Oboè: diferència entre les revisions

L'[[aulos]], també amb un caràcter genèric, es va difondre per tot Grècia i posteriorment va arribar a Roma amb el nom de ''tíbia''. Aristòtil, en la seva [[Poètica (Aristòtil)|''Poètica'']], fa al·lusió a aquest instrument i el diferencia del ''sirinx'', instrument antecessor de la [[flauta de Pan]]. També es va trobar en un text de [[Mides I]] d'[[Agrigent]] una distinció semblant. El timbre de l'aulos era agut i una mica estrident. La seva execució presentava gran dificultat i, de fet, Aristòtil va aconsellar que l'aulos fos tocat per músics experimentats. Tot i això, va ser l'instrument aeròfon més important de tot Grècia, malgrat que [[Plató]] el va prohibir a ''[[La República]]'' perquè era de dubtosa afinació i de so poc agraït. A Grècia, la música va adquirir un important paper en l'educació. Les lleis ordenaven l'estudi de música fins a trenta anys i, a Atenes, Esparta i Tebes, tot ciutadà aprenia a tocar l'oboè. A Roma, sota el nom de ''tíbia'', va ser usat àmpliament, sobretot en funerals. En les excavacions de les ruïnes de Pompeia, s'ha descobert un joc perfectament conservat de tíbia que es pot veure al [[Museu Arqueològic Nacional de Nàpols]].

 

 

== Tessitura ==