Espectre electromagnètic: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Espectre electromagnètic COMPLET en català.png|thumb|Espectre electromagnètic complet on es mostren tots els tipus de radiacions i informacions diverses de cadascuna.|474x474px]]

Un '''espectre''' és la descomposició d'una [[radiació electromagnètica]] en els seus components en termes de [[freqüència]], [[energia]] dels [[Fotó|fotons]] o de la [[longitud d'ona]] associada. Les tres magnituds citades <math>\nu</math> (freqüència), <math>E</math> (energia) i <math>\lambda</math> (longitud d'ona) són relacionades entre ellessi per la [[constant de Planck]] <math>h</math> i per la [[velocitat de la llum]] <math>c</math>:

En el cas de la [[llum]] visible, l'espectre és un compost de diferents longituds d'ona que es difracten en angles distints i provoquen una impressió visual diferent. També s'utilitza la longitud d'ona en el cas de les [[Espectre radioelèctric|ones de ràdio]] per tal de representar-ne el seu l'espectre. En canvi, a partir dels [[raigs X]], en tractar-se de [[Radiació electromagnètica#Model de partícules|partícules]] molt energètiques, és més útil utilitzar l'energia que porten els fotons X o γ,; l'energia s'expressa en [[electronvolt|electronvolts]] (eV).

A la taula següent, mostrem esquemàticament l'espectre electromagnètic, dividit en els intervals (anomenats ''bandes espectrals'') més habituals. Les fronteres entre denominacions són convencionals i l'única diferència entre ellesaquestes és la freqüència (o equivalentment, la [[longitud d'ona]]).:

Cal tenir present que la [[llum]] visible és una petita part de l'espectre electromagnètic, concretament entre les freqüències 400 i 800 THz, amb la particularitat que l'[[ull]] humà és capaç de detectar i analitzar amb força precisió la radiació electromagnètica que cau dins d'aquest interval. Les seves diferents freqüències corresponen als diferents [[colors]], tal com s'esquematitza a continuació (''vegeu-ne més informació a l'article «[[llum]]»'').:

[[Fitxer:Prism rainbow schema.png|thumb|Isaac Newton, va descompondre la llum blanca usant un prismeprisma de vidre.]]

L'any [[1666]], [[Isaac Newton]] va aconseguir la descomposició de la llum en les seves diferents longituds d'ona (o colors). EnEl [[1814]], [[Joseph von Fraunhofer]] va analitzar l'espectre solar i va descobrir-hi una sèrie de ratlles fosques o ''[[línies de Fraunhofer]]'' i va ser el primer a mesurar la longitud d'ona específica de cada banda. El [[1862]], [[Anders Jonas Ångström|Ångström]] va aconseguir l'anàlisi química de l'espectre i va establir la unitat de longitud d'ona que porta el seu nom (l'[[Ångström]]).

El [[1911]] i [[1913]], els descobriments de [[Ernest Rutherford|Rutherford]] i [[Bohr]] van permetre explicar el fet de l'existència de diferents bandes de color en l'espectre solar: els àtoms tenen nivells d'energia i produeixen un tipus de longitud d'ona específica. El nombre i el tipus d'[[àtoms]] d'un element corresponen a un ''color'', és a dir, a una determinada banda de l'espectre. De fet, l'espectre solar, a més dels tipus d'àtoms que constitueixen la matèria solar, també indica el tipus d'de [[Ió (àtom)|ions]], de radicals i d'àtoms que formen l'espai que es troba entre el [[Sol]] i la [[Terra]].

*[[Espectre radioelèctric]].