Família Gran Ducal Luxemburguesa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 9:
Els territoris de Luxemburg, que se centren al [[Palau Gran Ducal|Castell ancestral]], van ser presos per força per l'ocupació francesa, a les primeres etapes de la caiguda de Napoleó. Alguns van ser finalment cedits a [[Guillem I dels Països Baixos]], que havia estat declarat príncep pobirà dels Països Baixos el 1813, pel seu cosí el rei [[Frederic Guillem III de Prússia]], que va annexar els altres territoris que eren en poder dels prínceps de les diferents branques de la Casa de Nassau. Al Congrés de Viena en 1815 es van entendre les grans potències per tornar a constituir i elevar Luxemburg com un Gran Ducat, que és hereditari en la línia masculina de tota la Casa de Nassau, començant amb el [[Príncep d'Orange]], que va ser al mateix temps però separadament reconegut com [[Rei dels Països Baixos]].
Així [[Guillem I dels Països Baixos]] va ascendir al tron gran ducal com el primer [[Gran Duc de Luxemburg]]. Quan la línia masculina de la Casa d'Orange-Nassau es va extingir el 1890, la corona dels Països Baixos va anar al seu descendent, [[Guillemina I dels Països Baixos]], però la corona de Luxemburg va continuar en la línia masculina, que incumbeix al cap de l'única branca dels Nassau, ex [[Adolf de Luxemburg|duc Adolf de Nassau-Weilburg]]. El seu fill, [[Guillem IV de Luxemburg|Guillem IV]] -va regnar des de 1905 fins a 1912-, no va tenir fills i va ser succeït per les seves filles, [[Maria Adelaida de Luxemburg|Maria Adelaida]] i després per [[Carlota I de Luxemburg|Carlota]] -va regnar des de 1919 fins a 1964-. Els seus descendents, del seu matrimoni amb el príncep [[Fèlix de Borbó-Parma]], comprenen finalment la Casa Gran Ducal al segle XXI.<ref>{{ref web|url=http://www.monarchie.lu/fr/histoire/souverains/index.html|títol=Les Souverains|llengua= francès|consulta= 4 de juliol de 2015|editor=Cour Grand-Ducale de Luxembourg}}</ref>
== Religió ==
| |||