Viquipèdia

Ucraïna: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 41:
 
== Etimologia ==
'''Ucraïna''' (en ucraïnès: Україна, ''Ukraïna''). Prové de ''kraïna'', paraula d'arrel [[Llengües eslaves|eslava]] que significa “país” o “territori”, més el prefix "u-", que significa "dins". Per tant, la paraula vindria a significar "dins del territori". En temps de l'[[imperi Rus|Imperi rus]] i en època soviètica, es va propagar la lectura errònia de l'etimologia com a significant "territori fronterer". En [[ucraïnès]] modern, "країна" (''kraïna'' o ''kraiína'') significa "país". Abans, Ucraïna era coneguda com el ''país dels Rus'', o [[Rus' de Kíev|''Rus de'' ''Kíev'']], i en la literatura occidental, com a ''[[Rutènia|]]''Rutènia'']].
 
== Geografia física ==
Línia 197:
El parlament d'Ucraïna va aprovar la llei de llengües el 3 de juliol de 2012, per la qual cosa un idioma pot disposar de l'estatus de llengua ''regional'' si el nombre de persones que el consideren la seva llengua materna supera el 10% de la població total de la regió.<ref>{{ref-web|url=http://www.kyivpost.com/content/ukraine/deputy-come-crimean-mps-shocked-to-hear-colleagues-giving-speeches-in-crimean-tatar-language-313501.html |títol=Deputy: Come Crimean MPs shocked to hear colleagues giving speeches in Crimean Tatar language |consulta=25/11/2012 |obra= |editor=KyivPost |data=25/9/2012 |llengua=anglès }}</ref>
 
A Ucraïna, es parla l'[[ucraïnès]] com a llengua autòctona i oficial. També hi ha una part significativa de la [[Llengua russa a Ucraïna|població que parla el rus]], sigui com a segona llengua o primera. Començant des de la Unió Soviètica, o en algunes regions abans, hi va haver un procés de russificació a Ucraïna. La pressió del [[rus]] sobre l'ucraïnès ha resultat en un fenomen que s'anomena ''[[súrjyk|]]''súrjyk'']], és a dir, la barreja de l'ucraïnès amb el rus. La paraula ''súrjyk'' no es refereix (encara) a un dialecte ni té regles específiques, sinó que denomina simplement el mal ús de l'ucraïnès, amb la incorporació (de vegades molt exagerada) de russismes.
 
Una altra de les llengües autòctones d'Ucraïna, a més de l'ucraïnès, és el [[tàtar de Crimea]], de la família de [[llengua turquesa|llengües turqueses]], que com el nom indica, es parla a la península de [[Crimea]], que el [[2014]] s'adherí a la [[Rússia|Federació Russa]]. També es parlava en zones properes a aquesta península, com les óblasts de [[óblast de Kherson|Kherson]] i [[óblast de Zaporíjia|Zaporíjia]]. Tot i així, són una minoria des de la seva deportació (cap al [[Kazakhstan]] i la part asiàtica de l'[[URSS]]) i dispersió en temps d'[[Stalin]], i lluiten per la supervivència del seu idioma enfront del rus. Gran part de la ciutat d'[[Odessa]] és principalment russòfona, com també ho són algunes parts de les óblasts de [[óblast de Donetsk|Donetsk]] i [[óblast de Luhansk|Luhansk]].
Línia 209:
 
=== Religió ===
La principal religió a Ucraïna és el [[cristianisme ortodox]], dividida principalment en dues branques: una Església ortodoxa [[Església Ortodoxa Ucraïnesa (Patriarcat de Kýiv)|sota jurisdicció del Patriarcat de Kíev]] i una altra regida pel [[Església Ortodoxa Ucraïnesa (Patriarcat de Moscou)|Patriarcat de Moscou]]. Als anys noranta, una part de l'[[exarcat]] ucraïnès de l'[[Església Ortodoxa Russa|Església ortodoxa russa]] es va declarar autocèfal, condició no reconeguda per les altres esglésies ortodoxes, per tant, actualment hi ha també la denominada ''[[Església ortodoxa autocèfala ucraïnesa|]]''Església ortodoxa autocèfala ucraïnesa'']].
 
