Erté: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 26:
| període en actiu =
| art =
| moviment = [[Art déco]]<ref name=en>{{ref-web|url=http://www.universalis.fr/encyclopedie/erte/|consulta=10 agost 2015|títol=ERTÉ ROMAIN DE TIRTOFF|obra=Encyclopædia Universalis France}}</ref>
| moviment = [[Art déco]]
| estil =
| títol =
Línia 47:
| peuobra =
}}
'''Romain de Tirtoff''', conegut com '''Erté''', <!-- nascut Roman Petrovich Tyrtov, i més conegut pel pseudònim '''Erté''', per la pronunciació en francès de les inicials R.T.{{sfn|Aldrich|2002|p=180}}--> (23 novembre de 1892-21 d'abril 1990) fou un artista i dissenyador rus nacionalitzat francès, que destacà dins una gran varietat de camps, incloent el [[disseny de moda]], de joies i [[disseny interior|d'interiors]], litografia, il·lustració, escenografia, pintura i escultura.
 
== Inicis ==
Tirtoff va ser fill únic dins una distingida família de l'aristocràcia militar, d'arrels que es remuntaven fins al 1548, a l'època de la Rússia tsarista.{{sfn|Erté|1989|p=12}} Va dissenyar un primer vestit de nit als cinc anys i als set ja va planificar una escenografia representant un ballet, influenciat per la seva mare «de refinada elegància» i que el va inspirar al llarg de la seva vida en les seves imatges de dones «fatals i sinuoses».<ref name=en /> El seu pare, almirall naval, esperant que el seu fill perpetués la tradició familiar i esdevingués un oficial de la marina, el va fer estudiar primer a l'Acadèmia de Sant Petersburg i a l'estudi Ilja Iefimovitch Repine. Mentrestant, sota el pseudònim R.T. per evitar deshonrar la seva família, publicà esbossos de moda femenina per la revista ''Damsky Miret''.{{sfn|Aldrich|2002|p=180}}
Tirtoff va néixer amb el nom de Roman Petrovich Tyrtov (Роман Петрович Тыртов) a [[Sant Petersburg]], dins una distingida família.
 
;París
L'any 1907, amb quinze anys, es va traslladar a viure a París; sobrei va fer diversos treballs artístics ja sota el pseudònim Erté. D'aquesta època és l'escultura de bronze platejat de la que es van fer déu copies, ''Demoiselle à la balancelle'', dins l'[[Art Nouveau]]. Sobre aquest període va dir "«no vaig descobrir [[Aubrey Beardsley|Beardsley]] fins quan ja hi portava un any a París"». De 1910 a 1912, Romain Tirtoff va tornar a París per fer-se una carrera com a dissenyador, malgrat les fortes objeccions del seu pare, qui volia seguís la tradició familiar i esva formésestudiar comart aamb oficial[[Ilya naval.Repin]] Romain va començari a utilitzar ell'[[Académie pseudònim Erté per evitar deshonrar la seva famíliaJulian]].{{sfn|Aldrich|2002|p=180}} Va treballar per [[Paul Poiret]] de 1913 a 1914. El 1915, va aconseguir el seu primer contracte important amb la revista  ''[[Harper's Bazaar]]'' i,{{sfn|Jijena Sanchez|2004|p=11}} que el va llençar a dissenyar també vestuaris i escenografies. Entre 1915 i 1937, ErteErté va dissenyar més de 200 cobertes per ''Harper's Bazaar'', i les seves il·lustracions també van aparèixer a publicacions com ''[[The Illustrated London News]]'', ''[[Cosmopolitan (revista)|Cosmopolitan]]'', ''[[Ladies' Home Journal]]'' i ''[[Vogue]]''.<ref name=nyt>Riding{{ref-web|url=http://www.nytimes.com/1990/04/22/obituaries/erte-a-master-of-fashion-stage-and-art-deco-design-is-dead-at-97.html|consulta=10 agost 2015|títol=Erte, Alan.a Master of Fashion, Stage and Art Deco Design, Is Dead at 97|obra=The New York Times|editor=The New York Times Company}}</ref>
 
