Port Royal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual. |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
'''Port Royal''' era una ciutat que va ser la seu del [[govern del Regne Unit|govern britànic]] a [[Jamaica]] i la principal base pesquera i comercial de l'illa durant el [[segle XVII]]. En la seva època d'esplendor també va acollir un gran nombre de [[pirateria marítima|pirates]] que atacaven les naus [[Espanya|espanyoles]] i [[França|franceses]] sota l'empara dels britànics.
Va ser destruïda per un gran [[terratrèmol]] el [[7 de juny]] de [[1692]], durant el qual dos terços de la ciutat es van enfonsar en les aigües del [[Mar Carib]]. Després d'aquest desastre, l'activitat comercial de l'illa es va traslladar a la ciutat de [[Kingston]], actual capital de [[Jamaica]].
== Fundació ==
Línia 9:
== Pirateria ==
La base es va convertir aviat en un niu de pirates, ja que constituïa un lloc perfectament situat entre les línies marítimes que unien [[Espanya]] amb [[Panamà]]. A més, la badia tenia les dimensions idònies per protegir un gran nombre de vaixells i al mateix temps permetre'ls realitzar el [[carenat (nàutica)|carenat]] i altres tasques de manteniment. Des de Port Royal, [[Henry Morgan]] va atacar [[Ciutat de Panamà|Panamà]], [[Portobelo]] i [[Maracaibo]]. També es van instal·lar a la ciutat durant algun temps pirates famosos com [[Bartholomew Roberts]], [[Roche Brasiliano]], [[John Davis]] i [[Edward Mansvelt]]. En lloc d'evitar aquestes "visites", els britànics van estimular l'afluència de pirates i [[corsari]]s a l'illa, ja que llavors no podien desplegar suficients tropes a [[Jamaica]] com per resistir una eventual invasió espanyola o francesa. Els bandits del mar es van convertir així en els principals habitants, defensors i governadors de fet de la colònia.
A la dècada de [[1660]] la ciutat ja era coneguda com la “[[Sodoma]] del [[Nou Món]]”. La gran majoria dels homes que l'habitaven es dedicaven a la pirateria i les dones a la [[prostitució]]. L'escriptor [[Charles Leslie]], a la seva ''Història de Jamaica'', descrivia els pirates de la següent manera:
Línia 17:
Port Royal va créixer fins a convertir-se en la segona ciutat més gran i el port amb més trànsit de les colònies britàniques. En la seva època d'esplendor comptava amb una taverna per cada deu residents; només el [[juliol]] de [[1661]] es van concedir 40 llicències per obrir una taverna a la ciutat (a les quals probablement calgui sumar-ne unes quantes més d’il·legals). Cap a les darreries del segle XVII, la població havia arribat als 6.500 habitants, entre els quals, a més dels habituals bucaners i prostitutes, s'hi incloïen quatre joiers, 44 taverners i un nombre indeterminat d'artesans i comerciants, distribuïts en 200 edificis que ocupaven 206 [[km ²]]. 230 vaixells van visitar el port el [[1688]]. Tal era la riquesa que es trobava a la ciutat que totes les transaccions es feien amb [[moneda]], en lloc d'utilitzar la més simple i estesa [[barata]].
Després del nomenament d'[[Henry Morgan]] com a governador, la vida a Port Royal va experimentar alguns canvis. Els pirates ja no van ser necessaris per defensar la ciutat i el tràfic d’[[esclau]]s va prendre major importància. Els ciutadans de les classes altes van començar a avorrir la reputació que havia adquirit la ciutat, encara que fos en gran part per les accions que precisament els havien convertit a ells en membres de l'alta societat. El [[1687]] Jamaica va començar a adoptar mesures contra la pirateria, tornant el que fins llavors havia estat un paradís per als corsaris en un lloc comú per a la seva [[pena capital|execució]]. El [[1722]], van arribar a penjar 41 pirates en menys d'un mes. [[Charles Vane]] i [[Jack el Calicó]] havien trobat el seu final en aquest mateix lloc dos anys abans.
== El terratrèmol de 1692 i les seves conseqüències ==
El [[7 de juny]] de [[1692]], la ciutat va ser copejada per un gran terratrèmol que va enfonsar la gran barrera de sorra sobre la qual se sustentava en les aigües de la [[Badia de Kingston]]. Els [[tsunami]]s subsegüents van erosionar encara més el terreny, submergint per sempre la major part de la ciutat, encara que sense destruir-la realment. Gràcies a això, els [[arqueologia submarina|arqueòlegs submarins]] han pogut trobar i investigar edificis pràcticament intactes, tal com es trobaven en el moment de la catàstrofe. Entre 1.000 i 3.000 persones (gairebé la meitat de la població total) van morir com a conseqüència del terratrèmol i l'impacte de les onades gegants que el va seguir. Alguns dels observadors contemporanis no van dubtar a qualificar tal destrucció com un "acte de [[Déu]]", destinat a castigar una població plena de [[pecat|pecadors]].
El terç de la ciutat supervivent va ser objecte de reconstrucció en els anys següents, encara que no sense problemes. El [[1704]] el que quedava de la ciutat va ser destruït en un gran incendi, i en les dècades següents els intents de reconstrucció es van veure dificultats per l'impacte de nombrosos [[huracà|huracans]]. La seu del governador es va traslladar a [[Spanish Town]], i el port de [[Kingston]] va acollir llavors el volum de trànsit marítim que fins llavors passava per Port Royal.
| |||