Els germans Karamàzov: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 12:
==Temes==
El contrast entre els tres fills representa les diferents alternatives de viure segons una filosofia ètica<ref>SparkNotes Editors. “SparkNote on The Brothers Karamazov.” SparkNotes LLC. 2002. [http://www.sparknotes.com/lit/brothersk/] </ref>. La preferència del narrador per Alioixa ja marca quina creu que és la manera correcta de comportar-se. El pare simbolitza l'[[hedonisme]] més primari, on la sensualitat, com ell mateix ho defineix, domina els seus actes. Dmitri hereta aquest amor per plaer però també és capaç de sentiments més arrelats, tant per una dona com pels seus germans. Simbolitza la vida on l'emoció domina per sobre de la racionalitat. Ivan, per contra, es mou només per la raó, amaga els seus sentiments i manté un feroç [[escepticisme]] que li fa allunyar-se de la religió i burlar-de dels altres. Alioixa té un caràcter místic i innocent i es mou pels preceptes cristians. Aquests valors són els que salven finalment els seus germans.
Tots aquells qui es deixen portar per una mala filosofia són culpables, directament o indirecta del crim. La víctima apareix com un pare desnaturalitzat i violent que es crea enemics arreu. Dmitri perd el respecte filial i és capaç de robar la seva promesa per la seva passió. Ivan sembla assumir que ningú no és culpable dels seus actes si no es pot demostrat l'existència de Déu i per tant pot ser un dels autors intel·lectuals del crim. Smerdiakov, per últim, és qui realment du a terme l'assassinat mogut pel rancor social.
La religió és un tema fonamental de la novel·la. Proporciona els fonaments per a una vida virtuosa, però no tots els religiosos apareixen amb una llum positiva. Alguns monjos i seminaristes demostren tenir enveja i cobdícia i són personatges tan complexos com els laics. La qüestió sobre el paper de l'església i la immortalitat de l'ànima protagonitzen nombroses converses entre els germans. D'aquestes qüestions deriva un dels temes bàsics del llibre, la culpa relacionada amb el lliure albir, un assumpte que ja havia abordat a ''[[Crim i càstig]]''. El lliure albir és una condemna que allunya els homes de la seguretat d'una fe sense qüestionaments i que obre la porta a la culpa.
L'alternativa a la culpa és l'amor, que es pot ensenyar, tal com fa Zossima amb els seus deixebles i com continuarà Alioixa amb els nens de la ciutat. La compassió cap als altres, veient sempre allò que tenen de bo, és la condició per poder apropar-se a la seva ànima i influir-hi. L'estima que tenen els nens cap a Alioixa redimeix tota la seva família, identificada amb ell i no amb la sensualitat paterna i la ràbia dels germans.
En aquest sentit el protagonista té un paper similar a Jesucrist, ja que pot intercedir per netejar el pecat aliè. El pecat, però, ha de ser també purgat individualment per assolir la salvació. Tal i com Jesús va patir en la [[Passió]], els diversos personatges entomen el seu sofriment per millorar-se com a persones (el pare i el criat moren en el procés, tots pateixen per l'amor no correspost, els dubtes sobre la pròpia conducta porten a diverses crisis nervioses).
==Personatges==
A la novel·la apareixen multitud de personatges, tant principals com secundaris, que són descrits àmpliament el primer cop que apareixen per part del narrador. S'inclouen en aquest llistat els principals:
*Fiódor Pàvlovitx: home que només busca el plaer a través de festes i relacions amb dones i que no dubta a enganyar d'altres per aconseguir els seus propòsits. Es presenta en públic com un bufó i té un temperament molt inestable
*Dmitri Fiódorovitx: fill gran, malbarata la seva herència en capricis però té un particular sentit de l'honor. Actua de manera impulsiva i acaba odiant el seu pare, rival amorós.
*Ivan Fiódorovitx: fill mitjà, intel·lectual que coneix els pensadors europeus. Es comporta amb [[cinisme]] amb els altres, amb qui comença debats dialèctics estèrils
*Alioixa Fiódorovitx: fill petit, protagonista de l'obra i el personatge més positiu
*Pàvel Smerdiakov: criat i fill il·legítim de Fiódor Pàvlovitx amb una dona amb un retard mental. Creix en ell un gran ressentiment per aquesta condició que el fa cometre l'assassinat del seu patró.
*Katerina Ivànovna: promesa de Dmitri, vol patir públicament per no deixar escapar Dmitri, però acaba acceptant una posició d'entrega i cura d'Ivan
*Grúixenka: dona que usa la seva sexualitat per dominar els homes per orgull, vanitosa i frívola però en el fons infeliç per haver estat abandonada pel seu primer amant
*Zossima: stárets o monjo venerat, actua com a guia espiritual de l'Alioixa, qui el considera un sant. Declara públicament que les virtuts més importants són l'amor i la sinceritat.
*Katerina Óssipovna: dona rica de la població que actua com a mitjancera de diversos esdeveniments claus del llibre
*Lisa: filla de l'anterior, es comporta com una nena mimada però acaba confessant el seu amor per Alioixa, el qual accepta casar-se amb ella quan creixi.
==Estil==
El narrador està present en tota l'obra malgrat l'ús de la tercera persona, ja que fa judicis de valor i guia al lector, anticipant-li de manera explícita esdeveniments o ajudant-lo a interpretar el que passa. És un narrador omniscient, capaç d'entendre com pensen i senten els personatges, i que es declara paisà dels germans (per això sempre es refereix a la "nostra ciutat"), condició que li permet conèixer els fets que narra amb detall, donat l'escàndol que l'assassinat va suposar entre els vilatans. Adopta una focalització variable, segons al personatge que segueixi, ja que en alguns casos sap més o menys informació.
La novel·la barreja diversos gèneres: la [[novel·la negra]], car l'argument gira entorn un crim i la seva investigació, on el culpable no és qui sembla a primera vista; la novel·la de tesi, per l'abundància d'excursos dialogats entre els personatges, el poema intercalat i els pensaments filosòfics dels protagonistes; la novel·la realista, per la descripció dels ambients i dels condicionants de l'època i per últim novel·la psicològica, per la importància del desenvolupament dels caràcters, els dubtes i turments de cada personatge.
== Context i ambient ==
| |||