== Trajectòria ==
Línia 60:
;Escultor i pintor
[[Fitxer:The_restless_sex_movie_poster.png||thumb|''[[The Restless Sex]]'' on Erté treballà de dissenyador de vestuari]]
Erté és potser més conegut pels seus elegants dissenys de moda que porten l'essència de l'època, l'[[artArt déco]]. Un dels seus primers èxits va ser el disseny del vestuari pel ballarí francès [[Gaby Deslys]]. Les delicades i sofisticades figures són fàcilment identificables i, les seves idees i estil d'art encara influeixen a la moda al segle XXI. Els seus vestits, dissenys d'escenaris, i els conjunts i sèries van ser presentats al Ziegfeld Follies de 1923, a moltes produccions del [[Folies Bergère (París)|Folies Bergère]] de París i al [[George White's Scandals]] de Nova York.{{sfn|Jijena Sanchez|2004|p=12}} A [[Broadway]], cantant francesa [[Irène Bordoni]] portà també dissenys d'Erté.
 
El 1925, [[Louis B. Mayer]], un dels presidents de la Metro-Goldwing-Mayer, el va contractarconvidar a Hollywood{{sfn|Jijena Sanchez|2004|p=12}} per dissenyar els escenaris i vestuari per la pel·lícula muda ''[[Paris (pel·lícula de 1926)|Paris]]''; hi van haver molts problemes de guió així que se li van donar a Erté altres feines, com els dissenys per pel·lícules com ''[[Ben-Hur (pel·lícula del 1925)|Ben-Hur]]'', ''[[The Mystic]]'', ''Time'', ''The Comedian'' i ''Dance Madness''. El 1920 va dissenyar l'escenari i vestuari per la pel·lícula  The Restless Sex'' amb [[Marion Davies]] i finançada per [[William Randolph Hearst]].
 
De bon tros, el seu treball més reconegut és a ''Symphony in Black'', on representa a una dona alta i prima vestida de negre portant un gos negre amb una corretja. Aquesta imatge ha estat reproduïda i copiada innombrables vegades.
Línia 68:
Erté va continuar al llarg de la seva vida dissenyant revistes, ballets i òperes. Va tenir un important rejoveniment i lloances a la seva carrera durant els anys 1960 amb el ressorgiment de l'Art Déco.
 
Dos anys abans de morir, Erté va crear set dissenys d'ampolles d'edició limitada per Courvoisier mostrant les diferents etapes del procés de fabricació del conyac, des de la destil·lació fins a la maduració.<ref>"Our Heritage". ({{ref-web|url=http://courvoisier.com/uk/our-heritage/)|consulta=10 (accessedagost 162015|títol=Courvoisier, SeptemberOur 2014)Heritage|editor=Courvoisier S.A.S}}</ref> El 2008, la vuitena i última de les ampolles Courvoisier dissenyades per Erté, amb conyac Grande Champagne del 1892, va ser venuda per 10,000$ dòlars americans.
 
El seu treball i dissenys es troben a col·leccions de diversos museus com al [[Victoria and Albert Museum]], el [[Metropolitan Museum of Art]], el [[Museu d'Art del Comtat de Los Angeles|Los Angeles County Museum of Art]](LACMA) o al [[Museum 1999]] de Tòquio.
 
== Referències ==
{{Referències|2}}
 
== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|cognom=Aldrich|nom=Robert|títol=Who's who in Gay and Lesbian History: From Antiquity to World War II|editorial=Psychology Press|any=2002|isbn=9780415159838|url=https://books.google.es/books?id=zLWTqBmifh0C&lpg=PP1&pg=PA179&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false}}
 
*{{ref-llibre|cognom=Erté|títol=My life, my art: an autobiography|editorial=E.P. Dutton|any=1989|isbn=9780525248088}}
*{{ref-llibre|cognom=Jijena Sanchez|nom=Rosario|títol=Abcd Eventos/ Abcd Events|editorial=Nobuko|any=2004|isbn=9789871135349|url=https://books.google.es/books?id=eg6gsMMx1nQC&pg=PA11&dq=Ert%C3%A9&hl=ca&sa=X&ved=0CEUQ6AEwBzgUahUKEwjv1ur66J7HAhVF04AKHdFQCV4#v=onepage&q=Ert%C3%A9&f=false}}
== Enllaços externs ==
*[http://www.ertemuseum.com/ llocLloc web oficial del Museu Erté]
{{commonscat}}
{{autoritat}}