Beatus de Girona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 3:
 
== Autoria i data ==
Al final del llibre, hi tenim el nom del patró, [[abat]] Dominicus, i la data exacta de la seva edició ([[6 de juliol]] del [[975]]), el nom de l'escriba, [[prevere]] Sènior. També tenim, en el que és potser la inscripció més fascinant, els noms dels seus dos [[il·lustrador]]s: "pintora Ende i serventserventa de Déu" i "monjo Emeterio i prevere." La paraula [[Llatí|llatina]] per a "pintor" aquí està en forma femenina. Era costum medieval citar els noms, en ordre [[decreixent]] d'importància. Per tant, podem afirmar que la més important dels dos il·lustradors era una dona, una de les poques artistes femenines amb nom de l'edat mitjana, probablement una [[monjo|monja]].
 
==Contingut==
Línia 11:
Textualment, el ''Beat'' de Girona no divergeix massa de la resta dels seus coetanis: és de lletra visigòtica, característica que demostra que va ser importat –probablement dels regnes de Lleó-, i el text s'estructura en dues columnes. Actualment, conserva 284 folis i és el que conté més il·lustracions dels que han arribat fins a l'actualitat.<ref name="romanic obert" />
 
A diferència d'altres beats, el de Girona està signat: al final del manuscrit, s'hi pot llegir el nom de l'escriba, prevere Sènior, i dels dos il·lustradors a qui aquesta obra deu la seva fama: "pintora Ende i serventserventa de Déu" i "monjo Emeterio i prevere". També hi consta el nom del patró, l'abat Dominicus, i la data exacta d'edició (6 de juliol del 975).<ref name="romanic obert" />
 
Aquestes paraules ens permeten conèixer la identitat de l'única miniaturista de la qual es té notícia al llarg de la història. La seva és la mà principal que il·lustra el còdex -el seu nom apareix en primer lloc- i els estudiosos de l'art coincideixen a destacar la gran qualitat artística del seu treball. Probablement era una monja, ja que demostra un gran domini dels temes i, fins i tot, n'incorpora de nous; aquests coneixements fan pensar que la seva formació, amb tota probabilitat, va tenir lloc en un monestir.<ref name="romanic obert" />