Revisió del 20:14, 2 ago 2015 modifica Walden69 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 471.194 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 20:22, 2 ago 2015 modifica desfés Walden69 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 471.194 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 34: En 1874 va fundar ''La España Católica'', que es convertiria en ''La España'' en 1875. Els dies 8 i 9 de març de 1876, amb motiu de la contestació al discurs de la Corona, Pidal té una intervenció contra [[Antonio Cánovas del Castillo\|Cánovas]] a qui acusa de "fer estèril la restauració de la Monarquia espanyola, posant aquesta restauració al servei de la revolució". Ataca també al ministre [[Francisco Romero Robledo]], "qui no té autoritat per dirigir unes eleccions", i finalment, critica la censura contra la premsa catòlica i conclou constatant la impossibilitat de conciliar la revolució amb la restauració monàrquica. Segons [[Aureliano Linares Rivas]], Pidal "serà l'orador que va fer cèlebre el seu nom en la primera catilinaria contra [[Antonio Cánovas del Castillo\|Cánovas del Castillo]] i el seu govern". El mateix any 1876 participa al debat constitucional. El seu plantejament inicial és que la [[Constitució ~~espanyola~~Espanyola de 1845]] segueix vigent, doncs no va poder ser abolida pel [[manifest de Sandhurst]]. I que aquest text unirà als moderats i els membres de la [[Unió Liberal]] que no van participar en la revolució del 68 en la mesura que no reconeixien el dogma de la [[sobirania nacional]], com les del [[Constitució espanyola de 1812\|1812]] i el [[Constitució espanyola de 1837\|1837]]. Critica, finalment, l'existència d'una taula de drets en la [[Constitució Espanyola de 1876]]. Té a continuació una intervenció destacada al debat sobre l'article 11 del projecte constitucional, manifestant-se en contra de la llibertat de cultes i reivindicant els seus antecedents familiars i polítics. Pidal defensa la [[confessionalitat de l'Estat]] com una qüestió nacional, mentre Cánovas entén que no han de considerar-se com una mateixa cosa la filosofia i la política. El 17 de maig participa al debat sobre la col·lació de graus, mantenint que no sigui competència exclusiva de l'Estat afavorir a les Universitats d'inspiració catòlica que es van crear en aquell moment. El 18 d'aquest mes defensa les ordes religioses. El 17 de juliol pren part activa al debat sobre la supressió dels furs bascos. Segons Pidal i Mon és una "llei de represàlia" contra els carlistes, per la qual cosa vota en contra. Línia 44: En 1883 es manifesta al Congrés en contra de la llei del matrimoni civil. El 29 d'abril d'aquest mateix any ingressa en la [[Reial Acadèmia Espanyola]], ocupant la butaca ve majúscula que en un altre temps ocupés l'asturià [[Gaspar Melchor de Jovellanos\|Jovellanos]]. El seu discurs de recepció versa sobre [[fra Luis de Granada]] i la filosofia de l'eloqüència. Al desembre de 1883 viatja a [[Roma]] en companyia de [[Joaquín Sánchez de Toca Calvo]]. El papa [[Lleó XIII]] els recomana la participació en la vida pública, encara que no necessàriament amb un partit propi, sinó engrossint el partit "més afí". Un mes abans s'havia entrevistat amb el rei [[Alfons XII]], interessat també a atreure als catòlics a la seva causa. == Ministeris == [[Fitxer:D. Alejandro en la Asociación de la Prensa, de Moya.jpg\|thumb\|«D. Alejandro en la Asociación de la Prensa», en la revista satírica ''[[~~deón~~Gedeón]]'', gener de 1912.]] Un mes després, el 18 de gener de 1884, Alejandro Pidal y Mon és nomenat [[ministeri de Foment d'Espanya\|ministre de Foment]] en un gabinet presidit pel mateix Cánovas al que tan durament atacà en 1876. Romandrà gairebé dos anys en el ministeri, ocupant-se sobretot dels assumptes relacionats amb l'educació que depenien de Foment abans que es creés el [[Ministeri d'Educació d'Espanya\|Ministeri d'Instrucció Pública]]. Publica un decret sobre oposicions a càtedres i reforma la [[Escola Normal Central de Madrid]], la Facultat de Dret i el [[Cos d'Arxivers-Bibliotecaris]]. S'enfronta a la rebel·lió dels estudiants de la [[Universitat de Madrid\|Universitat Central]] provocada per l'assetjament al catedràtic institucionalista [[Morayta]] pel seu discurs d'inauguració del curs universitari 1884-1885. Durant el seu mandat es van declarar monument nacional les [[muralles d'Àvila]] i Tarragona, la [[col·legiata de Nuestra Señora de Covadonga]] i l'[[aqüeducte de Segòvia]]. Al març de 1884 es publica una Reial Ordre prohibint que en les obres públiques fetes per l'Administració es treballés en els dies festius. El 18 de juny crea la Comissió de Defensa contra la [[fil·loxera]], que estava arrasant els vinyers espanyols. En l'àmbit dels transports, el 14 d'agost de 1884 va quedar obert el trànsit ferroviari entre l'altiplà i Astúries a través del [[port de Pajares]]. La mort d'[[Alfons XII]] al novembre de 1885 donarà lloc a un nou Gabinet del que ja no en formarà part. En 1887 participa al debat sobre la llei que estableix el [[judici per jurats]] para determinats delictes, oposant-se a la fórmula proposada pel ministre de Gracia i Justícia, [[Manuel Alonso Martínez\|Alonso Martínez]]. == Bibliografia == * Joaquín Fernández, ''El zar de Asturias: Alejandro Pidal y Mon (1846-1913)''. Gijón: Ediciones Trea S. L., 1997.

Alejandro Pidal y Mon: diferència entre les revisions