La religió [[Església grecocatòlica|grecocatòlica]], també anomenada de ritu [[uniats|''uniat'']], que es podria considerar una mena de fusió entre la [[Església Ortodoxa|religió ortodoxa]] i la [[catolicisme|catòlica]], es practica principalment a l'oest de l'estat (tot i que no exclusivament), en particular entre els [[rutens]] i els ucraïnesos en general a la [[Transcarpàcia]] i a les óblasts de [[óblast de Lviv|Lviv]], [[óblast d'Ivano-Frankivsk|Ivano-Frankivsk]] i [[óblast de Txernivtsí|Txernivtsí]], religió que també es practica a [[Romania]] ([[Església Romanesa Unida a Roma]], o Església grecocatòlica de Romania).
Línia 242:
=== Símbols culturals i senyes d'identitat nacional ucraïnesa ===
[[Fitxer: Kozacka piesn.jpg|thumb|Músic itinerant, cosac ucraïnès, tocant la bandura amb el típic pentinat cosac (Остап Кіндрачук, ''Ostap Kindratxuk'', "el cosac-bandurista").]]
[[Fitxer:Mamai.JPEG|thumb|El llegendari [[cosac Mamai]] tocant la ''[[kobza|]]''kobza'']] (pintura de la primera meitat del s. XIX).]]
[[Fitxer:UkiePysanky2006.jpg|thumb|''Pýsanky'' tradicionals i moderns.]]
 
Línia 252:
 
==== Música i balls més emblemàtics ====
* ''[[Hopak|]]''Hopak'']] (гопа́к), el ball típic dels cosacs, on salten, etc., que és tan vistós i que requereix habilitats d'acrobàcia. Es pot ballar sol, en parella o en grup. Va sorgir entre els cosacs com una mena de ball-joc-exercici imitant moviments de batalla o de defensa personal. En això, té paral·lels amb la ''[[capoeira|]]''capoeira'']] del [[Brasil]]. Avui en dia, s'ha conservat el ''hopak'' com a ball tradicional, i també s'ha recuperat com un esport-art marcial. En aquest últim cas, s'anomena ''hopak de combat'', o ''boiovýi hopak'' (Бойови́й гопа́к). Hi ha clubs que practiquen aquest art marcial a [[Lviv]], [[Kíev]], [[Ternòpil]], [[Txernivtsí]], [[Khmelnitski]], [[Kàmianets-Podilski]] i [[Kirovohrad]].
* ''[[Kozatxok|]]''Kozatxok'']] (козачо́к), alegre ball popular que era molt estès entre els cosacs i en general a Ucraïna. La paraula és el diminutiu de ''cosac'', i també s'usava per a denominar una mena de patge.
* ''[[Kolomyika|]]''Kolomyika'']] (коломи́йкa), tipus de cant i ball popular.
* [[Cant coral]] popular, com a expressió de música tradicional.
* ''[[Kobzar|]]''Kobzar'']] (кобза´р), bard itinerant que acompanya els poemes èpics cantats anomenats ''[[duma|]]''duma'']] (дума) amb la ''[[kobza|]]''kobza'']], o a vegades amb la ''[[bandura|]]''bandura'']] o la [[viola de roda|lira de roda]]. Sovint els ''kobzars'' són cecs.
* [[Kobza|''Kobza''[[kobza]]'' (ко´бза), o [[llaüt]] ucraïnès.
* ''[[Bandurist|]]''Bandurist'']] (бандури́ст, també банду́рник, банду́рщик, ''bandúrnyk, bandúrsxyk''), músic itinerant que toca la ''[[bandura|]]''bandura'']] (банду́ра), instrument de corda tradicional ucraïnès similar a una [[cítara]]. Els que són cecs s'anomenen ''kobzars''.
* ''[[Lírnyk|]]''Lírnyk'']] (лі́рник), músic itinerant que cantava i canta cançons èpiques, històriques i religioses acompanyant-se amb la "[[lira de roda]]" (Ліра колісна, ''lira kolisna''), la versió ucraïnesa de la [[viola de roda]]. Sovint eren i són músics cecs. Pertanyien al mateix gremi que els ''kobzars.''
* [[Lira ucraïnesa]] (ліра), la [[viola de roda]] ucraïnesa.
* ''[[Trembita|]]''Trembita'']] (трембі́та), instrument musical tradicional dels [[Hutsul|''hutsuls'']], als [[Carpats]], similar a la [[trompa alpina]].
* etc.
 
