Meguidó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 34:
}}
 
'''Meguidó''' ([[hebreu]]: מגידו; [[àrab]]: المجیدو, Tell al-Mutesellim) és un [[Tell (arqueologia)|tell]], a l'Israel-Palestina modern prop del kibbutz Megido, a uns 30 km al sud-est d'[[Haifa]], coneguda per la seva històrica, geogràfica importància teològica, sobretot en virtut del seu nom grec ''[[Armageddon|]]''Armageddon'']]. En l'antiguitat, Megiddo fou una important [[ciutat estat]]. Les excavacions han desenterrat 26 capes de ruïnes, cosa que indica un llarg període d'assentament.
 
==Història==
Línia 40:
Fou una ciutat cananea del nord de [[Palestina]], propera a [[Tanac]]; a la seva rodalia es va lliurar la [[Batalla de Meguidó]].
 
El seu nom hebreu (Har Meguiddó = 'Muntanya de Meguidó') va originar el nom grec ''[[Harmagedon|]]''Harmagedon'']].
 
Sota domini egipci, n'apareix com a rei Biridya de Meguidó, de Nuribta i de Shunem (segle XIV aC). En una carta al faraó, el rei es queixa dels atacs del rei Labayu de [[Sequem]], que disposava de mercenaris [[habiru]].