|
=== La separació ===
{{AP|República Txeca|Eslovàquia}}
{{AP|Eslovàquia}}
L'[[1 de gener]] de [[1993]] la República Federal se separà pacíficament en dos estats: la [[República Txeca]] i [[Eslovàquia]] amb l'anomenat [[Dissolució de Txecoslovàquia|Divorci de Vellut]].
La qüestió nacional, no obstant això, no va trobar acomodament sota la nova arquitectura de la República Federal ChecaTxeca i Eslovaca, en la qual es va pretendre donar carta de naturalesa a la nacionalitat eslovaca en peus d'igualtat amb la txeca. Les reivindicacions autonomistes aviat van deixar pas, al llarg dels anys 1990 i 1991, a les proposadespropostes independentistes. De qualsevol manera, el procés de disgregació de la República va transcórrer per camins difícils, però sempre per la via de la negociació i el diàleg. De fet, el propi Havel declarava en una entrevista per [[RadioRàdio Viena]] el 16 d'abril de 1991 que “si el poble eslovac vol viure en un Estat independent, ni els txecs ni jo li negarem el dret a fer-ho”.
EnDurant la primavera d'aquest últim any, aquesta qüestió va estar al centre de la crisi del Govern eslovac i del propi [[Moviment Públic Contra la Violència]], que s'escindiria en un grup liderat per [[Vladimir Meciar]], fundant la plataforma anomenada [[Moviment per una Eslovàquia Democràtica]] (HZDS). Aquesta força política va accedir al govern eslovac en les eleccions de juny de 1992 i va iniciar negociacions amb el govern txec per a la partició de la República Federal. [[Václav Havel]] va dimitir del seu lloc al juliol i la partició va ser aprovada per l'Assemblea Federal el 25 de novembre de 1992. L'1 de gener de 1993 [[Dissolució de Txecoslovàquia|Txecoslovàquia va ser dissolta]] pacíficament pel Parlament, formant dos països completament independents: la [[República Txeca]] i la [[Eslovàquia|República Eslovaca]].
La major part dels actius federals van ser dividits en proporció de 2 a 1 (la proporció aproximada entre la [[població]] txeca i eslovaca dins de Txecoslovàquia), inclosos l'equipament militar, els [[ferrocarril|ferrocarrils]], les infraestructures i els [[Avió |avions de passatgers]]. Algunes disputes menors (per exemple, sobre reserves de d'[[or]] emmagatzemades a [[Praga]], valoració del '' [[saber fer]]'' federal) van prosseguir durant uns anys després de la dissolució. El públic en d'ambdós països era bastant indiferent en relació amb aquestes disputes i amb el seu resultat.
Al començament, l'antiga moneda txecoslovaca, la [[corona txecoslovaca]], encara era usada en ambdós països (que en realitat constituïen així una [[unió monetària]]). El temor de possibles pèrdues econòmiques per part dels txecs va fer que els dos estats adoptessin dues monedes nacionals, el [[8 de febrer]] de [[1993]], la [[corona txeca]] i la [[corona eslovaca]]. Al principi ambdues divises tenien un tipus de canvi igual, però més tard, en general, el valor de la corona eslovaca era inferior al de la de la corona txeca (fins aproximadament el 30%, en el [[2004]] al voltant del 25 -27%, posteriorment el 20%).
La dissolució va tenir un lleuger impacte negatiu en les dues economies, sobretot endurant el [[1993]], quan els vincles [[Comerç | comercials]] tradicionals entre els dos territoris van quedar interromputs i va caldre acomodar-los a les pràctiques burocràtiques del [[comerç internacional]], però l'impacte va resultar ser bastant inferior al que molts esperaven.
Les esperances que la dissolució donaria pas de forma immediata a una era d'alt creixement econòmic ena la [[República Txeca]] (ja sense la necessitat '' de patrocinar a una Eslovàquia menys desenvolupada'') van demostrar ser clarament incorrectes o molt exagerades. El mateix va passar amb l'esperança d'una [[Eslovàquia]] independent, inexplorada, que es convertiria en un nou "tigre econòmic", que es va demostrar que era parcialment infundada. El nivell del [[producte interior brut]] eslovac és encara inferior al de la República Txeca, el creixement del PIB eslovac, però, ha estat constantment més alt que el txec des de 1994.
La [[doble nacionalitat]] entre els dos estats no va ser al principi permesa; només anys més tard la van fer possible els tribunals, però només un grapat de persones han exercit aquest dret. Ja que tots dos països són actualment membres dde l'[[Unió Europea]], aquesta qüestió s'ha fet menys important a causa de la [[lliure circulació]] de persones que va introduir la [[ciutadania europea]] creada pel [[Tractat de Maastricht]] en el [[1992]]. Aquesta política significa que els ciutadans de qualsevol estat membre de la Unió Europea tenen el dret a residir i treballar a tot arreu dins del territori de la Unió Europea (encara que aquest dret està subjecte a algunes excepcions durant un període de transició). En cas dels moviments entre la República Txeca i Eslovàquia, aquesta política va entrar en vigor a partir de [[2004]], de manera que els ciutadans d'ambdós països se'ls va permetre l'encreuament de la frontera entre ambdues nacions sense necessitat de passaport, al mateix temps que se'ls permetia treballar ena qualsevol lloc sense la necessitat d'obtenir un permís oficial (aquest dret ha estat utilitzat principalment pels eslovacs que treballen a la República Txeca).
== Política ==
|
