Ofensiva de Catalunya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es retira la imatge Francoist_Speak_in_Spanish_Singn.jpg perquè l'administrador Natuur12 l'ha esborrada de Commons pel següent motiu: Per c:Commons:Deletion requests/File:Francoist Speak in Spanish Singn.jpg.
Afegides imatges fortificacions L2.
Línia 268:
 
Aquest fet, que va delmar de forma important la capacitat de les [[Forces Aèries de la República Espanyola|FARE]], va ser el detonant d'un salt cap a aeròdroms del Vallès. Tot el material i personal va ser ràpidament traslladat entre el 12 i el 15 de gener de 1939 cap als aeròdroms de [[Sabadell]], [[Castellar del Vallès|Castellar]] i [[la Garriga]].{{sfn|Gesalí|Íñiguez|2012|p=467-468}}
 
[[Fitxer:3. Vista de la vall des del refugi-trinxera i niu de fuseller.JPG|thumbnail|A la [[vall del Corb]], vora [[Vallbona de les Monges]], s'hi van erigir nombroses fortificacions. La caiguda de [[Tàrrega]] al nord, i de [[Vilanova i la Geltrú]] a la costa, va fer que molts homes atrinxerats a les defenses de la L2 quedessin encerclats i s'haguessin de retirar sense poder defensar les posicions.]]
 
== Avenç cap al Llobregat ==
Tot i que el centre de la L-2, molt reforçat, resistia, l'extrem sud havia estat àmpliament superat i el nord començava trencar-se per [[Ponts (Lleida)|Ponts]]. A partir del 15 de gener de 1939, els nacionals van ordenar un avenç de tots els fronts sense cap objectiu en concret.{{sfn|Solé|2006|p=69}} El principal focus d'acció, però, va ser entre Ponts i Tarragona. L'avenç va ser en forma de ventall, al sud avançant ràpidament i al nord més a poc a poc, això es deu al fet que als territoris centrals era més difícil avançar a causa de les fortificacions de la L-2, mentre que al litoral ja s'havien superat i podien anar més de pressa.
 
Així, entre el 15 i el 24 de gener, es va donar un avenç més lent al nord i ràpid al sud, que acabaria transportant les forces faccioses fins a les portes del Llobregat, acabant de trencar la línia L-2, que amb l'amenaça d'un encerclament es va haver d'abandonar.{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=308}}
 
=== La defensa de la L-2 ===
Linha 282 ⟶ 284:
 
Finalment però, el 15, la divisió 1a capturarà [[Montcortès]] i Cardosa al nord de Cervera i pel sud caurà [[Tàrrega]], deixant via lliure per capturar la capital de la [[Segarra]]. L'endemà, la 1a Divisió s'encarregarà de capturar [[Cervera]] amb ple suport de l'artilleria i de l'aviació, tot i la pluja. Els republicans perdran 200 homes, però causaran 58 baixes als homes de Mizzian,{{sfn|López Rovira|2012|p=85-86}} alguns a causa de [[mines terrestres]].{{sfn|Martínez|2006|p=207}}
 
[[Fitxer:2. Vista de la vall des del primer búnquer.JPG|thumbnail|Un altre [[búnquer]] protegint la [[vall del Corb]]. Després de la guerra, les cobertes, de [[formigó armat]], serien volades per aprofitar-ne el [[ferro]].]]
 
Entre el 16 i el 19 hi hauria poc moviment a la zona a causa de la pluja, mentrestant però, els [[sapador]]s dels sublevats treballen preparant ponts als trams on s'han dinamitat per estar a punt quan el temps millori. L'objectiu aquest cop és arribar al [[riu Llobregós]] i per fer-ho s'hi han destinat tres cossos d'exèrcit: Urgell, Aragó i Maestrat, de nord a sud respectivament. El 19 es reprèn l'acció amb un avenç que serà molt lent. Aprofitant les fortificacions els republicans aguanten bé i la seva artilleria castiga els progressos. Per arribar a [[Guissona]], la divisió 53 perdrà 108 homes fent només 60 presoners, tot i això, cada cop s'acosten més a l'objectiu marcat.
Linha 290 ⟶ 294:
 
Durant la nit els rojos sovint intenten contraatacar, però els nacionals, preparats, els rebutgen causant baixes severes. Amb un suport aeri constant, les poblacions van caient de mica en mica. Els republicans intentaran realitzar diversos contraatacs també de dia, alguns amb suport de tancs, però els tancs dels sublevats també actuaran i els enfrontaments sovint acabaran amb nombres similars de baixes a tos dos bàndols. Finalment, el 24 de gener, tota la 1a Divisió franquista seria al davant del [[riu Cardener]], cara a cara amb Manresa, on els republicans havien ensorrat tots els ponts. En previsió a l'ocupació, els nacionals havien bombardejat ja des de l'aire fortament la ciutat dos cops, el 21 de desembre de 1938 i el 19 de gener de 1939, produint, com a mínim, 35 morts.{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=307}}<ref>{{citar ref | títol = Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-39) | obra = Associació Memòria i Història de Manresa | url = http://www.memoria.cat/bombardeigs/ | llengua = català | consulta = 22/02/2015}}</ref>
 
[[Fitxer:5. Observatori d'artilleria.JPG|thumbnail|Els observatoris d'artilleria republicans, dissenyats per informar als canons de les posicions adversàries, en alguns punts de la L2 van mantenir intensos enfrontaments amb l'[[artilleria]] franquista.]]
 
Els republicans, que s'esperaven un atac des de l'oest, es van atrinxerar en aquella direcció als afores de la ciutat. Realment, els nacionals creuarien el [[Cardener]] pel nord, mentre la seva artilleria disparava des de l'oest per mantenir-los distrets. Aleshores, mentre l'artilleria obria foc, les forces sublevades atacarien pel nord. Amb aquesta ofensiva inesperada, els defensors es retirarien sorpresos, però gràcies al suport d'uns 12 tancs podrien fer-ho amb ordre. Durant la presa de Manresa els franquistes van fer 700 presoners i van patir una trentena de baixes.{{sfn|Villarroya|2014|p=71}} Molts dels presoners van ser soldats nacionals obligats a combatre per la República i nouvinguts del front madrileny, els únics que van arribar.{{sfn|López Rovira|2012|p=95-100}} Amb la captura de Manresa també van trobar nombroses indústries bèl·liques plenes de maquinària, armament fabricat...{{sfn|Villarroya|2014|p=72-73}}