==== Arts decoratives ====
Entre les diferents arts decoratives d'Ucraïna, aquestes dues tècniques són particularment emblemàtiques. Vegeu abaix sota "cultura popular" per saber-ne més.
* ''[[Vyxyvanka|]]''Vyxyvanka'']] o ''vyxývanka'' (вишива́нка o виши́ванка)
* ''[[Pýsanka|]]''Pýsanka'']], pl. ''pýsanky'' (пи́санка, pl. пи́санки)
* [[Pintura de Petrykivka|Pintura de ''Petrykivka'']] (Петриківський Розпис, ''Petrykivski Ròzpys'' o ''Petrykivski Rózpys''), una escola de pintura popular i art decoratiu al poble de [[Petrykivka]] (Петрикі́вка).
 
==== Plats i menjars emblemàtics ====
[[Fitxer:Salo with pepper closeup.jpg|thumb|''Salo'' servit amb pebre.]]
* ''[[Borsx|]]''Borsx'']] o ''borsxtx'' (борщ), la sopa nacional, a base de [[remolatxa]]; sovint conté també patates, col, [[agrella]], carn de vedella, etc., i que se serveix amb ''smetana'' (el que se'n diu "crema de llet agra", conegut en [[francès]] com a ''crème fraiche'', en [[alemany]] com a ''saure Sahne'' i en [[anglès]] com a ''sour cream'') i herbes fresques, com ara [[julivert]] o [[anet]]. De fet, es fan molst diferents tipus de sopa, que resulta un plat clau a l'hora de dinar o sopar.
* ''[[Varényky|]]''Varényky'']] (варе́ники), mena de ravioli sinoucraïnès portat per l'[[Horda d'or]] el segle X.
* ''[[Osselédets pid xúboiu|]]''Osselédets pid xúboiu'']], arengada sota "abric de pell" (amanida freda de remolatxa i arengada, entre altres ingredients).
* ''[[Holubtsý|]]''Holubtsý'']] (голубці), farcellets: fulles tendres de col farcides de carn picada de porc o vedella i arròs i cuinat en una salsa.
* [[Salo (cansalada)|''Salo'' (cansalada)]] (са́ло), cansalada (sense viar).
* ''[[Khrin|]]''Khrin'']] (хрін), un condiment similar a la mostassa, però fet de [[rave picant]], gairebé igual al ''[[wasabi|]]''wasabi'']] [[Japó|japonès]]. La picantor puja al nas i no afecta pas la boca.
* ''[[Kaixa|]]''Kaixa'']]: és un concepte important en la cuina d'Europa de l'Est. Significa tant cereals cuinats (com seria l'arròs), com també farinetes. Es menja una gran varietat de cereals o gramínies, des del [[fajol]] (''hretxka'') fins a l'[[ordi]] (''iatxmín''), passant per l'[[arròs]], el [[sègol]] (''jyto''), la [[civada]] (''ovès'') i el [[blat]] (''pxenýtsia'').
* etc.
 
