H. P. Lovecraft: diferència entre les revisions

'''Howard Phillips Lovecraft''' ([[Providence (Rhode Island)|Providence]], [[20 d'agost]] dedel [[1890]] - [[Providence (Rhode Island)|Providence]], [[15 de març]] dedel [[1937]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mitchell |nom=Charles P. |títol=The Complete H.P. Lovecraft Filmography |url=http://books.google.cat/books?id=e_CzPwJrwQcC&pg=PA160&dq=H.+P.+Lovecraft+august+1890&hl=ca&sa=X&ei=ANJRUrziBdDDswbuhoDIBA&ved=0CFAQ6AEwBDgU#v=onepage&q=H.%20P.%20Lovecraft%20august%201890&f=false |llengua=anglès |editorial=Greenwood Publishing Group |data=2001 |pàgines=160 |isbn=0313316414}}</ref>) va ser un escriptor [[estatunidencs|estatunidenc]] de relats de [[Novel·la de terror|por]], [[fantasia]] i [[ciència-ficció]], considerat un dels pares de la filosofia del [[terror còsmic]]. Encara que poc llegit en vida, la seua obra ha esdevingut de culte pòstumament i ha influenciat nombrosos autors. És a l'origen dels anomenats [[Mitesmites de Cthulhu]] i del misteriós ''llibre prohibit'' ''[[Necronomicon]]''.<ref name="GEC">{{GEC|0038601|Howard Phillips Lovecraft}}</ref>

Lovecraft va nàixer a les 9 del matí el [[20 d'agost]] dedel [[1890]] a [[Providence (Rhode Island)|Providence]] ([[Nova Anglaterra]]), fill de Winfield Scott Lovecraft i Sarah Susan Lovecraft (''Susie'' Phillips), els dos de descendència anglesa. Educat en un ambient benestant, des de ben menut li agradava freqüentar llocs estranys i apartats on fer volar la imaginació: en aquests llocs (coves, arbredes…) recreava situacions històriques o es passava hores mirant detallets, que per a la resta de persones passaven totalment desaparcebutsdesapercebuts, però que a ell el fascinaven, com parar-se a escoltar les [[Fada|fades]] del bosc o imaginar què podia existir a l'[[espai exterior]]. Potser una de les raons per la qual li agradava tant evadir-se era l'estricte lligam a què el sotmetia sa mare (son pare fou reclòs en un sanatori el 1893, i hi morí el 1898<ref>{{Ref-llibre |cognom=Simmons |nom=David |títol=New Critical Essays on H.P. Lovecraft |url=https://books.google.cat/books?id=6hA0AAAAQBAJ&pg=PA67&dq=1893+lovecraft+father&hl=ca&sa=X&ei=hwGlVK7LO9Gp7AbhvYH4AQ&ved=0CCUQ6AEwAQ#v=onepage&q=1893%20lovecraft%20father&f=false |llengua=anglès |editorial=Palgrave Macmillan |data=2013 |pàgines=67 |isbn=1137320966}}</ref>) en dir-li que no havia de jugar amb nens de menor categoria o que era lleig i que no agradaria mai a les nenes.

Quant a la psicologia dels progenitors, les fonts descriuen alel pare com un viatjant esbojarrat i doner que mai parava per casa: Sotmèssotmès a tractament mental quan H. P. només tenia tres anys, va morir de paràlisi cinc anys després, el [[1898]]; pel que fa a sa mare, la immensa majoria la culpa de tots els desequilibris psicològics de Lovecraft. Suposadament, després de la mort del seu marit, aquesta hauria descarregat tota la seua frustració en el seu únic fill, sobreprotegint-lo en excés i creant-li molts dels trastorns que el durien a buscar altres activitats que anirien apartant-lo del contacte amb el món.

