Mazar-e Xarif: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 13:
Va agafar importància estratègica després de la intervenció soviètica a l'[[Afganistan]] del desembre del [[1979]], quan fou utilitzada com la seva principal base al nord. La ciutat, a més, era un dels llocs que donava més suport als comunistes. Quan els soviètics es van retirar el [[1990]], les milícies islamistes tadjikes d'[[Ahmad Shah Masud]] i [[Burhanuddin Rabbani]] ([[Jamiat-e Islami]]) i els uzbeks ([[Moviment Nacional Islàmic de l'Afganistan]] o Jumbesh-e Melli), dirigits per [[Abdul Rashid Dostum]] (general comunista d'ètnia uzbeka que va canviar de bàndol), la van disputar a la guarnició del govern de Najubullah; Dostum la va ocupar ([[1992]]) i es va aliar a Massud. Sota el general Dostum, la ciutat va gaudir de completa pau del [[1992]] al [[1997]], mentre els talibans ocupaven la resta del país. El nord de l'Afganistan va esdevenir autònom amb moneda pròpia, una aerolínia, i altres signes de sobirania. Un dels seus aliats, [[Abdul Malik Pahlawan]], es va rebel·lar el maig del [[1997]], i després d'un temps de lluita Dostum va abandonar la ciutat, que estava amenaçada pels talibans; aquestos van intentar ocupar la ciutat el maig i el juliol del [[1997]], sense èxit. Abdul Malik i els seus guerriller hazares xiïtes van matar uns tres mil talibans.<ref>[[BBC News]], [http://news.bbc.co.uk/2/hi/south_asia/1615824.stm#pahlawan Afghan powerbrokers: Who's who]</ref> En revenja, els talibans van iniciar el [[8 d'agost]] del [[1998]] una matança d'hazares
<ref>[[s:A brief look at the imaginary report on the situation of human rights at Mazar-I-Sharif]]</ref> i, finalment, la ciutat fou ocupada pels talibans, i és la darrera ciutat a caure a les seves mans. En la contraofensiva dels afganesos antitalibans, l'anomenada ''[[Aliança del Nord
<ref>{{ref-notícia|url=http://www.mcclatchydc.com/336/story/57649.html|títol=As possible Afghan war-crimes evidence removed, U.S. silent|editorial=McClatchy Newspapers|data=12-11-2008}}</ref> però l'administració Bush va bloquejar posteriors investigacions.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.google.com/hostednews/afp/article/ALeqM5g2bWSZ_qHnwdWmM9oXsbYHuDVbRg|títol=US blocked probes into Afghan prisoner killings|editorial=AFP|data=10-07-2009|urlarxiu=http://web.archive.org/web/20140120165912/http://www.google.com/hostednews/afp/article/ALeqM5g2bWSZ_qHnwdWmM9oXsbYHuDVbRg|dataarxiu=2014-01-20}}</ref> Durant un any, hi va haver enfrontaments entre els diferents comandants vencedors. El govern establert a Kabul pels americans va assolir-ne finalment el control amb el suport de les forces d'ocupació. Un cos d'exèrcit del país va establir la base a la ciutat. L'equip de la ISAF ([[Forces Internacionals de Assistència i Seguretat]]) està sota comandament alemany i el seu quarter és a Camp Marmal, prop de l'aeroport. El contingent noruec té la base a Camp Nidaros i inclou també soldats letons. L'equip de reconstrucció provincial és dirigit per [[Suècia]].
|