Francs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 23:
Les tribus integrants de la Confederació gaudien de total autonomia i podien separar-se quan així ho desitgessin. Mentre romanien a la lliga conservaven els seus caps, costums i tradicions, poc conegudes.
Cal dir que els francs avançaven en grups nombrosos, formant segurament una tribu, comprenent a homes, dones i nens, amb carros i animals. En el seu lloc d'origen vivien de la terra però en les seves
Al [[segle III]] van estendre el seu domini fins a la [[Bretanya]] i fins i tot temporalment a part de [[Catalunya]]. A més, van sovintejar les incursions cap a províncies i fortificacions romanes. Llavors van començar les petites lluites entre els romans i els francs. Les incursions [[francs|franques]] sobre el [[Rin]] es van fer tan freqüents que els romans van començar a establir-los a les seves fronteres per tal de controlar-los.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Perry |nom=Walter Copland |títol=The Franks, from their first appearance in history to the death of King Pepin |url=https://books.google.es/books?id=6PAOAwAAQBAJ&pg=PA507&dq=292+franks+toxandria&hl=ca&sa=X&ei=me7NVM6rPIusU9O2g4AP&ved=0CD4Q6AEwBA#v=onepage&q=292%20franks%20toxandria&f=false |llengua=anglès |editorial=Рипол Классик |data=1857 |pàgines=46 |isbn=5877394959}}</ref> En [[292]] [[Constanci I Clor]] va derrotar als francs que s'havien assentat a la desembocadura del Rin,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Perry |nom=Walter Copland |títol=The Franks, from their first appearance in history to the death of King Pepin |url=https://books.google.es/books?id=6PAOAwAAQBAJ&pg=PA507&dq=292+franks+toxandria&hl=ca&sa=X&ei=me7NVM6rPIusU9O2g4AP&ved=0CD4Q6AEwBA#v=onepage&q=292%20franks%20toxandria&f=false |llengua=anglès |editorial=Рипол Классик |data=1857 |pàgines=50 |isbn=5877394959}}</ref> traslladant-los a la propera regió de [[Toxandris|Toxandria]].
Línia 32:
L'[[emperador Julià]] va decidir posar fi a aquests enfrontaments que desgastaven molt l'exèrcit romà i va signar una aliança amb els francs. Això va suposar la creació del regne franc, a l'anomenada [[Gàl·lia]], a mitjans del [[segle IV]]. Amb la derrota dels [[visigots]] del [[Regne de Tolosa]] a la [[Batalla de Vouillé]] el [[507]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Wolfram |nom=Herwig |títol=History of the Goths |url=http://books.google.cat/books?id=xsQxcJvaLjAC&pg=PA243&dq=Vouill%C3%A9+goth+retreat&hl=ca&sa=X&ei=kDPvUvvzPKSP7AbQxYGAAQ&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q=Vouill%C3%A9%20goth%20retreat&f=false |llengua=anglès |editorial=University of California Press |data=1990 |pàgines=243 |isbn=0520069838}}</ref> ocuparen gran part dels territoris del que seria en un futur França.
A la [[batalla de Vézeronce]], [[Godomar III]] de [[Burgúndia]] va vèncer als francs, i el rei [[Clodomir]] va morir en combat i el seu cap empalat a la punta d'una llança, però els germans de Clodomir, [[Khildebert I]] i [[Clotari I]], encara que privats del suport de [[Teodoric I d'Austràsia]] van marxar junts contra Burgúndia. Després d'un any de setge els dos germans van acabar per [[batalla d'Autun|conquerir Autun]] el [[532]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Viollet-le-Duc |nom=Eugene-Emmanuel |enllaçautor=Eugene-Emmanuel Viollet-le-Duc |títol=Annals of a Fortress: Twenty-two Centuries of Siege Warfare |url=https://books.google.es/books?id=ty0iYSYrCoEC&pg=PA109&dq=battle+autun+532&hl=ca&sa=X&ei=jYiNVemECsH9UMKWspgD&ved=0CFYQ6AEwBg#v=onepage&q=battle%20autun%20532&f=false |llengua=anglès |editorial=Courier Corporation |data=2012 |pàgines=109 |isbn=0486149064}}</ref> Després de la mort de Teodoric el [[533]], al que va succeir el seu fill [[Teodobert I]], els francs van iniciar la darrera part de la campanya, i van dominar tota Burgúndia, que fou repartida entre els reis francs el [[534]].
El regne es mantenia sota un ordre militar estricte. L'ús d'armes avançades per a l'època, com [[destral]]s tallants o unes llances que permetien immobilitzar l'enemic per atacar amb l'espasa, els van donar fama de grans guerrers. Dins del seu territori els soldats exercien un gran poder, i les rivalitats entre ells sovint van dificultar força el [[comerç]].
Línia 42:
Destaquen dues dinasties al regne franc: els [[Dinastia Merovíngia|merovingis]] i els [[Dinastia Carolíngia|carolingis]]. El rei merovingi més destacat va ser [[Clodoveu]], que va iniciar la conversió dels francs al [[cristianisme]] amb la immersió cultural que suposava (procés força més llarg que en altres pobles germànics).
L'ascens dels carolingis marca l'entrada al [[feudalisme]]. Aquesta nova família regnant té com a figures cabdals [[Pipí el Breu]] i [[Carlemany]], que fou coronat Emperador de l'[[Imperi Carolingi]] pel Papa Lleó III.
La divisió d'aquest imperi ([[843]]) va suposar el naixement de dos països: [[França]] i [[Alemanya]], diferenciats culturalment des de feia anys. Tot i així, el terme francs va continuar usant-se per designar els habitants d'aquells territoris durant tota l'[[edat mitjana]] (els àrabs van estendre el nom a les [[croades]] a tots els cavallers cristians).
| |||