Furs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 3:
Els furs eren estatuts que documentaven els privilegis i usatges amb que regir la comunitat, donats normalment per monarca, malgrat que no únicament, a les persones que poblaven un poble. Com a resultat el consell del poble era depenent del seu senyor. El primer fur va ser atorgat al comte [[Ferran González]] de [[Castrojeriz]] durant la dècada del [[940]]. Els furs serien el sistema més utilitzat per repoblar [[Regne de Navarra|Navarra]] i més tard [[Regne d'Aragó|Aragó]].
Del [[segle XIII]] en endavant no es van concedir més furs atès que la pressió demogràfica havia desaparegut i van ser ideats altres mitjans per colonitzar les terres conquerides. Els furs, que pasaren de ser lleis locals a territorials, van perdurar fins al [[segle XVIII]] als regnes d’Aragó, [[Regne de València|València]] i a [[Catalunya]], i fins al [[segle XIX]] al [[Regne de Navarra]] i les regions feudals de Castella. L’abolició dels furs a Navarra seria una de les causes de les [[Guerres carlines]]. A Castella, les disputes quant al sistema van ser importants durant la guerra contra
{{esborrany de dret}}
| |||