Defensa de Publi Sul·la: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m correcció |
m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP) |
||
Línia 24:
== Estructura ==
1. 1. L'exordi (1-2): Ciceró justifica la seva intervenció en el procés. També, fa saber la seva benevolència, tot i que en un altre temps havia estat sever, i expressa que el fet de defensar a Sul·la no és pas una contradicció. Per acabar es dol de les crítiques que li dedica Torquat.<ref>Cicéron. ''Discours XI.'' Paris: Les Belles Lettres, 1967. p. 106</ref><ref name="Cicerón">Cicerón. ''Discursos X''. Madrid: CSIC, 1956, p. 111.</ref>
2. L’argumentació (2-85): Aquesta part, de fet, és una apologia personal, on l'orador es defensa dels retrets d'inconseqüència que anteriorment li ha dedicat Torquat per defensar a Sul·la i rebutjar a d'altres amb les mateixes acusacions. No és fins més ben avançat el discurs que comença pròpiament la defensa de Sul·la, on desmunta l'acusació i demostra la innocència d'aquest.<ref>Ciceró. ''Discursos XII''.
Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1989. p. 18.</ref><ref>Cicéron. ''Discours XI.'' Paris: Les Belles Lettres, 1967. p. 106-108</ref><ref
3. La [[peroració]] (86-93): en aquesta última part, escrita en forma de ''[[miseratio]]'', Ciceró invoca als déus com a testimonis de la seva objectivitat i afirma solemnement la innocència del seu defensat. Diu que Sul·la i la seva família no mereixen ser deshonrats i apel·la a la pietat i a la bondat dels jutges.<ref>Cicéron. ''Discours XI.'' Paris: Les Belles Lettres, 1967. p. 108</ref><ref>Ciceró. ''Discursos XII''.
| |||