François Mauriac: diferència entre les revisions

'''François Mauriac''' ([[Bordeus]], [[11 d'octubre]] dedel [[1885]] — [[París]], [[1 de setembre]] dedel [[1970]]) fou un [[escriptor]] francès guardonat amb el [[Premi Nobel de Literatura]] l'any [[1952]].

Va néixer l'[[11 d'octubre]] dedel [[1885]] a la ciutat de [[Bordeus]], capital de la [[regió francesa]] d'[[Aquitània]] i del [[departaments francesos|departament]] de [[Gironda]], en una família de profundes arrels [[catolicisme|catòliques]]. De jove, va quedar sota la custòdia de la seva mare a causa del decés del pare. Va estudiar batxillerat a [[Cauderan]] en una escola de la ''[[Societat de Maria]]'' (o [[Companyia de Maria Montfortana|marianistes]]) i després va estudiar [[literatura]] a la [[Universitat de Bordeus]], on es va graduar el [[1905]]. L'any [[1906]], es trasllada a [[París]], on hi escriu el seu primer llibre de versos, ''Les mains jointes''.

Va participar com a soldat durant la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]], onen què va emmalaltir greument. El [[1933]], fou nomenat membre de l'[[Acadèmia Francesa]], ocupanti n'ocupà el seient número 22. Durant la [[Guerra civil espanyola]], va simpatitzar amb el bàndol [[Segona República Espanyola|republicà]] i després, en esclatar la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]], va formar part de la [[Resistència francesa]] contra la invasió [[nazisme|nazi]]. Va editar les revistes ''Les Lettres Francaises'' i ''Le Cahier Noir'', en les quals denunciava i criticava les tortures i assassinats comesos contra els patriotes francesos.

El [[1958]], fou guardonat amb la [[Legió d'honor]] concedida pel govern francès. Posteriorment, encoratjà [[Elie Wiesel]] a escriure les seves experiències com a [[jueu]] durant l'[[Holocaust]]. Mauriac morí l'[[1 de febrer]] dedel [[1970]] i fou enterrat al Cementiricementiri de Vemars, situat a la [[Val d'Oise]].

Segons fons escrites, l'obra biogràfica de [[Jean-Luc Barré]] desvela que François Mauriac hauria sentit una passió ardent per un escriptor jove, [[diplomàtic]] [[Suïssa|suís]], [[Bernard Barbey]].<ref>[http://www.lexpress.fr/culture/livre/mauriac-homo-le-brulant-secret_823354.html ''Mauriac homo, le brûlant secret''] per François Dufay a ''[[L'Express]]'' del 26 de febrer de 2009 (en català: Mauriac homosexual, el secret ardent)</ref> La notícia que Mauriac, malgrat les seves conviccions [[catolicisme|catòliques]] radicals, hauria haguttingut relationsrelacions [[homosexualitat|homosexuals]] amb nois joves ja havia estat desvelada en una intervistaentrevista amb [[Daniel Guérin]], publicada al llibre de Gilles Barbedette i Michel Carassou, ''Paris gay 1925''.<ref>Gilles Barbedette & Michel Carassou, ''Paris Gay 1925'', Paris, Editions Non Lieu, 2008, 241 pàgines, ISBN 978-2352700494 (en català: París gai 1925)</ref> Daniel Guérin ha confirmat aquesta notícia, verificable aen la correspondència que hi va haver amb Mauriac, conservada a la [[Bibliothèque de documentation internationale contemporaine|Biblioteca de documentació contemporània]], malgrat la voluntat expressa de Mauriac de recuperar aquests documents i destruidestruir-los.

Autor tant de [[novel·la|novel·les]], [[poesia|recull de poemes]] i [[teatre|obres de teatre]], si bé en aquest últim apartat les seves obres no tingueren l'èxit de les primeres, també destacà en els seus [[assaig (literatura)|assaig]]s de memòries. L'any [[1952]], fou guardonat amb el [[Premi Nobel de Literatura]] ''per l'espiritualitat i peerper la intensitat artística amb què les seves obres han mostrat el drama de la vida humana''.

* [http://nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/1952/index.html Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1952] {{en}}.