Trastorn bipolar del tipus I: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 4:
La persona per ser diagnosticada amb aquest trastorn ha d'haver patit episodis de manies, estats de depressió clínica i estats d'agitació elevada que no puguin ser atribuïts a l'esquizofrènia o altres malalties. Durant la fase de pujada o eufòria, s'experimenta una energia inusual, conductes potencialment temeràries i alteració de la parla o dels moviments. Poden produir-se pensaments messiànics. Durant la fase depressiva, sobrevé una enorme tristesa, baixada d'autoestima, sentiment de culpa no justificat, [[apatia]] i alteracions en el son. Cal experimentar aquestes alternances de forma continuada o severa, no atribuïble a estats d'ànim puntuals. Els deliris esporàdics són un criteri addicional de diagnòstic.
Existeixen subtipus del trastorn que consideren la rapidesa en l'alteració de l'humor, la presència o no d'ansietat i atacs de pànic o la influència de factors estacional.<ref>"Issues pertinent to a developmental approach to bipolar disorder in DSM-5". ''American Psychiatric Association''. 2010</ref>
==Tractament==
| |||