Revisió del 18:20, 18 jul 2015 modifica Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.166 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 18:21, 18 jul 2015 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.166 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 232: En línies generals les interpretacions posteriors segueixen aquest rumb. Raven assenyala que la tercera via és la dels mortals, que vaguen «bicèfals» (δίκρανοι, ''díkranoi''), perquè combinen contraris, com havia notat [[Simplici (filòsof)\|Simplici]].<ref>Raven, ''Els filòsofs presocràtics'', p. 381</ref> Schofield argumenta que aquesta tercera via no s'havia mostrat en el fr. 2, ja que allí s'exposaven alternatives coherents entre les quals un investigador ha de decidir, mentre que aquesta és un camí en el qual es troba qualsevol que no pren aquesta decisió i no fa ús de les seves facultats crítiques (fr. 6, vv. 6?7), seguint alhora tots dos camins contradictoris.<ref>Schofield, ''Els filòsofs presocràtics'', p. 357</ref> Per Guthrie hi ha efectivament tres vies, la segona és rebutjada i la tercera, que sorgeix de l'ús dels sentits i de l'hàbit, inclou la creença que les coses que no són siguin» i «que ser i no ser són el mateix i no el mateix», (fr. 6, v. 8). La proposta d'Eggers Lan és més complexa, ja que requereix un nou ordenament del text considerat. El fragment 6 és una barreja de versos de diferents llocs. La continuïtat entre el v. 3 i el 4 és il·legítima, i prové d'un afegit conjectural de [[~~Herman~~Hermann Alexander Diels\|Diels]] en reconstruir el text des de [[Simplici (filòsof)\|Simplici]], ''Física'' 86, 27?28 (B 6, 1?3) i ''Física'' 117, 4?13 (B 6, 4?6), on es troba la cita. Entre aquests dos llocs el filòleg va afegir εἴργο, (''eírgo'', «t'aparto», paraules de la deessa en el poema), i ἐπάγει (''epágei'', «afegeix», paraules de Simplici citant el text de Parmènides), connectant tots dos passatges quan, en realitat, hi ha una llacuna entre ells. Això es nota en comparar una altra cita dels mateixos versos en ''Física'' 78, 2?10, on està present també el tercer vers del fr. 6, però a continuació segueixen els primers versos del fragment 8. En concret, Eggers Lan proposa omplir la llacuna amb els dos primers versos del fr. 7. El resultat és un text en el qual desapareix la dificultat del nombre de vies: solament hi ha dos, les esmentades en el fragment 2: «que és, que no és possible no ser» i «que no és, i que és necessari no ser». L'opinió dels mortals no és un tercer camí.<ref>Eggers Lan, ''Els filòsofs presocràtics'', p. 441ss, n. 26 i 27</ref> ===== La via dels heraclítes ===== Línia 302: En primer lloc, la interpretació depèn de la determinació del [[Subjecte (gramàtica)\|subjecte]]. Així, Guthrie, seguint a [[Eduard Zeller\|Zeller]], [[Hermann Fränkel\|Fränkel]] i [[Walther Kranz\|Kranz]], entén que νοῆμα està vinculat amb el verb ἔστι, per la qual cosa el subjecte seria «allò que pot pensar-se». El sentit del primer vers seria: «Allò que pot pensar-se i el pensament del que «és» són el mateix».<ref name="GouII53" /> En canvi [[~~Herman~~Hermann Alexander Diels\|Diels]], Von Fritz i [[Gregory Vlastos\|Vlastos]], entre d'altres, han pensat que el subjecte és l'[[infinitiu]] νοεῖν: o sigui «el pensar». Diels i Von Fritz,<ref>''Von Fritz, «Classical Philology» 1945, p. 238</ref> seguint la interpretació de [[Simplici (filòsof)\|Simplici]], també han entès que οὐνεκέν té valor causal o consecutiu (Guthrie li dóna valor de mera [[Conjunció (gramàtica)\|conjunció]]), per la qual cosa el sentit d'aquest vers seria: «el pensar és el mateix que allò que és causa del pensar». En definitiva hi ha dues possibles interpretacions:

Parmènides: diferència entre les revisions