Línia 285:
Un brindis típic a Ucraïna és "budmo" (Будмо), que significa "serem" i que ve a ser l'equivalent del nostre "som i serem".
* [[Te]] (чай), Ucraïna és un país de te, excepte a la regió de [[Lviv]], on la influència de l'[[Imperi Austrohongarès|Imperi austrohongarès]], dels [[polonesos]] i dels [[armenis]] presents es nota en el fet que el cafè (que es diu, per cert, cava = кава) hi ha arrelat.
* ''Pyvo'' (пи́во) - [[cervesa]], una tradició molt antiga a Ucraïna. Hi ha moltes petites cerveseries i es fa una cervesa d'alta qualitat artesanal, com també industrial. S'acompanya amb peix sec anomenat ''[[taranka|]]''taranka'']] o ''taranyka'' (таранька).
* ''[[Horivka|]]''Horivka'']] o ''horilka'' (горі́вка), la paraula per [[vodka]] en ucraïnès. Acompanya el menjar. També hi ha de picant, que es diu ''horilka z pertsem'' (''horilka'' amb bitxo). De fet, hi ha una infinitat de varietats de derivats del ''horilka'', normalment casolans, on se li afegeix fruites, herbes aromàtiques, etc.
* [[Quefir de llet|Quefir]], beguda similar a un iogurt líquid.
* ''[[Kvas|]]''Kvas'']], beguda de pa fermentat amb un mínim de contingut alcohòlic, tan baix, de fet, que la beguda es considera apta per a nens.
* [[Vi]], que anomenen ''vynó'' (вино́). Al sud de l'estat, vora la mar Negra, en particular a l'óblast o [[província de Kherson]], hi ha una llarga tradició vinícola. S'hi elaboren vi, [[cava (beguda)|cava]] (Шампанське, ''xampanske''), [[moscatell]] i vins de postres com el "massandra", i similars al porto i madeira. Vegeu, per exemple, una [http://www.blacksea-crimea.com/WebAlbums/Kara-Dag-album/index.html foto de l'entrada de les caves Koktebel, a Crimea].
* Un sens fi de sucs naturals de fruita fresca, suc de compota i suc elaborat a partir de fruita fumada.
Línia 321:
A part del tall de fusta en l'arquitectura popular, hi ha moltes formes d'art decorativa popular, com ara les següents:
 
* ''[[Vyxyvanka|]]''Vyxyvanka'']] o ''vyxývanka'' (вишива́нка o виши́ванка), els brodats tradicionals, espectaculars. Són tot un món i motiu de gran orgull per a la població.
* ''[[Pýsanka|]]''Pýsanka'']], pl. ''pýsanky'' (пи́санка, pl. пи́санки), ous pintats en gran detall per Pasqua, una tècnica i art popular.
* [[Pintura de Petrykivka]] (Петриківський Розпис, ''Petrykivski Ròzpys'' o ''Petrykivski Rózpys''), una escola de pintura popular i art decorativa al poble de [[Petrykivka]] (Петрикі́вка). Consisteix principalment en una tècnica de dissenys florals sobre fusta, tela, paper. Alguns dels mestres més coneguts són, d'abans: Tetiana Pata (Тетяна Якимівна Пата, 1884 - 1976), Hanna Pavlenko (Ганна Павленко), Nadia Avràmivna Bilokin (Наді́я Авра́мівна Білокі́нь, 1893 - 1981), Oryxka Pylýpenko (Оришка Пилипенко); d'ara: Marfa Ksenofòntivna Tymtxenko (Ма́рфа Ксенофо́нтівна Ти́мченко, 1922), Fédir Sàvovytx Pankó (Фе́дір Са́вович Панко́), Vassyl Sokolenko (Василь Соколенко) i Zóia Kudix (Зоя Кудіш), entre d'altres.
** Vegeu exemples de l'art a: [http://web.archive.org/20110918161700/web.mac.com/lubap/Wooden_Pysanky/Petrykivka.html Pàgina sobre la pintura de Petrykivka] (en anglès); [http://www.photoukraine.com/ukrainian/photos/region/4/5204 Una imatge mestre - un arbre "riabyna"] (pàgina en [[anglès]], [[ucraïnès]], [[rus]]); [http://petdnepr.at.ua/publ/15-1-0-42 Pàgina d'una escola d'educació infantil a Petrykivka on mostren exemples de l'art] (en ucraïnès); [http://www.folkart.net.ua/ukr_rosp/ukr_rosp1.htm una pàgina sobre mestres de l'art] (mig en ucraïnès, mig en rus).
* L'[[arts decoratives|art decorativa]] de la ''[[vytynanka|]]''vytynanka'']] (витинанка), un tipus de ''collage'' popular amb retalls molt fins i motius tradicionals. Un dels exponents d'aquest art fou la [[Maria Oksentíïvna Rudnenko]] (Марія Оксентіївна Руденко, 1915-2003). Per veure exemples de la seva obra i aquesta tècnica, mireu en [http://storinka-m.kiev.ua/article.php?id=765 aquesta pàgina].
* La pintura naïf en general és molt típic a Ucraïna, una de les seves manifestacions es palesa en la pintura d'icones sobre vidre. Vegeu aquesta [http://naive-art.blogspot.com/2008_02_01_archive.html pàgina sobre art naïf a Ucraïna] i altres llocs. Comença amb un article sobre la pintora contemporània d'icones sobre vidre, [[Halyna Kuzmenko-Kuznetsova]] (Галина Кузьменко-Кузнєцова), després sobre la tècnica tradicional de la pintura d'icones sobre vidre del s XVIII-XIX, i continua amb altres artistes contemporanis en altres tècniques pictòriques, a més d'obres populars anònimes del s. XVIII i XIX.
 
