Clarobscur: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 3:
El '''clarobscur''' (en [[italià]], '''''chiaroscuro''''') és una tècnica [[pictòrica]] basada en la perspectiva espacial obtinguda amb el joc de contrastos entre la [[llum]] i l'ombra. Mitjançant l'ús de contrasts acusats entre els volums il·luminats i els volums enfosquits, s'aconsegueix destacar d'una manera més efectiva alguns elements d'un quadre.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.121|consulta=27 de novembre de 2014}}</ref>
Inicialment, va ser desenvolupada pels pintors flamencs i italians del ''[[cinquecento]]'', però la tècnica assoliria la seva maduresa en el [[barroc]], en especial amb [[Caravaggio]], i donaria lloc a l'estil anomenat ''[[tenebrisme
El primer ús conegut del terme data del gravador italià Ugo da Carpi, de qui es creu que hauria pres la idea de composicions d'origen alemany o flamenc. A les obres de da Carpi, l'efecte del clarobscur destaca una figura central il·luminada per una font de llum normalment absent del pla del quadre; tanmateix, les àrees fosques no estan tan accentuades com arribarien a veure's en l'obra dels principals difusors del ''chiaroscuro'', com són Caravaggio i [[Giovanni Baglione]]. La tècnica s'imposaria també entre els [[manieristes]], i són exemples d'aquest ús ''L'última cena'' de [[Tintoretto]] o el seu ''Retrat de dos homes'', que presagia les composicions de [[Rembrandt]]. El pintor holandès ha estat un dels més conspicus practicants del clarobscur, utilitzant la llum en la seva composició per a destacar només el seu objecte específic.
| |||