|
'''Charles Francis Hockett''' ([[1916]]-[[2000]]) va ser un lingüista americà lligat a l'[[estructuralisme]] bloomfieldià, o distribucionalisme. Va estudiar antropologia i lingüística i va impartir classes de les dues disciplines aen diverses universitats estatunidenques.
La seva principal aportació són els 13 trets de Hockett, les característiques que distingeixen el [[llenguatge]] d'altres sistemes de comunicació. Alguns sistemes poden compartir diversos trets, però només el llenguatge humà els té tots:
# canalCanal auditiu: suposa un avantatge adaptatiu perquè requereix el moviment de pocs òrgans del cos i es pot comunicar el missatge mentre es duen a terme altres tasques.
# recepcióRecepció massiva.
# transitorietatTransitorietat: les ones sonores duren el temps just per ser enteses, permeten transmetre ràpidament molta [[informació]].
# intercanviabilitatIntercanviabilitat: una persona pot ser [[emissor|emissora]] i després receptorreceptora.
# auto-regulacióAutoregulació: el parlant sent el que diu i pot corregir-se si hi ha error o modificar el missatge en funció de la resposta del seu interlocutor.
# especialitzacióEspecialització: la parla només serveix per a comunicar-se, a diferència de moviments d'animals, per exemple.
# semanticitatSemanticitat: el signe té un sentit concret.
# arbitrarietatArbitrarietat: la [[paraula]] té una relació arbitrària i convencional amb allò que designa.
# discrecióDiscreció: el llenguatge es pot dividir en fonemes.
# desplaçamentDesplaçament: en ser simbòlic, permet referir-se a realitats no presents en el temps i l'espai.
# productivitatProductivitat: es poden crear indefinits nous missatges il·limitats.
# socialitzacióSocialització: la llengua s'adquireix com a part del procés de socialització, és un aprenentatge i no un instint.
# dobleDoble articulació.
En un article posterior, Hockett va expandir la seva llista fins a setze característiques.
| 