Conquesta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{inacabat}} Una '''conquesta''' és el procès de fer propi quelcom (un poble, un país, un territori, etc.), per part d'una persona o institució, per la fo...». |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:De las Casas3.jpg|thumb|Conquesta d'un territori i la seva població]]
[[Fitxer:EntradadeJaimeIenMurcia.jpg|thumb|Entrada dels conqueridors a la capitulació del poble]]
Una '''conquesta''' és el procès de fer propi quelcom (un poble, un país, un territori, etc.), per part d'una persona o institució, per la força de les [[armes]]. En altres paraules, és la [[subjugació]] [[militar]] d'una població per la força de les armes. A moltes civilitzacions es produeix mitjançant guerres a gran escala i alguns dels resultats més habituals són l'expropiació de
Les conquestes produeixen una nova separació entre [[classe social|classes socials]] i drets, els conqueridors i els conquerits, que no tenen perquè ser al mateix territori. Sovint la seva relació es torna entre persones més o més [[llibertat|lliures]] o [[independència|independent]]s i esclaus o [[serf]]s. Els esclaus podien ser forçats a treballar per les classes [[superior|dominants]], al poder a causa directa o indirecta de les conquestes i per les quals la guerra era el seu [[negoci]] principal. L'estat sorgia com a producte d'aquesta [[guerra]] i la [[pau]] era forçada per la dominància dels conqueridors envers els conquerits. Molts sistemes econòmics es basaven en l'esclavatge i aturar les conquestes va suposar un colapse del model. Més tard, s'han usat mètodes de dominació econòmics i fiscals. A partir de l'edat moderna, amb la [[revolució industrial]] i la conseqüent aparició de nous models econòmics, com el [[capitalisme]], les conquestes responen sobretot a l'explotació de [[recursos naturals]], mentre altres formes de guerres serveixen per a alimentar l'indústria de l'armament, per exemple, i altres mètodes més sofisticats que inclouen violència, política i poder econòmic, s'usen per a subjugar poblacions i augmentar, o al menys mantenir, la [[Distribució de la riquesa|riquesa]] dels poderosos.<ref>L. Gumplowicz, ''Der Rassenkampf'', 1909. {{de}}</ref><ref>G. Keller,''Homeric society'', 1902. {{en}}</ref><ref>H. Nieboer,''Slavery as an industrial system'', 1900. {{en}}</ref><ref>S. Boyden, ''Western civilization in biological perspective. Patterns in Biohistory.'', 1987. ISBN 0198577427 {{en}}</ref><ref>J. Xercavins i E. Carrera, ''Sostenibilitat, globalització i medi ambient'', 1998. ISBN 84-8301-278-2 {{ca}}</ref>
==Etimologia==
Linha 13 ⟶ 16:
{{esborrany}}
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Dret internacional]]
[[Categoria:Forces armades]]
|