Expedició Reial: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
continuo
Ampliació
Línia 11:
Els 16 batallons d'infanteria i els 4 esquadrons de cavalleria sortiren d'[[Estella]] el [[15 de maig]] en direcció a l'[[Alt Aragó]], amb la intenció de passar seguidament a Catalunya. El [[20 de maig]] van creuar el riu Aragó, arribant a Osca l'endemà, [[batalla d'Osca|vencent a les tropes]] liberals del general [[Miguel María Iribarren]],<ref>{{ref-web |url=http://www.euskomedia.org/aunamendi/69810 |títol=Miguel María Iribarren |consulta=21/8/2015 |obra= |editor=Auñamendi Eusko Entziklopedia |data= |llengua=castellà }}</ref> que va morir poc després, i el 27 van arribar a [[Barbastre]], on [[batalla de Barbastre|van vèncer]] les forces del [[Marcelino de Oraá Lecumberri|general Oráa]] el 2 de juny, i aquest els encalçà de nou en la travessa del Cinca, en la que l'artilleria cristina els atacà amb duresa,<ref>{{ref-web |url=http://www.enciclopedia-aragonesa.com/monograficos/historia/siglo_XIX_en_aragon/multimedia/mapas/mapa_i_guerra_carlista.htm |títol=La Expedición Real |consulta=21/8/2015 |obra=Episodios de la I Guerra Carlista en Aragon |editor=Gran Enciclopedia Aragonesa |data= |llengua=castellà }}</ref> i foren derrotats a la [[batalla de Gra]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gonzalo Morón |nom=Fermín |cognom2=de Ramón Carbonell |nom2=Ignacio |títol=Revista de España, de Indias y del extrangero |volum=Volum 7 |url=https://books.google.es/books?id=YgVHAAAAcAAJ&pg=PA10&dq=ramon+de+meer+junio+1837&hl=ca&sa=X&ved=0CCgQ6AEwAWoVChMI6-OUrNa5xwIVCtkaCh3iUQ9S#v=onepage&q=ramon%20de%20meer%20junio%201837&f=false |llengua=castellà |editorial=Imprenta de Alegria y Charlain |data=1846 |pàgines=11 |isbn=}}</ref>
 
Els informes que tenien de les tropes existents a Catalunya eren erronis, ja que en aquell moment només hi havia partides aïllades i poc disciplinades que no van poder aportar gaires tropes ni de gaire qualitat a l'Expedició, i després de travessar l'Ebre per [[Xerta]] el migdia del [[29 de juny]] del [[1837]], es van reunir amb les tropes de Cabrera, [[Batalla de Castelló|atacant Castelló]],{{sfn|Pirala|1842|p=132}} totalitzant vint-i-dos mil homes<ref>{{Ref-llibre |cognom=Miralles de Imperial |nom=Adolfo |títol=Crónica de la provincia de Castellón de la Plana |url=https://books.google.es/books?id=tf833VyheKgC&pg=PA73&lpg=PA73&dq=soneja+serrador+1836&source=bl&ots=qMuaCvqUgD&sig=JoflrBj4urumIpzgbeRZ6_xicdE&hl=ca&sa=X&ved=0CEAQ6AEwBWoVChMImJSvubC3xwIVC9UaCh2TPgVV#v=onepage&q=soneja%20serrador%201836&f=false |llengua=castellà |editorial=Maxtor |data=2010 (1868) |pàgines=74 |isbn=8497618068}}</ref> i marxant per l'[[Horta de València]] per ser derrotats a la [[Batalla de Xiva]],{{sfn|Pirala|1842|p=145}} però després obtenint una [[Batalla de Villar de los Navarros|brillant victòria]] sobre un exèrcit isabelí a [[Villar de los Navarros]],{{sfn|Pirala|1842|p=152}} l'[[expedició militar|expedició]] va seguir sense trobar grans obstacles fins a les portes de [[Madrid]]. Els carlins no van realitzar cap intent d'ocupar la capital, potser per la proximitat d'un exèrcit a les ordres d'[[Baldomero Espartero|Espartero]], iniciant la [[retirada]] als territoris des d'on havien sortit. La retirada va provocar una gran decepció i fou considerada pels soldats carlins com una derrota, iniciant-se les desavinences tant en el terreny militar com en el civil que acabarien de propiciar la finalització de la [[guerra]] al nord.
 
Els carlins no van realitzar cap intent d'ocupar la capital, que restava indefensa, però la indecisió de [[Carles Maria Isidre de Borbó|Carles V]], que esperava el compliment del pacte secret fet amb la reina Maria Cristina de reconèixer-lo com a rei, provocà la inacció durant més de 2 dies que va desesperar Cabrera i va impedir l'assalt, i probablement la victòria i la fi de la guerra. L'arribada dels reforços del [[Baldomero Espartero|general Espartero]] va provocar la retirada i posterior derrota i retorn de l'expedició a Navarra.
 
== Referències ==