Línia 368:
* LitFest, [[Festival Internacional de Literatura de Lviv]], que té lloc anualment en combinació amb el [[Fòrum d'Editors de Lviv]] (fira del llibre). Té lloc al setembre de cada any a [[Lviv]], i és la fira del llibre més important d'Ucraïna, com també una de les més importants de l'[[Europa de l'est]]. A part d'ucraïnesos, hi concorren escriptors i editors de l'àmbit [[eslaus|eslau]] de llocs tan diversos com ara [[Rússia]], [[Polònia]], [[Bielorússia]], [[Eslovàquia]], [[Croàcia]], [[Sèrbia]] i [[Eslovènia]], i també dels [[països Bàltics]] ([[Lituània]], [[Letònia]], [[Estònia]]), [[germànics]] i [[nòrdic]]s ([[Alemanya]], [[Suïssa]], [[Àustria]], [[Noruega]]) i [[Israel|Israel i Palestina]], per exemple. L'any 2009, també hi va haver una comitiva d'escriptors [[Catalunya|catalans]].
 
* [[HoholFest]] (ГогольFest, o també: Театрально-музично-кіно-мистецький фестиваль ГогольFest), anomenat ''GogolFest'' en rus i anglès. Aquest festival multi-disciplinar d'[[art contemporani]] (teatre, música, dansa, cinema, literatura i les arts visuals i audiovisuals, [[performance]]-accions artístiques, etc.) té lloc a [[Kíev]] cada any el setembre des del 2007. El nom el té en honor a l'escriptor ucraïnès i rus, [[Mikola Hóhol]], conegut en el món com ''[[Nikolai Gógol|]]''Nikolai Gógol'']]. És un festival molt important i prou emblemàtic a Ucraïna, i atrau participants d'arreu. L'any 2010, per exemple, a part d'ucraïnesos, hi seran presents companyies i artistes d'estats com ara [[Bielorússia]], [[Polònia]], [[Rússia]], [[Lituània]], [[Letònia]], [[Hongria]], [[Romania]], [[Finlàndia]], [[Suècia]], [[Països Baixos]], [[Alemanya]], [[Suïssa]], [[França]], [[Portugal]], [[Espanya]], [[Itàlia]], el [[Brasil]], [[Argentina]], [[Iran]], [[EUA]] i [[Gran Bretanya]]. Vegeu la [http://www.gogolfest.org.ua/eng/festival/conception pàgina oficial] (en [[ucraïnès]], [[rus]] i [[anglès]]).
 
