinguémantenir fins a 1879 amb importants participants de lessas Balears iy lasa [[península Ibèrica]] que principalment esse recull alsan es seus llibres ''Algo sobre el estado religioso y social de la isla de Mallorca'' ([[1877]]) i ''Juicio de la prensa española sobre la cuestión social mallorquina y sobre el libro de polémica titulado estado religioso y social de la isla de Mallorca'' ([[1878]]), editat anònimament.
FouVa ser membre de la [[Renaixença (balear)|Renaixença]], participant iy obtenint dos accèssits alsen es [[Jocs Florals de Barcelona]] de [[1871]], va edità gran part de lasa seva poesia en catalàmallorqui a ''El trovador mallorquin'' (1883), fou actiu defensor de la unitat de la llengua catalana iy se li atribueix un inèdit ''diccionari mallorquí-castellà''.
