Diferència entre revisions de la pàgina «Medi interestel·lar»

cap resum d'edició
El '''medi interestel·lar''' (MIE) és el [[gas]] i la [[pols còsmica]] que omplen l'[[espai interestel·lar]]. Quan el MIE es refereix a la [[matèria]] que existeix entre els [[estrella (astronomia)|estels]] d'una galàxia, l'[[energia]], en forma de [[radiació electromagnètica]], que ocupa el mateix volum rep el nom de ''camp de radiació interestel·lar''.
 
El MIE està compost d'una mescla extremament diluïda (per a estàndards terrestres) d'de [[ió (àtom)|ions]], [[àtoms]], [[molècules]], [[pols còsmica]], [[raig còsmic|rajos còsmics]] i [[camp magnètic|camps magnètics]]. La [[massa]] de la matèria és 99% gas i 1% pols. Omple l'espai interestel·lar i s'enquadra dins el [[medi intergalàctic]]. El MIE sol ser extremament tènue, amb [[densitat]]s d'entre uns quants milers i uns quants centenars de milions de partícules per [[metre cúbic]], amb una mitjana a la [[Via Làctia]] d'un milió de partícules per metre cúbic. Com a resultat de la [[nucleosíntesi primordial]], el gas és aproximadament 90% [[hidrogen]] i 10% [[heli]] per nombre de [[nucli d'un planeta|nuclis]], amb quantitats testimonials d'[[element químic|elements]] més pesants.
 
El MIE juga un paper crucial en l'[[astrofísica]], precisament a causa del seu paper intermedi entre les escales estel·lar i galàctica. Els estels es formen a les regions més denses del MIE, els [[núvol molecular|núvols moleculars]], i proporcionen matèria al MIE amb les [[nebulosa planetària|nebuloses planetàries]], el [[vent solar|vent estel·lar]] i les [[supernova|supernoves]]. Aquesta interacció entre els estels i el MIE determina el ritme alamb el qual una galàxia exhaureix el seu contingut gasós, i per tant la longevitat del seu període de formació estel·lar.
 
== La història del coneixement sobre l'espai interestel·lar ==
[[Fitxer:ORFEUS-SPAS-2.jpg|thumb|left|La sonda [[Orfeus]] realitza investigacions del medi interestel·lar]]La naturalesa del medi interestel·lar ha atret l'atenció d'astrònoms i científics al llarg dels segles. Tanmateix, primer havien de definir el concepte bàsic d'espai "interestel·lar". Sembla que [[Francis Bacon]] va ser el primer a usar aquest terme aen l'escrit, eldel [[1626]]: "El cel interestel·lar... té... tanta afinitat amb les estrelles, i hi ha una rotació d'això, així com de les estrelles". Més endavant, el [[filòsof naturalista]] [[Robert Boyle]] digué: "La part interestel·lar del cel, que alguns dels [[epicur]]ians moderns voldrien que fos buit...".
 
Abans de la formulació de la teoria electromagnètica moderna, els primers [[físic]]s postularen que un [[èter luminífer]] invisible era el mitjàmedi de propagació de les ones luminoseslluminoses. S'assumia que aquest èter arribava a l'espai interestel·lar, com [[R. H. Patterson]] escrigué el [[1862]]: "Aquest flux causa una pertorbació, o moció vibratòria, en l'[[èter]] que omple els espais interestel·lars".
 
L'aparició de noves tècniques fotogràfiques permeté a [[Edward Barnard]] produir les primeres imatges de [[nebulosa fosca|nebuloses fosques]], perfilades contra el camp estel·lar, mentre que la primera detecció de matèria freda difusa aen l'espai interestel·lar fou feta per [[Johannes Hartmann]] el [[1904]], per mitjà de l'[[espectre d'absorció|espectroscòpia de la línia d'absorció]]. En aquest estudi històric de l'espectre i l'òrbita de [[Delta Orionis]], Hartmann observà la llum provinent d'aquest estel i s'adonà que una part d'aquesta llum era absorbida abans d'arribar a la [[Terra]]. Hartmann informà que l'absorció de la línia "K" del [[calci]] apareixia "extraordinàriament feble, però quasi perfectament abrupta", així com el "resultat bastant sorprenent que la línia de calci a 3.934 [[àngstrom]]s no sofreix els mateixos desplaçaments periòdics de les línies causats per la moció orbital de l'estel [[espectroscòpic binari]]". La naturalesa estàtica d'aquesta línia menà Hartmann a concloure que el gas que absorbia la llum no es trobava aen l'atmosfera de Delta Orionis, sinó en un núvol aïllat de matèria que es trobava en algun indret de la línia de mira vers aquest estel. Aquest descobriment llança l'estudi del MIE.
 
{{Autoritat}}
20.993

modificacions