* [[Festival internacional de música "Porta de Hiozliov - Basar Oriental"]] (фестиваль «Гёзлёв къапусы - Східний базар», ''Festival Hiozliov kapussy - Skhidnyi bazar'', la transcripció del tàtar només és aproximatiu). Es presenta en [[tàtar de Crimea]] i [[ucraïnès]] i es retransmet per la televisió nacional. S'enfoca cap a les cultures turqueses de Crimea i antigues repúbliques de la [[Unió Soviètica]], però hi ha participants d'arreu. El nom ''Porta de Hiozliov'' prové de l'antic nom de la ciutat de [[Ievpatòria]], on es fa el festival a finals d'agost. El 2009 en va tenir lloc la sisena edició.
Línia 376:
* [[MakhnòFest]], Festival ''underground'' musical i literari Dia de la independència amb en Makhnò (МахноФест, ''MakhnòFest'' o Музи́чно-літерату́рний андергра́ундовий фестива́ль «День Незале́жності з Махно́м», ''Muzytxno-literaturnyi andergràundovyi festyval Den nezaléjnosti z Makhnom''), [[Huliaipole]], [[óblast de Zaporíjia]]. Aquest potent festival de música i literatura es fa cada any al lloc de naixement d'en [[Nèstor Makhnò]] entorn del [[dia de la Independència d'Ucraïna]]. L'organitza l'associació cultural "L'última barricada" (Мистецького об'єднання «OstаNNя Барикада», "Ostànnia Barrykada").
 
* [[Artpole]] (Camp d'art), abans Xexory o Xexory de Podíl·lia (Артполе, Шешо́ри o Шешори Подільскі), festival de música ètnica i ''[[landart|]]''landart'']]. Va començar el 2003 al poble de [[Xexory]] ([[óblast d'Ivano-Frankivsk]]), als [[Carpats]] o pre-Carpats, per desplaçar-se el 2007 al poble de [[Vorobíïvka]], [[óblast de Vínnytsia]]. Té lloc al juliol.
 
* [[Festival de música "Taràs Bulba"|Festival de música Taràs Bulba]] (Музичний рок-фестиваль «Тарас Бульба»), ciutat de [[Dubno]] (Ду́бно), a l'[[óblast de Rivne]]. Festival anual de ''rock'', ''pop'' i música ''etno,'' que té lloc a la riba del riu Ikva, sota les muralles del castell de Dubno.
Línia 443:
==== Hopak de combat ====
 
El ''[[hopak|Hopak]]''hopak'']] (гопа́к) és conegut avui en dia principalment com a ball tradicional molt acrobàtic dels [[cosacs]] ucraïnesos. Tot i així, va originar-se entre els cosacs com una mena de ball-joc-exercici imitant moviments de batalla o de defensa personal, similar a la ''[[capoeira|]]''capoeira'']] del [[Brasil]]. Avui en dia, també s'ha recuperat com un esport-[[art marcial]]. En aquest cas, s'anomena ''[[hopak de combat|]]''hopak de combat'']] (Бойови́й гопа́к, ''boiovýi hopak''), i també ''[[lluita cosaca|]]''lluita cosaca'']] (козацький двобій, ''kozatski dvobíi''). Hi ha clubs que practiquen aquest art marcial a [[Lviv]], [[Kíev]], [[Ternópill]], [[Txernivtsí]], [[Khmelnytski]], [[Kàmianets-Podilski]] i [[Kirovohrad]].
 
==== Jocs Olímpics ====
Línia 490:
{{AP|Història d'Ucraïna}}
=== Edat mitjana ===
L'actual territori que forma Ucraïna va ser la part meridional del primer estat [[pobles eslaus|eslau]] oriental: el [[Principat de Kíev]] o [[Rus' de Kíev]] (en eslau oriental antic: Рѹсь; en [[ucraïnès]] modern: Ки́ївська Русь, [[Transcripció lingüística|transcrit]]: ''Kýiivska Rus'''; en [[grec antic]]: Ρωσία, [[Transcripció lingüística|transcrit]]: Rossia); [[segle IX]]—[[1240]]). La seva [[capital]] era [[Kíev]]. Fins avui dia, en l'àmbit científic, no hi ha una única teoria sobre la fundació de l'estat de Rus' de Kíev. D'acord amb la ''[[Crònica de Néstor|]]''Crònica de Néstor'']] (ca. 1113), la ciutat de Kíev va ser fundada pels germans Kyi, Xek, Khòriv i la germana Lýbid, i aquesta ciutat va esdevenir capital del futur Estat de Kíev. D'acord amb la teoria "normandista", sobre aquesta base, els [[varegs]] (un poble [[víking]] procedent dels territoris de la [[Suècia]] actual) Askold i Dir, enviats pel governant de [[Nóvgorod]], Riurik, agafen el control de la ciutat de Kíev. Aquests després són deposats pel príncep Oleh, també vareg. Amb el temps, els varegs van ser assimilats per la població eslava local, el poble [[Rutènia|ruteni]], l'antic nom que rebien els ucraïnesos (o protoucraïnesos). Durant els segles [[segle X|X]] i [[segle XI|XI]], el territori ucraïnès es va convertir en l'estat més important d'Europa i es va forjar la identitat ucraïnesa que ha perdurat fins a l'actualitat.
 
