Història del vi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 51:
El cultiu de la vinya així com l'elaboració del vi va arribar a [[Gàl·lia]] per [[Marsella]], els gals conservaven el vi en [[bóta|bótes]] de fusta (influenciats pels pobles del nord que les empraven per a conservar la cervesa). No solien barrejar el vi amb aigua i al vi pur el denominaven ''merum''. De vegades li donaven cert [[sabor amarg]] amb suc d'[[àloe vera]].
=== Caiguda de l'imperi ===
Durant la progressiva [[caiguda de l'Imperi Romà]] diversos [[germànics|pobles germànics]] van anar ocupant i expandint-se pels territoris europeus cap al sud. [[Àtila]] va devastar gran part de poblats romans, fins la seva mort l'any 453. No obstant això, alguns dels invasors eren [[Cristianisme|cristians]] i eren amants de la [[viticultura]]. Alguns d'ells, com els [[visigots]], van heretar el costum romà de l'ocupació i cultiu del vi, empraven el dolç [[mulsum]] en l'obertura dels banquets. Denominaven ''roseum'' al vi negre i ''amineum'' al vi blanc.<ref>{{cita publicació|apellido= García Moreno |nombre= Luis A. |año= 1987 |mes= |título= La vid y el vino españa tardo antigua |revista= |volumen= |número= |editorial= |ubicación= VIII jornadas de viticultura y enología de Tierra de Barros : Almendralejo, 5-9 de mayo de 1986. |páginas= 467-477 |id= ISBN 84-600-4977-9 |idioma= español }}</ref> El denominat [[Codi d'Euric|Codex Euricianus]] promulga lleis a favor de la protecció del cultiu de les vinyes, estipulant que si s'arrencava un cep calia restituir-lo per dos. Al segle VII es van imposar als ciutadans de la península ibèrica regles alimentàries denominades [[Régula Isidori]] on s'establia quants cereals i vi havia de prendre una persona en un dia per poder realitzar activitats agrícoles.<ref name="penin" /> Al vi cuit el denominaven defructum, igual que els romans, i si després de la cocció perdia per [[Reducció|reducció]] una tercera part del seu volum se'l denominava ''carenum'' i ''sapa'' si perdia les dues terceres parts. Els vinyers passen a propietat dels reis i dels [[Convent|convents]] i [[Monestir|monestirs]]. Els monjos solen solen viure en grans terres, a més de paciència i abundant mà d'obra barata, la qual cosa fa que el seu cultiu sigui un èxit.<ref name="Estreicher">{{cita libro |apellidos= K. Estreicher |nombre= Stefan |título= Wine, from Neolithic Times to the 21st century |edición= 2ª |año= 2006 |editorial= Algora |ubicación= Nueva York |idioma= inglés | isbn= 0875864775}}</ref> La producció de vi d'aquella època recau principalment en els monjos europeus fins al final de l'[[alta edat mitjana]].
== Referències ==
| |||