Els germans Karamàzov: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
{{editant}}
'''''Els germans Karamàzov''''' (Братья Карамазовы en [[rus]], {{IPA|/'bratʲjə karə'mazəvɨ/}}) és l'última [[novel·la]] de l'escriptor [[rus]] [[Fiódor Dostoievski]], usualment considerada la culminació de la seva obra. [[Dostoievski]] va trigar prop de dos anys per escriure aquest llibre, el qual va ser publicat com una sèrie al diari ''[[El missatger Rus]]'' i completada el novembre del [[1880]]. Dostoievski volia concebre aquesta obra com la primera part d'una història èpica titulada ''La vida d'un gran pecador''.
El llibre està escrit en dues parts; la primera és la història d'un [[parricidi]], en el qual tots els fills d'un pare assassinat tenen una part de la culpa; però, en un nivell més profund, és un drama sobre els temes morals de la culpa, el dubte, la [[raó]] i el [[lliure albir]]. La novel·la va ser majoritàriament escrita a [[Stàraia Russa]], que és també l'escenari principal de l'obra.
[[Fitxer:Dostoevsky-Brothers Karamazov.jpg|thumb|200px|Primera pàgina de la revista ''Russki viestnik (El missatger rus''.]]
==Argument==
Fiódor Pàvlovitx té tres fills de caràcters ben diferents: Dmitri, de la seva primera dona, que tendeix a la disbauxa i les dones com ell; Ivan, l'intel·lectual i Alioixa, amb tendències religioses. Tant Dmitri com el seu pare estan enamorats de la mateixa dona, la Grúixenka, de mala reputació, amb qui ansien casar-se. La rivalitat per la dona fa que les seves relacions arribin a un punt insostenible. Dmitri, tanmateix, està promès amb Katerina, a qui sembla estimar Ivan en secret. Mentrestant Alioixa veu morir el seu mestre, un monjo del monestir, el qual l'envia al món a posar pau a la seva família.
El dia que Pàvlovitx apareix mort, tothom acusa Dmitri, qui a més a més té en el seu poder uns diners que no pot justificar. En un dels descansos del judici, Ivan s'assabenta que l'autèntic assassí és el criat i fill il·legítim. Aquest confessa que va cometre el crim inspirat per les idees filosòfiques de l'Ivan, el qual cau en una crisi nerviosa de culpabilitat. Amb l'ajuda de Katerina, treuen Dmitri de la presó i planegen quedar-se junts, mentre ell escapa a Amèrica amb la seva estimada. Alioixa esdevé un guia dels adolescents de la població, a qui ensenya ètica per a la vida.
==Temes==
==Personatges==
A la novel·la apareixen multitud de personatges, tant principals com secundaris, que són descrits àmpliament el primer cop que apareixen per part del narrador. S'inclouen en aquest llistat els principals:
*Fiódor Pàvlovitx
*Dmitri Fiódorovitx
*Ivan Fiódorovitx
*Alioixa Fiódorovitx
*Pàvel Smerdiakov
*Katerina Ivànovna
*Grúixenka
*Zossima
*Katerina Óssipovna
*Lisa
==Estil==
El narrador està present en tota l'obra malgrat l'ús de la tercera persona, ja que fa judicis de valor i guia al lector, anticipant-li de manera explícita esdeveniments o ajudant-lo a interpretar el que passa. És un narrador omniscient, capaç d'entendre com pensen i senten els personatges, i que es declara paisà dels germans (per això sempre es refereix a la "nostra ciutat"), condició que li permet conèixer els fets que narra amb detall, donat l'escàndol que l'assassinat va suposar entre els vilatans.
== Context i ambient ==
Linha 10 ⟶ 36:
[[Dostoievski]] va batejar l'heroi de la novel·la amb el nom d'Alioixa, a més de dotar-lo de totes les qualitats que ell mateix admirava en un home.
Una altra experiència molt personal va influir en el fet que Dostoievski centrés l'acció externa de la novel·la en el parricidi. Quan estava complint una condemna de ''[[katorga]]'' (treballs forçats) a [[Sibèria]] per fer circular textos políticament subversius, [[Dostoievski]] va conèixer un jove anomenat Ilinski, condemnat per haver assassinat el seu pare per convertir-se en hereu. Quasi 10 anys després d'aquesta trobada, [[Dostoievski]] es va assabentar que Ilinski havia estat condemnat injustament i més tard exonerat quan l'autèntic assassí va confessar el seu crim. L'impacte que li va causar aquesta coneixença queda clarament reflectit a la novel·la, ja que aquest és el principal fil conductor de la trama. Moltes de les característiques físiques i emocionals del personatge Dmitri Karamàzov són molt semblants a les d'Ilinski.
==Referències==
<references />
{{Commonscat}}
{{Autoritat}}
| |||