Diferència entre revisions de la pàgina «Intoxicació alcohòlica»

m
Robot treu enllaç igual al text enllaçat
m (Bot:Desambiguació assistida: Pols - Canviant enllaç(os) per Pols arterial)
m (Robot treu enllaç igual al text enllaçat)
Alguns dels símptomes generals que pot presentar una persona intoxicada per etanol poden ser: confusió, vòmits,<ref>Hales, Dianne (2010). An invitation to health (Brief [ed]., 2010-2011 ed.). Belmont, CA: Wadsworth Cengage Learning. pp. 344. ISBN 9780495391920.</ref> ira i tendències perilloses, convulsions (atacs), respiració lenta (menys de vuit respiracions per minut) i pell pàl·lida, blavosa, freda i enganxosa<ref>[http://www.nhs.uk/conditions/alcohol-poisoning/Pages/Introduction.aspx NHS.uk].</ref>
 
Els efectes aguts de l’etanol són, en gran part, deguts a la seva naturalesa com a depressor del [[Sistema nerviós central|sistema nerviós central]], i depenen de la concentració d’alcohol en sang:
 
*20–99 mg/dL – deteriorament de la coordinació i eufòria.
[[Fitxer:Dopamine2.svg|thumb|Molècula de dopamina]]
 
L'alcohol augmenta l'alliberament de la [[Dopamina|dopamina]], un depressor, en els espais entre neurones. La dopamina és un neurotransmissor que passa els impulsos nerviosos d'una neurona a una altra. Per compensar l'excés de dopamina, el cos elimina els receptors per reduir la sensibilitat de les neurones al neurotransmissor. Després que aquests canvis s'hagin produït, l'eliminació de l'alcohol provoca un dèficit de dopamina que resulta molt perillós per a l’organisme. Les neurones es queden sense receptors per detectar la quantitat normal de dopamina en el cos. La manca de detecció dels depressors pot produir convulsions prou greus com per causar la mort. A un nivell menys exagerat, els seus efectes consisteixen en una disminució considerable de les capacitats de resposta de l’individu. Aquesta pèrdua de reflexos és el principal causant d’accidents de trànsit en aquelles persones que condueixen sota els efectes de l’alcohol.
 
Els neurotransmissors, que tenen un gran ventall d’acció al cervell, són els principals determinants de les alteracions al SNC a curt i a llarg termini. De fet, un nou estudi ha declarat que una deficiència d’un receptor de la dopamina (dopamina D2) comporta canvis en la resposta del cervell vers la beguda. Aquesta seria considerada la primera evidència directa que existeix una propensió genètica a l’alcoholisme<ref>Panayotis K. Thanos, Vanessa Gopez, Foteini Delis, Michael Michaelides, David K. Grandy, Gene-Jack Wang, George Kunos, Nora D. Volkow. Upregulation of Cannabinoid Type 1 Receptors in Dopamine D2 Receptor Knockout Mice Is Reversed by Chronic Forced Ethanol Consumption. Alcoholism: Clinical and Experimental Research. 2011, 35: 19-27 </ref>
1.282.318

modificacions