Rhythm and blues: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 69:
Amb la transició del soul al R&B de principis a mitjans dels 80, el solista [[Luther Vandross]] i noves estrelles com [[Prince]] (''[[Purple Rain]]'') i [[Michael Jackson]] (''Off the Wall'', ''Thriller'') van dominar la dècada. L'àlbum ''[[Thriller]]'' de Michael Jackson va popularitzar de nou la música negra i es va convertir en el disc més venut de la història.
 
Cantants femenines de R&B com [[Whitney Houston]] i [[Janet Jackson]] van adquirir molta popularitat durant l'última meitat de la dècada; i [[Tina Turner]], que llavors s'acostava als 50 anys, va tornar a l'escena musical amb una sèrie d'èxits. També va ser popular [[New Edition]], un grup d'adolescents que van servir de prototip per a posteriors ''boyWhite bandsR&B Artistes'' com [[New Kids on the Block]], [[BackstreetTeana BoysMarie]] i [[NSYNCLisa Stansfield]], entre d'altres.
 
El [[1986]], [[Teddy Riley]] va començar a produir enregistraments de R&B que incloïen influències del -cada vegada més popular- gènere del [[hip hop]]. Aquesta combinació de l'estil R&B i els ritmes del hip hop va ser conegut com a [[new jack swing]], amb artistes com [[Keith Sweat]], [[Guy]], [[Jodeci]] i [[BellBivDeVoe]]. Un altre popular, però efímer grup amb arrels de R&B més pronunciades, va ser [[LeVert]], liderat per Gerald Levert -fill d'Eddie Levert, líder vocalista d'[[O'Jays]].