Raó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{vegeu|la facultat humana|Raó geomètrica}}
La '''raó''' és una facultat que consisteix a aplicar normes i [[lògica]]
La paraula "raó" (''ratio'', en [[llatí]]) és una traducció del [[Grec antic|grec]] "logos", que volia dir alhora 'pensament', 'raó' i '[[paraula]]<nowiki/>', cosa que mostra fins a quin punt el [[llenguatge]] i el pensament estan lligats en l'ésser humà. La raó és estudiada per la [[psicologia]] i la [[filosofia]] (sobretot, la branca de l'[[epistemologia]]).
== Pensament racional ==
El pensament racional permet l'abstracció, l'associació d'idees, l'autoconsciència i els [[símbol]]s, coses que no tenen els [[animals]] inferiors, com ara els insectes o la gran majoria de peixos i rèptils, més lligats a l'instint i a una resposta unívoca al medi (per això, es diu que no
Estudis recents amb rates han permès demostrar la capacitat d'abstracció de pensament d'aquests animals, que s'afegeixen així al selecte grup d'animals en
La raó, doncs, també està lligada a la capacitat per decidir entre diverses alternatives de conducta. Max Weber distingeix entre quatre tipus de racionalitat: la instrumental, la moral, l'afectiva i la tradicional, segons l'àmbit
El [[Renaixement]] i, sobretot la [[Il·lustració]], són les èpoques
== La irracionalitat ==
El terme "[[irracional]]"<ref>[http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/AlteritatRao.pdf "L'alteritat de la raó: què fer amb l'irracional?"] i [http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/Desra%F3Cinema.pdf "Imatge emotiva i irracional de la humanitat en el cinema. Una aplicació pedagògica"]. Articles de [http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/racionalisme.htm G. Mayos] (UB). </ref> remet a tot un seguit de manifestacions diferents que coincideixen
* els [[sentiment]]s
* l'[[inconscient]]
Línia 25:
== Enllaços externs ==
* [http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/racionalisme.htm Materials de Gonçal Mayos (UB) sobre la racionalitat en la història i
|