Claqué: diferència entre les revisions

El '''claqué''' és una [[dansa]] originària dels [[Estats Units]] consistent en l'accentuació rítmica d'una peça [[música|musical]] bàsicament picant amb elsde [[peu]]s a terra amb unes normes i gramàtica determinades. Els claquetistes necessitenhan de dur [[claquetes]] de [[ferro]] a la sola de les sabates, una al taló i l'altra a la zona dels dits i elsel coixinscoixí dels dits, i unel terra ha de parquet oser de fusta. L'objectiu primordial del claqué és el musical, comperquè afa d'instrument de [[percussió]], i no ésse'n pot dir claqué si no sonen totes les notes que han de sonar. AlEl [[català]] ha pres sobretot i històricament elaquest mot ''claqué'' del [[francès]], al qual ''claquer'', seriad'origen onomatopeic, que vol dir donar un cop fort, com ara el que se sent quan hom tanca una porta de sobte, i que al seu torn prové de l'onomatopeia ''clac''. No és rar però lS'úsempra també delel motnom en [[anglès]], ''tap dance'', o simplement ''tap'', que significa ferdonar un cop sec.

Neix a meitat del [[segle XIX]] de la barreja d'unde amplidiversos espectre d'estils de percussió: balls ètnics predominantment [[Àfrica|africans]], [[Anglaterra|anglesos]], [[Irlanda|irlandesos]] ([[clog dance]]) i [[Escòcia|escocesos]]. El seu desenvolupament és paral·lel al del [[jazz]] i el del ''musical'', però també al del [[ragtime]], el [[swing]], el [[bebop]] i les avantguardes musicals i els sons de la Machine Age ([[cotxe]]s, soroll del metro i dels [[avions]]...). En el seu desenvolupament han jugat un paper molt important totes les grans revolucions musicals.