Originàriament, el terme ''rus''' feia referència a tots els principats eslaus orientals procedents de Kíev, però a causa de les disputes internes i de les intrusions dels [[Mongòlia|mongols]] i els [[Tatarstan|tàrtars]], començaren a definir-se les tres grans branques dels eslaus orientals: [[Rússia|russos]] (que es deien ''muscovites''), amb el centre a Vladímir (posteriorment [[Moscou]]), ucraïnesos al voltant de Kíev i als principats de [[Galítsia]] i [[Volínia]] (aquests últims dos unificats el [[1199]] en un estat que durà fins al [[1340]] i després ocupats per [[Polònia]] i altres estats), i [[Bielorússia|bielorussos]] als principats de Palièsie, Polissia o Polèssia (en [[llatí]]: Polesia; [[bielorús]]: Палессе, [[Transcripció lingüística|transcrit]]: ''Palièssie''; en [[ucraïnès]]: Полісся, ''Políssia''; en [[rus]]: Поле́сье, ''Polèssie'') i Minsk, Smolensk i Pinsk.
Línia 499:
Ja a mitjan [[segle XVII]], els serfs ucraïnesos que van fugir de Polònia crearen un estat independent al centre del país, donant origen als [[cosac]]s. Després de les particions de Polònia de finals del [[segle XVIII]] entre [[Prússia]], l'[[Imperi d'Àustria]] i l'[[Imperi Rus|Imperi rus]], la Ucraïna occidental va quedar sota la dominació austríaca i després [[Imperi Austrohongarès|austrohongaresa]], mentre que l'oriental en va romandre sota la russa.
 
Durant aquest període, comença a revifar la consciència nacional en un procés paral·lel a la [[Renaixença catalana]]. Després de la [[Revolució Russa]] del [[1917]], Ucraïna va assolir una breu [[independència]] en dos estats, units el [[1920]]. El [[1922]], però, l'estat torna a ser dividit, aquesta vegada entre [[Polònia]] i la [[Unió Soviètica]]. La part soviètica va ser una de les repúbliques fundadores d'aquest estat sota el nom de ''[[República Socialista Soviètica d'Ucraïna|]]''República Socialista Soviètica d'Ucraïna'']].
 
Durant els anys més durs de la Unió Soviètica sota [[Stalin]], es va portar a cap moltes purgues; entre aquestes, la purga dels intel·lectuals ucraïnesos (escriptors, artistes, músics, actors, etc., capdavanters). D'aquest episodi, se'n diu ''[[Renaixença afusellada|]]''Renaixença afusellada'']] (розстрі́ляне Відро́дження, ''rozstríliane Vidródjennia'', anys 20 i 30). Coincidint amb això, hi ha l'episodi del genocidi ucraïnès anomenat ''[[Holodomor|]]''Holodomor'']] (Голодомо́р, 1932-33), una fam artificial creada pel règim de Stalin, on tots els aliments foren trets del país per soldats i les fronteres tancades. Hi van morir milions de persones.
[[Fitxer:Kyiv mainsquare.jpg|thumb|Maidan Nezaléjnosti, Plaça de la Independència.]]
El [[1939]], la Ucraïna polonesa fou ocupada per la Unió Soviètica. La invasió [[alemanya]] del [[1941]] va provocar l'assetjament de Kíev. Durant els anys d'ocupació i [[II Guerra Mundial|guerra]], la comunitat [[jueu|jueva]], molt nombrosa a Ucraïna, va ser exterminada i la política de terra cremada duta a terme pels dos bàndols va deixar el país en ruïnes.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Ucraïna»