Una de les aficions de Lovecraft era la lectura, onen què la biblioteca particular del seu avi matern hi tingué un paper decisiu al respecte: allí va descobrir el paganisme grecollatí (amb una versió infatilinfantil de la ''[[Ilíada]]'') i ''[[Les mil i una nits]]'' quan era menut, encara que als cinc anys es va declarar ateu, convicció que mantingué fins a la mort. Això va ajudar a que la seua imaginació es desenvolupara ràpidament en comparació amb la resta de companys de la seua edat, produint-li una falta d'adaptació: quan els altres volien jugar a espases o a jocs fonamentalment físics, ell s'estimava més entreteniments pausats i imaginatius com, per exemple, representacions històriques. Un altre dels gèneres que li va apassionar era el de les [[Novel·la policíaca|novel·les policíaques]], que el va portar a formar una agència de detectius als tretze anys.

Amb només quinze anys va escriure la seua primera obra, ''La bèstia a la cova'', a la manera dels contes de [[terror gòtic]]. Encara que la seua mentalitat responia a un racionalisme empirista, a Lovecraft li atraïa la literatura imaginativa, segurament influït pel seu esceptiscisme, trencant amb el pessimisme de la soledat i considerant que «el pensament humà és l'espectacle més divertit i entristidor de la Terra». DegutA acausa de la falta de constància i de salut, no acabaria mai els estudis superiors, encara que va adquirir coneixements de [[química]] i [[astronomia]] i, fins i tot, va arribar a escriure en algunes revistes científiques.

La mort de sa mare i la pèrdua de la riquesa familiar el [[1921]] el van portardur a abandonar la idea de portar una vida dedicada a l'escriptura, obligant-lo a treballar en encàrrecs que, en la majoria de situacions, consistien a retocar escrits d'altres autors menys dotats per a l'escriptura que ell: gràcies a estos treballs, va conéixer a molts que posteriorment formarien el «[[Cerclecercle de Lovecraft]]», dels quals cal esmentar [[Robert E. Howard]], [[Clark Ashton Smith]], [[Robert Bloch]], [[Frank Belknap Long]] i [[August Derleth]]. A través deEn la correspondència alsamb altres escriptors i «amics», Lovecraft oferia una personalitat molt diferent de la seua forma de ser en la intimitat. Aquells el definien com una persona entusiasta, generosa i creativa; un prodigi de la intel·ligència, però també amb una faceta racista que no va abandonar fins als últims mesos de la seua vida.

El [[1924]] es casà amb Sonia Green, empleada de la [[United Amateur Press Association]] i deu anys més gran que ell, i es va separar d'ella dos anys després. Els motius que argumentava Lovecraft per justificar-ne la separació eren les grans diferències entre els dos i els problemes econòmics, malgrat els rumors, desmentits per ella, sobre el seu terror a les relacions sexuals. Després d'una estada a [[Brooklyn]] de dos anys, Lovecraft tornaria a viure a Providence amb les seues ties, però allí es voriaveuria superat per la sensació de fracàs que l'envoltava, abandonant-sei s'abandonà a la soledat i a la frustració. En eixa època, gaudeix de passejades nocturnes, que repercutixen en el seu enfonsament personal, i es torna presa de pors que mai no li permetrien recuperar-se.

Igual que durant la seua infància i joventut, la salut de Lovecraft no li proporcionavaproporcionà cap interval de benestar a partir dels trenta anys; les temperatures per davall dels 5 graus li causaven tota classe de molèsties. Llegir i escriure, sempre de nit, era l'únic que el mantenia amb vida fins que, el [[15 de març]] dedel [[1937]] (amb quaranta-set anys), moriria a causa d'un avançat [[càncer]] de [[còlon]]<ref>{{ref-llibre|nom=S. T. |cognom=Joshi |títol=A Dreamer and a Visionary: H.P. Lovecraft in His Time |url=http://books.google.com/books?id=tfrbBSFn_p8C |any=2001 |pàgines=95, 97, 111, 221–222, 359–360 |editorial=Liverpool University Press |isbn=978-0-85323-946-8}}</ref> al [[Jane Brown Memorial Hospital]] de Providence. La malaltia li va ser diagnosticada un mes abans de la mort. L'enterrament va ser tan precipitat que només hi acudiren quatre coneguts seus. A la seua tomba es pot llegir «''I am Providence''», que literalment vol dir «Jo sóc Providence», però que també es podria traduir com «Jo sóc la [[Divina providència|Providència]]».

De la seua extensa producció se n'han fet unes poques edicions en [[català]]:

* [[Ghatanothoa]].