Crisi de l'eurozona: diferència entre les revisions

 

==Evolució==

 

El 2 de maig de 2010 l'[[Eurogrup]] acordà proporcionar al govern grec prèstecs bilaterals per un total de 80.000 milions d'euros (finalment foren 77.300) entre 2010 i 2013. El FMI, per la seva banda, proporcionà 30.000 milions.<ref>{{ref-web|url=http://ec.europa.eu/economy_finance/assistance_eu_ms/greek_loan_facility/index_en.htm|consulta=19 agost 2015|títol=Financial assistance to Greece|editor=Comissió Europea}}</ref><ref>{{ref-notícia|cognom=Lavín |nom=Ramon |títol=Vía libre al rescate de Grecia|publicació=Expansión|url=http://www.expansion.com/2010/05/02/economia-politica/1272833677.html|consulta=21 agost 2015|data=3 maig 2010}}</ref> A més, s'establiren nous instruments d'assistència financera, el [[Mecanisme Europeu d'Estabilitat Financera|MEEF]] i el [[FEEF]], es publicaren probes de resistència de la banca i es reforçaren els plans de consolidació fiscal. El maig de 2010 es posà en marxa el Programa pel Mercat de Valors, que es basava en la compra esterilitzada de bons públics en els mercats secondaris dels països més afectats. En els primers mesos el valor de les compres arribà als 60.000 milions d'euros. A l'estiu la tensió sobre les finances públiques es rebaixà.<ref>{{ref-publicació |article=Informe Anual 2010 | publicació= Informe Anual del Banco de España |url=http://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/PublicacionesAnuales/InformesAnuales/10/Fich/cap4.pdf |pàgines=107 i 114}}</ref>